Pel que fa a CiU, el seu secretari d'organització, Salvador Jorba, ha comentat que, tot i que encara no s'ha tancat el període per presentar candidatures dins la formació, sap que de moment només ho ha fet la regidora Mercè Jou. En el seu cas, ha explicat Jorba, Convergència Democràtica de Catalunya pot suggerir el seu alcaldable, Unió Democràtica un altre, o bé poden coincidir en el candidat o candidata preferible.
A finals del mes de gener o principis de febrer l'assemblea de CiU a Olesa haurà de votar i escollir entre les persones que s'hagin presentat. Segons Salvador Jorba, habitualment sempre hi ha quòrum en aquesta elecció interna. Com comentàvem, però, el secretari d'organització de CiU no té coneixement que hi hagi de moment més candidatura que la de l'actual regidora olesana i flamant diputada al Parlament de Catalunya Mercè Jou. Jorba ha confirmat que l'alcaldessa Magda Graells no tornarà a ser cap de llista i s'ha descartat fer un relleu de candidata a mig mandat.
Després d'escollir candidata o candidat, CiU elaborarà la seva llista amb militants del partit i independents simpatitzants. Salvador Jorba ha explicat que els dos partits de la formació marquen unes quotes, a més de les de paritat entre homes i dones, que són flexibles a cada municipi. Tot i que encara s'ha d'elaborar aquesta llista, el secretari d'organització de CiU ha assegurat que està sorprès de la quantitat de persones joves que tenen “ganes de tirar en poble endavant”, i més en els temps que corren.
dijous, 30 de desembre del 2010
dimarts, 7 de desembre del 2010
Construir o destruir
S’han fet molts anàlisis sobre els resultats electorals i quasi tots tenen les conclusions encertades. Sobre el fracàs estrepitós del tripartit, s’ha dit que si massa soroll, que si eren govern i oposició a l’hora, si no tenien una idea conjunta de país, si la feina feta no l’han sabut explicar be, si hi havia manca de líder, si massa subordinació al PSOE, si massa cap a la independència, etc. etc. etc.
Jo crec que el tripartit, des de el primer, es va construir en contra de i no a favor de. En contra de CiU i amb la ferma voluntat de fer-la desaparèixer. Com una UCD sense Suarez. Pensaven que CiU sense Pujol s’esmicolaria tota sola. El segon tripartit va tornar a destruir, i aquest cop amb mes mala sanya. Les eleccions havien demostrat que CiU no s’havia mort sinó que incrementava vots i diputats. L’odi a CiU no va deixar veure a cap dels tres membres del tripartit que l’escena a Catalunya estava canviant. Es demanaven altres coses però es va tornar a confiar tot en les matemàtiques.
Construir País, no destruir adversaris.
Jo crec que el tripartit, des de el primer, es va construir en contra de i no a favor de. En contra de CiU i amb la ferma voluntat de fer-la desaparèixer. Com una UCD sense Suarez. Pensaven que CiU sense Pujol s’esmicolaria tota sola. El segon tripartit va tornar a destruir, i aquest cop amb mes mala sanya. Les eleccions havien demostrat que CiU no s’havia mort sinó que incrementava vots i diputats. L’odi a CiU no va deixar veure a cap dels tres membres del tripartit que l’escena a Catalunya estava canviant. Es demanaven altres coses però es va tornar a confiar tot en les matemàtiques.
Construir País, no destruir adversaris.
dissabte, 27 de novembre del 2010
Un vot pel meu país
Sempre he estimat i estimo aquest petit meu país. Ara fa set anys vaig a arribar a creure que si el nostre poble havia escollit un canvi era per que anéssim a millor. Ara fa quatre anys vaig arribar a voler entendre que si un partit tan nacionalista com ERC donava suport al PSC tot i tenint la possibilitat de confirmar una majoria amb CiU, era pel be del país. Ara, tots ells, menys IU que sempre son i seran la marca blanca del PSC, han renegat del que han fet. S’han equivocat, se’n han adonat i n’han renegat. I de savis es rectificar. I, de savis es donar-se un temps, reflexionar del per que, i quan convingui, ja tornaran a començar. CiU ha fet aquesta reflexió, ha entès el que no va fer be i te una idea clara, de on, en aquest moment tan dolent econòmicament, ha de portar el país i la seva gent. No ha fet promeses boges, ni ha ofert un paradís. Tenim ara una terra dura, àrida, seca, que s’ha de tornar a llaurar, a regar, a sembrar, a recol•lectar per que ens doni bons fruits.
I, si demana guanya Mas, que espero i desitjo que si, pot comptar amb mi per el seu projecte: Treball, valors, esforç... Des de qualsevol àmbit haurem de treballar tots per retornar aquest país a quotes de solidaritat, de transparència, de valors, de prestigi intern i extern... Costarà, el camí serà llarg i de pujada. Podem, el país i la gent, en tenim ganes d’arribar molt, molt mes lluny, i hi posarem el coll. Ara s’han d’ajuntar aquelles dues frases: Que pot fer el govern per a mi i que pot fer cadascú de nosaltres per el nostre país. Votaré CiU, es el inici de la il•lusió i l’esperança d’un nou camí.
I, si demana guanya Mas, que espero i desitjo que si, pot comptar amb mi per el seu projecte: Treball, valors, esforç... Des de qualsevol àmbit haurem de treballar tots per retornar aquest país a quotes de solidaritat, de transparència, de valors, de prestigi intern i extern... Costarà, el camí serà llarg i de pujada. Podem, el país i la gent, en tenim ganes d’arribar molt, molt mes lluny, i hi posarem el coll. Ara s’han d’ajuntar aquelles dues frases: Que pot fer el govern per a mi i que pot fer cadascú de nosaltres per el nostre país. Votaré CiU, es el inici de la il•lusió i l’esperança d’un nou camí.
diumenge, 7 de novembre del 2010
El somni de Gaudi
Vaig tenir la sort, als tretze ans, de fer un treball d’escola, amb dos companys, sobre Gaudí. En aquelles èpoques varem intentar realitzar un treball “modern”. Varem fer filmacions de totes les obres de Gaudí, de Barcelona, varem fer el muntatge i la incorporació de so amb totes les explicacions possibles. No se pas on a anat a parar. Però em vaig enamorar de tota la seva obra, de la seva profunditat, de les seves solucions constructives i decoratives i, de la seva interactuació amb la natura i la fe.
He viscut per tant, durant molts anys, el pesat debat que es va formular en aquest nostre i petit país sobre la necessitat de deixar la Sagrada Família com la obra inacabada de Gaudí. Intel•lectuals i arquitectes defenien la seva paralització i fins i tot ens acusaven el continuistes de l’obre de desgraciar la obra de Gaudí amb el intent de la seva continuació. No cal rebatre també aquelles mes malicioses opinions que simplement definien la sagrada família com a mona de pascua.
L’argument que acostumava a exposar, amb resum consistia en dos bases lògiques. Si Gaudí no l’hagués volgut acabar hagués projectat una capelleta, doncs la va dissenyar de gran i era conscient que no l’ha podia acabar ell. En segon lloc totes, o quasi, les grans esglésies i catedrals, han superat els seus arquitectes i ha incorporat diferents estils a través de les llargues èpoques de construcció. La sagrada família, per a mi, mereixia l’acabament, les aportacions de nous arquitectes, enginyers, nous escultors, nous vidriaires, nous organismes, etc..
El que us asseguro es que avui, en veure les imatges del interior, tot i que he anat seguint la seva construcció, m’ha meravellat i m’ha confirmat la bondat de les meves idees. La continuació n’ha fet una obra mestre, esplendorosa, oberta al cel i que toca de peus a terra, esvelta i lluminosa. Una gran catedral, un lloc on l’home pot estar a prop, molt a prop de ell mateix, d’autotrobar-te en pau. I, si a demes es home o dona de fe, segur que serà un lloc idoni per trobar-se i sentir-se prop de Deu.
He viscut per tant, durant molts anys, el pesat debat que es va formular en aquest nostre i petit país sobre la necessitat de deixar la Sagrada Família com la obra inacabada de Gaudí. Intel•lectuals i arquitectes defenien la seva paralització i fins i tot ens acusaven el continuistes de l’obre de desgraciar la obra de Gaudí amb el intent de la seva continuació. No cal rebatre també aquelles mes malicioses opinions que simplement definien la sagrada família com a mona de pascua.
L’argument que acostumava a exposar, amb resum consistia en dos bases lògiques. Si Gaudí no l’hagués volgut acabar hagués projectat una capelleta, doncs la va dissenyar de gran i era conscient que no l’ha podia acabar ell. En segon lloc totes, o quasi, les grans esglésies i catedrals, han superat els seus arquitectes i ha incorporat diferents estils a través de les llargues èpoques de construcció. La sagrada família, per a mi, mereixia l’acabament, les aportacions de nous arquitectes, enginyers, nous escultors, nous vidriaires, nous organismes, etc..
El que us asseguro es que avui, en veure les imatges del interior, tot i que he anat seguint la seva construcció, m’ha meravellat i m’ha confirmat la bondat de les meves idees. La continuació n’ha fet una obra mestre, esplendorosa, oberta al cel i que toca de peus a terra, esvelta i lluminosa. Una gran catedral, un lloc on l’home pot estar a prop, molt a prop de ell mateix, d’autotrobar-te en pau. I, si a demes es home o dona de fe, segur que serà un lloc idoni per trobar-se i sentir-se prop de Deu.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
coragre
L’escrit que adjunto es de mossèn Ballarin però es tan aplicable les circumstàncies que visc, que me l’he apropiat:
El meu amic
està trasbalsat.
No m’hi amoïno gaire.
Se’n sortirà, no sé com,
no sé com, però se’n sortirà.
Més llàstima em fa l’altre,
endogalat pel coragre
del ressentiment.
El meu amic
està trasbalsat.
No m’hi amoïno gaire.
Se’n sortirà, no sé com,
no sé com, però se’n sortirà.
Més llàstima em fa l’altre,
endogalat pel coragre
del ressentiment.
Sandro:
No entenc tot el rebombori. Si no vols que el Barça tingui pèrdues ven-te en Messi. I ja esta. Empresa amb beneficis i els títols, que mes donen...
Si en Laporta l’ha fet que la pagui. Però el Barça es un club de futbol i els números van obligatòriament lligats amb els resultats i, els del Barça son esportius, tan en Futbol, com en Basquet, Handbol, hoquei, etc.
Preferies que t’haguessin deixat un club ple de números positius, sense jugadors, i haver de reiniciar un equip des de cero?. No es millor reiniciar el club amb equips guanyadors? El sanejament econòmic, no es mes fàcil, no es mes possible, amb un bon equip?
Que costa no se anti i ser pro Barça. No tenim a la historia dels números els d’en Nuñez i el que ens costava, amb anys, aconseguir un títol.?
No en aprendre’m mai. Visca el Barça i els títols que seguirem guanyant. T’ha deixat bons equips. Agraeix-li.
PD, La meva filla es sòcia, jo ara econòmicament no puc. Espero poder ser-ho algun dia. Gracies
Si en Laporta l’ha fet que la pagui. Però el Barça es un club de futbol i els números van obligatòriament lligats amb els resultats i, els del Barça son esportius, tan en Futbol, com en Basquet, Handbol, hoquei, etc.
Preferies que t’haguessin deixat un club ple de números positius, sense jugadors, i haver de reiniciar un equip des de cero?. No es millor reiniciar el club amb equips guanyadors? El sanejament econòmic, no es mes fàcil, no es mes possible, amb un bon equip?
Que costa no se anti i ser pro Barça. No tenim a la historia dels números els d’en Nuñez i el que ens costava, amb anys, aconseguir un títol.?
No en aprendre’m mai. Visca el Barça i els títols que seguirem guanyant. T’ha deixat bons equips. Agraeix-li.
PD, La meva filla es sòcia, jo ara econòmicament no puc. Espero poder ser-ho algun dia. Gracies
Psc- Pnb
El Pnb, amb sis diputats ha aconseguit un reguitzell important de competències i de Diners cap a la seva comunitat. Si jo fos en Montilla simplement li diria al senyor Zapatero que els meus vint-i-cinc diputats han de servir, com a mínim, pera aconseguir el mateix que ha negocia el Pnb. I, esquera i iniciativa haurien de pressionar per que així fos.
Aquest país ja no aprofita ni el “peix al cove” tan criticat. Els bascos si. I ja no sabem ni anar a roda, copiar el que fan i fer el mateix.
Aquí Montilla, Saura i Carod tan sols es preocupen de les beques i els trens, que potser ens ho donaran però sense els dines necessaris. Els bascos mes i amb peles, euros.
Tan sols cal seguir el camí que marquen els altres. Ni això saben fer, i poden, amb els diputats que tenen.
Aquest país ja no aprofita ni el “peix al cove” tan criticat. Els bascos si. I ja no sabem ni anar a roda, copiar el que fan i fer el mateix.
Aquí Montilla, Saura i Carod tan sols es preocupen de les beques i els trens, que potser ens ho donaran però sense els dines necessaris. Els bascos mes i amb peles, euros.
Tan sols cal seguir el camí que marquen els altres. Ni això saben fer, i poden, amb els diputats que tenen.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Dogmatismes
Si algú segueix aquest bloc haurà comprovat com, des de el primer dia, vaig aportar critiques a la normativa de limitació màxima de vuitanta per hora de l’àrea metropolitana de Barcelona i la seva reducció progressiva quan t’acostes a la capital. Ara, propet de les eleccions i, a proposta inicial de CiU, tothom creu que s’ha de modificar la maleïda normativa. Fins i tot iniciativa. Ni aquestos últims han estat capaços de demostrar els dos grans criteris dogmàtics:
a) la reducció d’accidents mortals (50%) es la mateixa que a la resta de Catalunya i, exactament igual que a Espanya i, en aquests dos últims llocs no existeix aquesta normativa estúpida.
b) La reducció de la contaminació s’ha reduït entre un 10 i un 15 %, i ha estat la mateixa que en totes les altres capitals. Es confirma que es degut a la crisi econòmica (menys fabriques, menys consum d’energia i menys cotxes que van a la feina per la reducció de llocs de treball i la rebaixa de sous).
La dogmàtica torna a ser rectificada. Quantes vegades els comunistes han hagut de renegar de la seva dogmàtica? I, pregunteu-vos quantes vegades ens han demanat perdó o disculpes per l’aplicació destructiva de les seves veritats dogmàtiques?.
a) la reducció d’accidents mortals (50%) es la mateixa que a la resta de Catalunya i, exactament igual que a Espanya i, en aquests dos últims llocs no existeix aquesta normativa estúpida.
b) La reducció de la contaminació s’ha reduït entre un 10 i un 15 %, i ha estat la mateixa que en totes les altres capitals. Es confirma que es degut a la crisi econòmica (menys fabriques, menys consum d’energia i menys cotxes que van a la feina per la reducció de llocs de treball i la rebaixa de sous).
La dogmàtica torna a ser rectificada. Quantes vegades els comunistes han hagut de renegar de la seva dogmàtica? I, pregunteu-vos quantes vegades ens han demanat perdó o disculpes per l’aplicació destructiva de les seves veritats dogmàtiques?.
Que es podrà fer ????
Crec que a partir de les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya canviarà el govern. Jo crec que podrà governar el candidat de CiU Artur Mas. Jo, ja em pregunto que i com encararà el dema de les eleccions el nou president a la generalitat.
Tots sabem que a nivell dinerari la Generalitat quedarà buida i tan sols en quatre partides pressupostaries es menjaran tot el pressupost del 2011. Aquestes son: els crèdits que s’han de pagar (interessos i capital), deute compromesa a mig i llarg termini (sistema alemany de finançament de les infraestructures, escoles, jutjats, etc), personal i llei de dependència.
Aplicar el programa des de el primer anys és pràcticament impossible. Que s’ha de fer ales hores.
Crec que la primera necessitat del país es recuperar la confiança amb ell mateix. Cada persona ha de recuperar la confiança en ella mateixa, es la seva força. Cadascú ha de tornar a saber que pot exercir la llibertat personal amb la responsabilitat que porta intrínseca. Cada ú ha de ser guia i far del seu propi destí. Aquest arguments els podríem ampliar a la societat civil, al mon de les empreses, a la de les relacions laborals, comercials, educatives, a qualsevol àmbit de la nostra societat.
No existiran, al menys duran el primer any i possiblement durant el primer bienni, recursos suficients per que el “papa” generalitat solucioni tots els nostres problemes. Cadascú haurà de resoldre el seu. I que serà necessari? Que podem demanar a la Generalitat?.
Demanem una mes obertura legislativa i pràctica. Obrir les normes controladores i sancionadores que arriben fins extrems molt angoixats. Començar a permetre. Permetre desenvolupar-se personal, social i econòmicament. Tornar al pràctic binomi llibertat – responsabilitat. Es pot aixecar el país començant a deixar remuntar a les persones. Endavant.
Tots sabem que a nivell dinerari la Generalitat quedarà buida i tan sols en quatre partides pressupostaries es menjaran tot el pressupost del 2011. Aquestes son: els crèdits que s’han de pagar (interessos i capital), deute compromesa a mig i llarg termini (sistema alemany de finançament de les infraestructures, escoles, jutjats, etc), personal i llei de dependència.
Aplicar el programa des de el primer anys és pràcticament impossible. Que s’ha de fer ales hores.
Crec que la primera necessitat del país es recuperar la confiança amb ell mateix. Cada persona ha de recuperar la confiança en ella mateixa, es la seva força. Cadascú ha de tornar a saber que pot exercir la llibertat personal amb la responsabilitat que porta intrínseca. Cada ú ha de ser guia i far del seu propi destí. Aquest arguments els podríem ampliar a la societat civil, al mon de les empreses, a la de les relacions laborals, comercials, educatives, a qualsevol àmbit de la nostra societat.
No existiran, al menys duran el primer any i possiblement durant el primer bienni, recursos suficients per que el “papa” generalitat solucioni tots els nostres problemes. Cadascú haurà de resoldre el seu. I que serà necessari? Que podem demanar a la Generalitat?.
Demanem una mes obertura legislativa i pràctica. Obrir les normes controladores i sancionadores que arriben fins extrems molt angoixats. Començar a permetre. Permetre desenvolupar-se personal, social i econòmicament. Tornar al pràctic binomi llibertat – responsabilitat. Es pot aixecar el país començant a deixar remuntar a les persones. Endavant.
dissabte, 11 de setembre del 2010
Ofès
"La ofrenda del Govern se protege de gritos y protestas
La organización sitúa a los ciudadanos mucho más lejos, a cien metros, con lo que los políticos se ahorran los tradicionales abucheos y silbidos " La vanguardia digital
L’ofrena a Rafael de Casanoves és un acte popular. El varem refer nosaltres, el poble. Avui m’he trobat que no hi podia arribar, a mi m’han barrat el pas. A en Guardiola l’han deixat passar. Els politics ja tenen prous actes per lluir-se i ningú els obliga a que s’acostin al poble. El que no poden es apartar a la gent, a la seva gent, de les seves pròpies festes, dels homenatges populars a figures emèrites pròpies de la nació catalana.
En Pujol en va suportar molts de xiulets, de encrespades populars, però es el teu poble, la teva gent, i si esta desencantada, si te problemes, si hi ha coses que no les veu be, te el dret a dir-ho.
I si els politics, de raça tripartita no ho volen escoltar, que no hi vagin, no els obliga ningú.
L’ofrena a Rafael de Casanoves es del poble i no crec que tingui que anar a donar vint voltes per arribar-hi i que em situïn a mes de dos-cents metres. Per cert si que feien fila els cotxes oficials, en filera, aparcats al carrer de sobre, un pel amagats, no fos cas.
La organización sitúa a los ciudadanos mucho más lejos, a cien metros, con lo que los políticos se ahorran los tradicionales abucheos y silbidos " La vanguardia digital
L’ofrena a Rafael de Casanoves és un acte popular. El varem refer nosaltres, el poble. Avui m’he trobat que no hi podia arribar, a mi m’han barrat el pas. A en Guardiola l’han deixat passar. Els politics ja tenen prous actes per lluir-se i ningú els obliga a que s’acostin al poble. El que no poden es apartar a la gent, a la seva gent, de les seves pròpies festes, dels homenatges populars a figures emèrites pròpies de la nació catalana.
En Pujol en va suportar molts de xiulets, de encrespades populars, però es el teu poble, la teva gent, i si esta desencantada, si te problemes, si hi ha coses que no les veu be, te el dret a dir-ho.
I si els politics, de raça tripartita no ho volen escoltar, que no hi vagin, no els obliga ningú.
L’ofrena a Rafael de Casanoves es del poble i no crec que tingui que anar a donar vint voltes per arribar-hi i que em situïn a mes de dos-cents metres. Per cert si que feien fila els cotxes oficials, en filera, aparcats al carrer de sobre, un pel amagats, no fos cas.
dilluns, 6 de setembre del 2010
Reflexio
Diuen, en castellà que “quien siembra vientos recoge tempestades”. Us asseguro que a mesura que em faig mes gran tinc mes ganes de retornar tempestes a coneguts que han anat sembrant vents.
Com a cas utòpic, en coneixia un, que des de altes responsabilitats politiques, va prendre un munt de decisions, en solitari o amb el seu assessor personal, que afectaven a gran part de la població. Després va passar temps vanagloriant-se per a tot arreu de la seva bona gestió. Seguir passant el temps i, com les coses mal fetes sempre supuren, han anat arribant les conseqüències maldestres d’aquelles “grans” decisions. I, ara que?.Que diu l’ètica que hem de fer?
Un altre cas pompós. La persona que conec que es mes rebuscada amb els cèntims, la mes preocupada per emmascarar i acusar a l’altra, encara que sigui per un duro que ell consideri que no ha estat una despesa perfectament justificada i moralment acceptada en base a la seva pròpia convicció, ara quan s’ha trobat immers amb un merder de mils d’euros que ell devia controlar, ara hem de fer la vista grossa?
A mi m’han ensenyat a no fer llenya de l’arbre caigut. Però es moralment acceptable que no siguin tractats amb la mateixa moneda? Els farà reflexionar el silenci de no fer-los passar per un examen públic? Callar els ajuda en un futur a ser millors? Son un bon exemple per a la societat el que se’n surtin indemnes?
Com a cas utòpic, en coneixia un, que des de altes responsabilitats politiques, va prendre un munt de decisions, en solitari o amb el seu assessor personal, que afectaven a gran part de la població. Després va passar temps vanagloriant-se per a tot arreu de la seva bona gestió. Seguir passant el temps i, com les coses mal fetes sempre supuren, han anat arribant les conseqüències maldestres d’aquelles “grans” decisions. I, ara que?.Que diu l’ètica que hem de fer?
Un altre cas pompós. La persona que conec que es mes rebuscada amb els cèntims, la mes preocupada per emmascarar i acusar a l’altra, encara que sigui per un duro que ell consideri que no ha estat una despesa perfectament justificada i moralment acceptada en base a la seva pròpia convicció, ara quan s’ha trobat immers amb un merder de mils d’euros que ell devia controlar, ara hem de fer la vista grossa?
A mi m’han ensenyat a no fer llenya de l’arbre caigut. Però es moralment acceptable que no siguin tractats amb la mateixa moneda? Els farà reflexionar el silenci de no fer-los passar per un examen públic? Callar els ajuda en un futur a ser millors? Son un bon exemple per a la societat el que se’n surtin indemnes?
diumenge, 5 de setembre del 2010
Absurditats d’aquest estiu
"He telefonat a no se quin subsecretari i no pararem les infraestructures de Catalunya.....". Si cada any ens menteixen i no en compleixen mai cap en temps i diners.
"Al setembre octubre rebrem les competències.......".
La competència de minyona d’Espanya, aquesta serà competència exclusiva i reservada a nosaltres sols
"Encara que no vingui en Cesc tenim una plantilla complerta......."
Tan fàcil que era contractar-lo i, ja veurem quan hi hagin lesions, cansament, o no puguem tirar endavant les tres competicions
"Aquest any portem menys suspensions de pagament...."
Dades per l’optimisme, tot el que es compari amb el 2009 es un èxit.
"Castells: necessitem grup parlamentari propi "
I per a que.... per continuar votant el mateix que el PSOE
I moltes mes que no he anat apuntant.
"Al setembre octubre rebrem les competències.......".
La competència de minyona d’Espanya, aquesta serà competència exclusiva i reservada a nosaltres sols
"Encara que no vingui en Cesc tenim una plantilla complerta......."
Tan fàcil que era contractar-lo i, ja veurem quan hi hagin lesions, cansament, o no puguem tirar endavant les tres competicions
"Aquest any portem menys suspensions de pagament...."
Dades per l’optimisme, tot el que es compari amb el 2009 es un èxit.
"Castells: necessitem grup parlamentari propi "
I per a que.... per continuar votant el mateix que el PSOE
I moltes mes que no he anat apuntant.
dimecres, 1 de setembre del 2010
Un regal
Aquesta setmana he rebut, per missatger un regal- Una fantàstica ampolla de cava, brut nature, Roger Gaulart. M’ha alegrat la vida. Que senzill i esplèndid que és el meu amic. Ja el tinc per una gran persona però conèixer algú que quan just inicies el retorn a la feina amb el trauma postvacances a sobre, sigui capaç de trencar tota malastrugança amb un regal, pocs.
El regal, a demes, es d’aquells que convida al repòs, a gaudir-lo amb calma, amb companyia, a gaudir del frescor del seu líquid, a contemplar la bellesa daurada del seu color daurat, a embaladir-te amb les bombolles que cerquen la sortida de la copa de vidre per arribar a conquerir el cel, l’univers sencer.
A tastar-lo per saber com es casa amb el paladar, com li dona gustet, plaer, com l’alegra, com s’expandeix per la gola i com suaument relaxa la musculatura tot arribant al cervell i, deixant convenientment saturat el sistema nerviós per concentrar-lo solsament en el gaudi. Quin pas, quina harmonia, quin bon començament de curs amb una bona ampolla de cava gelada regalada per un gran bon amic. Gracies.
El regal, a demes, es d’aquells que convida al repòs, a gaudir-lo amb calma, amb companyia, a gaudir del frescor del seu líquid, a contemplar la bellesa daurada del seu color daurat, a embaladir-te amb les bombolles que cerquen la sortida de la copa de vidre per arribar a conquerir el cel, l’univers sencer.
A tastar-lo per saber com es casa amb el paladar, com li dona gustet, plaer, com l’alegra, com s’expandeix per la gola i com suaument relaxa la musculatura tot arribant al cervell i, deixant convenientment saturat el sistema nerviós per concentrar-lo solsament en el gaudi. Quin pas, quina harmonia, quin bon començament de curs amb una bona ampolla de cava gelada regalada per un gran bon amic. Gracies.
diumenge, 29 d’agost del 2010
Un estiu complexa
Aquest estiu, mig de vacances, mig treballant he hagut de destinar-lo a reorientar idees de futur, tant a nivell laboral com la seva repercussió a nivell personal.
A nivell laboral no tinc mes remei que reestructurar el negoci i preveure, fins i tot, la situació mes desfavorable. No perdo l’esperança de que l’economia en general iniciï la recuperació i això afecti positivament la situació dels negocis immobiliaris, sobretot els de protecció oficial, del que som especialistes.
Però també soc conscient que ja portem tres exercicis aguantant la depressió i no es preveu un horitzó gaire expansiu. Per tant, s’han de prendre decisions i preveure previsions a la baixa el que obliga a afrontar situacions dures a nivell professional i a preveure fins i tot la pèrdua del negoci i per tant de la pròpia feina.
Quan preveus la situació de pèrdua i/o acabament de la tasca professional, i comences a mirar de prop la situació d’atur inicies un període de reflexió sobre les possibilitats de feina de futur. T’obligues a repassar currículums, veure les expectatives de mercat, de nous negocis o reorientació del propi, repassar el realitzat amb trenta anys de feina i intentar preveure que es pot fer en un futur.
No es que ja tingui clar el futur. Depèn de moltissimes coses i bastants depenen de mi mateix. El que si he trobat es força interior i il•lusió per tornar a començar. He pres consciència dels errors, dels efectes externs que influeixen en un negoci i de que, encara que històricament ho sembli, no hi ha cap negoci segur. Ara a continuar fer la feina ben feta, i a seguir lluitant pel futur. Bona tardor.
A nivell laboral no tinc mes remei que reestructurar el negoci i preveure, fins i tot, la situació mes desfavorable. No perdo l’esperança de que l’economia en general iniciï la recuperació i això afecti positivament la situació dels negocis immobiliaris, sobretot els de protecció oficial, del que som especialistes.
Però també soc conscient que ja portem tres exercicis aguantant la depressió i no es preveu un horitzó gaire expansiu. Per tant, s’han de prendre decisions i preveure previsions a la baixa el que obliga a afrontar situacions dures a nivell professional i a preveure fins i tot la pèrdua del negoci i per tant de la pròpia feina.
Quan preveus la situació de pèrdua i/o acabament de la tasca professional, i comences a mirar de prop la situació d’atur inicies un període de reflexió sobre les possibilitats de feina de futur. T’obligues a repassar currículums, veure les expectatives de mercat, de nous negocis o reorientació del propi, repassar el realitzat amb trenta anys de feina i intentar preveure que es pot fer en un futur.
No es que ja tingui clar el futur. Depèn de moltissimes coses i bastants depenen de mi mateix. El que si he trobat es força interior i il•lusió per tornar a començar. He pres consciència dels errors, dels efectes externs que influeixen en un negoci i de que, encara que històricament ho sembli, no hi ha cap negoci segur. Ara a continuar fer la feina ben feta, i a seguir lluitant pel futur. Bona tardor.
dijous, 26 d’agost del 2010
Andoni Zubizarreta
Tu ja ens coneixes. Vas estar vuit anys defensant a la porteria els nostres colors blaugranes i en reconec un gran admirador teu com a professional del futbol i com a persona. Em va desagradar la teva sortida del Barça, com a “culpable” d’Atenes. Jo era dels que creia que ens podies defensar algunes temporades mes i així ho vas fer al club del Valencia.
Estic satisfet de la teva tornada, com a director esportiu, i que consti que respecto molt al teu antecessor en el càrrec Tixi Beguiristain, i penso que pots realitzar una tasca professional tan bona com la seva per el bé del equip i del club.
Em sorprèn, però, que no t’adrecis a nosaltres en la nostra llengua després de tants anys a casa nostra. Ara tens una segona oportunitat, tens set anys de feina a Can Barça. No tornis a perdre l’oportunitat, su us plau. Fes-nos sentir a casa nostra en la nostra llengua. Intenta-ho. Si jo tingues contracte de treball al País Basc, també ho faria. Per respecte, per consideració, per agraïment i per valors. Gracies.
Estic satisfet de la teva tornada, com a director esportiu, i que consti que respecto molt al teu antecessor en el càrrec Tixi Beguiristain, i penso que pots realitzar una tasca professional tan bona com la seva per el bé del equip i del club.
Em sorprèn, però, que no t’adrecis a nosaltres en la nostra llengua després de tants anys a casa nostra. Ara tens una segona oportunitat, tens set anys de feina a Can Barça. No tornis a perdre l’oportunitat, su us plau. Fes-nos sentir a casa nostra en la nostra llengua. Intenta-ho. Si jo tingues contracte de treball al País Basc, també ho faria. Per respecte, per consideració, per agraïment i per valors. Gracies.
dilluns, 12 de juliol del 2010
Manifestació
Dissabte hi era. Hi eren els meus pares i algun germà. Hi vaig trobar amics i coneguts. Tots amb una idea al cap: Ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de falta de respecte, de manca de consideració, de despropòsits, d’indignitat, de falsedats, de mentides, de prendre’ns el pèl. Volem tornar a aixecar el cap, a ser nosaltres mateixos, a que no ens diguin que hem de fer qui no ens entén ni ens vol entendre. A decidir, ja som grans, ja fa segles que som grandets.
En comptes d’una manifestació va semblar una ocupació dels carrers de Barcelona. Ni bellugar-nos duran mes de dues hores. Un clam clamorós que ha d’escoltar, no ja Espanya perquè no te orelles qui no vol sentir, sinó Europa i el món sencer.
Jo potser no ho veure, el camí a la independència és llarg i dur. Ens costarà i serà dolorós, però desprès d’ahir si que puc creure que la meva filla gaudirà d’un país: Catalunya.
I, per part nostra, no cedim... siguem dignes del nostre pais.
En comptes d’una manifestació va semblar una ocupació dels carrers de Barcelona. Ni bellugar-nos duran mes de dues hores. Un clam clamorós que ha d’escoltar, no ja Espanya perquè no te orelles qui no vol sentir, sinó Europa i el món sencer.
Jo potser no ho veure, el camí a la independència és llarg i dur. Ens costarà i serà dolorós, però desprès d’ahir si que puc creure que la meva filla gaudirà d’un país: Catalunya.
I, per part nostra, no cedim... siguem dignes del nostre pais.
divendres, 9 de juliol del 2010
Endavant
He tornat a aixecar el cap. Desprès de la decepció de la setmana passada amb la sentencia del Tribunal Constitucional, que vaig exposar al bloc del dia dos de juliol he tornat a mirar endavant. Necessitava una guia per saber com després de tant treballar i lluitar, no decaure i trobar un far que indiques com tornar a començar i si valia la pena.
Diumenge vaig assistir a la Universitat d’estiu d’Unió Democràtica i, realment em va servir per reenfocar el meu deprimit punt de vista.
Tan sols puc transcriure les frases que mes em varen motivar de JA Duran: La indignació ha d’anar “acompanyada d’una capacitat de reacció constant i de treball”. Catalunya “ha sobreviscut per fortalesa i perseverança, per ser una nació i per la capacitat d’esforç i d’excel•lència”. “El nostre deure és treballar per la dignitat de Catalunya en tots els àmbits”. “Si fóssim forts i respectats res d’això hauria passat”.
“Hem de treballar com mes aviat millor perquè Catalunya sigui una nació forta, cohesionada, ambiciosa, competitiva, amb voluntat d’anar mes enllà i de lluitar per el nostre futur nacional. Això s’aconsegueix picant pedra, la pedra de l’esforç diari.”
“Hem de portar tots plegats, en tots els fronts, la qüestió de Catalunya al cor d’Espanya” i, jo afegiria: ja no serem més la solució per espanya, serem el problema, en cada tema, en cada ocasió, llança punxeguda al cor d’espanya.
Diumenge vaig assistir a la Universitat d’estiu d’Unió Democràtica i, realment em va servir per reenfocar el meu deprimit punt de vista.
Tan sols puc transcriure les frases que mes em varen motivar de JA Duran: La indignació ha d’anar “acompanyada d’una capacitat de reacció constant i de treball”. Catalunya “ha sobreviscut per fortalesa i perseverança, per ser una nació i per la capacitat d’esforç i d’excel•lència”. “El nostre deure és treballar per la dignitat de Catalunya en tots els àmbits”. “Si fóssim forts i respectats res d’això hauria passat”.
“Hem de treballar com mes aviat millor perquè Catalunya sigui una nació forta, cohesionada, ambiciosa, competitiva, amb voluntat d’anar mes enllà i de lluitar per el nostre futur nacional. Això s’aconsegueix picant pedra, la pedra de l’esforç diari.”
“Hem de portar tots plegats, en tots els fronts, la qüestió de Catalunya al cor d’Espanya” i, jo afegiria: ja no serem més la solució per espanya, serem el problema, en cada tema, en cada ocasió, llança punxeguda al cor d’espanya.
dilluns, 5 de juliol del 2010
Actituds
Quan quelcom inicia un mandat, en qualsevol organització i/o empresa, es normal que vulgui distanciar-se i diferenciar-se de les persones que anteriorment dirigien el mateix estament i vulguin marcar característiques pròpies a través de les seves primeres actituds, decisions i/o declaracions.
Fa pocs dies, el nou president del Barça, va fer el discurs d’assumpció del càrrec, en tres idiomes, incloent-hi el castellà i l’anglès. Si ho va fer per marcar distancies amb el president anterior, te, per part meva, perdó. Si ho va fer per marcar decisió ideològica de cap a on anirà l’ús institucional de la llengua catalana, anem, des de el meu punt de vista, cap enrere. No em cap al cap un discurs de proclamació d’un president de qualsevol entitat catalana multilingüe. Quan podrem entendre que no es deixa de ser universal per la llengua que uses???? Quan podrem entendre que podem ser universals, com a club i com a poble, sense deixar de ser catalans ??????
Marcar diferencies amb l’antecessor hauria de ser sense odi ni rancúnies. Les dues primeres decisions de la no Junta son: Retirar la medalla d’honor i manifestar la crítica a la rescissió del contracte del gerent de l’entitat. Crec que, si ho trobava adient, podia haver pres la mateixa decisió, sense ser necessari a la primera reunió, es podia haver suspès la categoria de soci d’honor amb categoria de president d’honor i deixar la decisió final a una propera assemblea de compromissaris. O, altres opcions, que segur que n’hi ha i que no deixessin entreveure revenja.
En el tema de gerència, tard o d’hora, sabrem que cobra el nou gerent i la clàusula de rescissió pactada. I, no crec que sigui molt diferent, o pensem que les persones amb vàlua, no cobren ????????
Mal peu d’entrada, però com hi ha cent dies de gracia, i el que interessa és que tota l’entitat vagi sobre rodes, sobretot en resultats esportius, ho deixem com a critica a un mal començament, amb possibilitats de rectificar, i sobretot ànims per seguir amb un barça únic.
Fa pocs dies, el nou president del Barça, va fer el discurs d’assumpció del càrrec, en tres idiomes, incloent-hi el castellà i l’anglès. Si ho va fer per marcar distancies amb el president anterior, te, per part meva, perdó. Si ho va fer per marcar decisió ideològica de cap a on anirà l’ús institucional de la llengua catalana, anem, des de el meu punt de vista, cap enrere. No em cap al cap un discurs de proclamació d’un president de qualsevol entitat catalana multilingüe. Quan podrem entendre que no es deixa de ser universal per la llengua que uses???? Quan podrem entendre que podem ser universals, com a club i com a poble, sense deixar de ser catalans ??????
Marcar diferencies amb l’antecessor hauria de ser sense odi ni rancúnies. Les dues primeres decisions de la no Junta son: Retirar la medalla d’honor i manifestar la crítica a la rescissió del contracte del gerent de l’entitat. Crec que, si ho trobava adient, podia haver pres la mateixa decisió, sense ser necessari a la primera reunió, es podia haver suspès la categoria de soci d’honor amb categoria de president d’honor i deixar la decisió final a una propera assemblea de compromissaris. O, altres opcions, que segur que n’hi ha i que no deixessin entreveure revenja.
En el tema de gerència, tard o d’hora, sabrem que cobra el nou gerent i la clàusula de rescissió pactada. I, no crec que sigui molt diferent, o pensem que les persones amb vàlua, no cobren ????????
Mal peu d’entrada, però com hi ha cent dies de gracia, i el que interessa és que tota l’entitat vagi sobre rodes, sobretot en resultats esportius, ho deixem com a critica a un mal començament, amb possibilitats de rectificar, i sobretot ànims per seguir amb un barça únic.
divendres, 2 de juliol del 2010
Estatut
Desencoratjador. Si el que varem votar ja em va sembla de mínims, un cop retallat per Madrid. Si l’únic estatut que ens podia portar cap a la independència era el que va sortir del Parlament de Catalunya. Si les esperances ja les varem situar sota mínims. Ara un cop retallat reinterpretat i escapçat que hem de fer? Si, aniré a la manifestació, clar que si, es com el dret de pataleta. Però no en tinc prou. Vull mes.
I, no se pas com. Sense violència no veig camí cap a l’autodeterminació del meu país. Se que no ens volen i soc conscient que no ens deixaran marxar.
Tornar a negociar, tornar al peix al cove, tornar a esperar que no tinguin majories a les Corts Espanyoles per anar pidolant competències i marges de poder econòmic, financer i polític, ja em cansa. No n’hi ha prou.
I no hi veig sortida. Tan sols seria possible si els partits catalans tinguessin tots un mateix patró catalanista. Però quan tens partits politics, sobretot PP i PSOE, a casa, que et diuen que tan sols han retallat una miqueta, que ja l’usarem, que alguna coseta en sortirà, que no n’hi ha per tant, etc, etc. Que nassos s’ha de fer?.
Tinc necessitat de que algú m’indiqui camins de sortida d’aquest atzucac. Gracies
I, no se pas com. Sense violència no veig camí cap a l’autodeterminació del meu país. Se que no ens volen i soc conscient que no ens deixaran marxar.
Tornar a negociar, tornar al peix al cove, tornar a esperar que no tinguin majories a les Corts Espanyoles per anar pidolant competències i marges de poder econòmic, financer i polític, ja em cansa. No n’hi ha prou.
I no hi veig sortida. Tan sols seria possible si els partits catalans tinguessin tots un mateix patró catalanista. Però quan tens partits politics, sobretot PP i PSOE, a casa, que et diuen que tan sols han retallat una miqueta, que ja l’usarem, que alguna coseta en sortirà, que no n’hi ha per tant, etc, etc. Que nassos s’ha de fer?.
Tinc necessitat de que algú m’indiqui camins de sortida d’aquest atzucac. Gracies
dimarts, 29 de juny del 2010
Inicis i finals
Quan inicies nous projectes no penses mai en el seu final. La il•lusió, l’empenta, l’esperança, els esforços dedicats, el temps esmerçat, tot es poc. I fa que el final no existeixi. Inundes el cervell de projectes per engrandir l’empresa encomanada, organitzada i oblides en el mes absolut que tot inici te un fi.
Assumir que el projecte s’acaba es difícil. L’has de compaginar amb la realitat. No és un acabament brusc, es lent, complicat, carregat de traïcions, de dobles paraules i de grans costos emocionals. I, cada dia t’has de tornar a llevar, i intentar tornar a il•lusionar-te per que a casa et varen educar a lluitar fins el final, en deien acabar com un senyor.
I, quan la llarga agonia, amb alegries pròpies, personals, no reconegudes de la feina ben feta, arribi al seu fi caldrà cercar-ne de noves, encara que siguin petites i no tan reconfortants. Ja ho deia el poeta amb Itaca, és un llarg camí, i quan sembla que l’has trobada sabràs el que volen dir les itaques...
Assumir que el projecte s’acaba es difícil. L’has de compaginar amb la realitat. No és un acabament brusc, es lent, complicat, carregat de traïcions, de dobles paraules i de grans costos emocionals. I, cada dia t’has de tornar a llevar, i intentar tornar a il•lusionar-te per que a casa et varen educar a lluitar fins el final, en deien acabar com un senyor.
I, quan la llarga agonia, amb alegries pròpies, personals, no reconegudes de la feina ben feta, arribi al seu fi caldrà cercar-ne de noves, encara que siguin petites i no tan reconfortants. Ja ho deia el poeta amb Itaca, és un llarg camí, i quan sembla que l’has trobada sabràs el que volen dir les itaques...
dissabte, 26 de juny del 2010
Josep Oriol
Josep Oriol , tu ets d’aquells que m’entendrà si et dic fins aviat. Les teves virtuts personals i el teu amor per la família han estat ben recordades. A mi m’agradaria remarcar la teva implicació política per Catalunya, des del respecte i comprensió de les persones, a traves d’Unió Democràtica. Ha estat un honor i un gran aprenentatge tindre’t com a mestre. La virtut que més et valoro es la de lligar els valors morals de l’Església amb els principis humanístic i socials d’Unió i intentar sempre aplicar-los.
Jo no soc nascut a Olesa, però no oblidaré l’acolliment a casa seva. Els mestratge polític, respecte i estimació a les persones, treball per la pàtria a través d’Olesa i per benefici de la seva població. Sempre parlaves de paus politiques, sempre home de seny i home de pacte. Sense defallir, tot i les adverses circumstancies.
T’haig de reconèixer, ara fa poques setmanes, que en visitar-te, vas saber confortar-nos mes a nosaltres que nosaltres a tu. Serenitat, confiança, fe, segur de la feina ben feta, del sembrat que deixes aquí, i preparat per a més. T’explicàvem problemes d’Olesa i repeties: “no us hi enfadeu”, “feu les paus”. Mestratge fins al final.
Josep Oriol, amb tu si que podem acomiadar-nos dient-nos “Fins aviat”.
Jo no soc nascut a Olesa, però no oblidaré l’acolliment a casa seva. Els mestratge polític, respecte i estimació a les persones, treball per la pàtria a través d’Olesa i per benefici de la seva població. Sempre parlaves de paus politiques, sempre home de seny i home de pacte. Sense defallir, tot i les adverses circumstancies.
T’haig de reconèixer, ara fa poques setmanes, que en visitar-te, vas saber confortar-nos mes a nosaltres que nosaltres a tu. Serenitat, confiança, fe, segur de la feina ben feta, del sembrat que deixes aquí, i preparat per a més. T’explicàvem problemes d’Olesa i repeties: “no us hi enfadeu”, “feu les paus”. Mestratge fins al final.
Josep Oriol, amb tu si que podem acomiadar-nos dient-nos “Fins aviat”.
dimarts, 22 de juny del 2010
Morro
Porto dies veïnet una campanya que exposa paraules del President Montilla, dites a Pinós el 10.04.2010.
La primera que m’agrada es la de “Segueixo creient en la política”. Crec que deu ser la seva política, la de qualsevol cosa pel càrrec. Trair Maragall, pactar amb qui sigui, destrossar l’Estatut quan era ministre, cobrar com el de mes quan es President. Humiliar al President de la Generalitat al besa peus “del presidente del partido socialista....”!!!! Fets i no paraules....
La segona es “Segueixo creient en la Catalunya de tots”. Ara si que el meu desconcert augmenta. La Catalunya d’esquerres es la de tots. Ells que han abanderat les esquerres per damunt de qualsevol visió global de país, de les persones que poblem Catalunya. Carai, fets i no paraules.
La tercera es de “Segueixo creient en la justícia social”. Ara, amb fets, que els hi demostrin als pensionistes, als aturats i als mes desvalguts de tots, els que esperaven tant de la Llei de la dependència. A veure com els hi demostra amb els seus fets. Fets i no paraules.
Has convertit la Generalitat amb una Diputació de tercera, que potser es el teu objectiu. Qui es tort sap que tan sols pot manar en un país de cecs.
La primera que m’agrada es la de “Segueixo creient en la política”. Crec que deu ser la seva política, la de qualsevol cosa pel càrrec. Trair Maragall, pactar amb qui sigui, destrossar l’Estatut quan era ministre, cobrar com el de mes quan es President. Humiliar al President de la Generalitat al besa peus “del presidente del partido socialista....”!!!! Fets i no paraules....
La segona es “Segueixo creient en la Catalunya de tots”. Ara si que el meu desconcert augmenta. La Catalunya d’esquerres es la de tots. Ells que han abanderat les esquerres per damunt de qualsevol visió global de país, de les persones que poblem Catalunya. Carai, fets i no paraules.
La tercera es de “Segueixo creient en la justícia social”. Ara, amb fets, que els hi demostrin als pensionistes, als aturats i als mes desvalguts de tots, els que esperaven tant de la Llei de la dependència. A veure com els hi demostra amb els seus fets. Fets i no paraules.
Has convertit la Generalitat amb una Diputació de tercera, que potser es el teu objectiu. Qui es tort sap que tan sols pot manar en un país de cecs.
divendres, 11 de juny del 2010
Burka
Avui he escoltat el President del Parlament exposant que si ara, el ús del burka, no era un problema expansiu, no feia falta una regulació. Em recorda aquella famosa frase de quan estudies dret que diu: “les lleis sempre van al darrera de la realitat”. Per una vegada, si tots, en general, tenim clar que aquest tipus de vestimenta va en contra de la identificació de la persona i, el que es mes greu, comporta una rebaixa dels drets de la dona, s’ha de legislar prohibint-la als àmbits que li son propis de regular per la Administració: Carrers, locals de concurrència pública, hospitals, escoles, etc...
Seria, a demes, un nou pas en defensa de la dignitat i els drets de la dona. Crec que el parlament s’ha d’avançar als esdeveniments i no esperar a que la bola se li faci grossa. Ja veurem
Seria, a demes, un nou pas en defensa de la dignitat i els drets de la dona. Crec que el parlament s’ha d’avançar als esdeveniments i no esperar a que la bola se li faci grossa. Ja veurem
divendres, 4 de juny del 2010
Sous i politics
En Iu Forn escriu avui al seu diari del mateix nom:
"Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials. Què passa, que fa un mes no calia? És evident que o bé són uns mentiders, o bé són uns inútils, o bé continuen pensant que som imbècils (jo voto per un pica-pica de totes tres opcions)."
A Olesa, ni som uns inútils, ni som uns mentiders. Des de CiU, que ja fa molt de temps que plantegem propostes a ZP per anar sortint de la crisi, com la veiem, i amb el sentit de responsabilitat que ens caracteritza, quan varem assumir l’alcaldia, fa mes de vint-i-tres dies, l’alcaldessa es va reduir el sou un 36 %. Ni un 5 %, ni un 15 % com el Montilla a final de legislatura, si no un 36 % al inici del seu compromís com alcaldessa en respecte el seu antecessor.
Paraules i fets, CiU d’Olesa
"Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials. Què passa, que fa un mes no calia? És evident que o bé són uns mentiders, o bé són uns inútils, o bé continuen pensant que som imbècils (jo voto per un pica-pica de totes tres opcions)."
A Olesa, ni som uns inútils, ni som uns mentiders. Des de CiU, que ja fa molt de temps que plantegem propostes a ZP per anar sortint de la crisi, com la veiem, i amb el sentit de responsabilitat que ens caracteritza, quan varem assumir l’alcaldia, fa mes de vint-i-tres dies, l’alcaldessa es va reduir el sou un 36 %. Ni un 5 %, ni un 15 % com el Montilla a final de legislatura, si no un 36 % al inici del seu compromís com alcaldessa en respecte el seu antecessor.
Paraules i fets, CiU d’Olesa
dijous, 13 de maig del 2010
Crisis !!!!!!!
Per fi, el que molts sabíem, el que molts patíem, per fi a arribat a orelles del govern. I com a casa, quan es gasta mes del que s’ingressa, ràpidament s’han d’agafar les despeses i reduir totes les que podem, perden el mínim el ritme i nivell de vida. A l’estat el problema es que en plena crisi han gastat encara mes que mai amb la idea que ja passarà i quan ja no puguem gastar mes, l’economia millorarà i pagarem el deute amb els nous, mes esplèndids i millors ingressos. Però això de la crisi dura i els millors ingressos no arriben, aleshores ja no queda mes remei que, com no has usat les estisoretes de costura, has d’agafar les estisores de podar. I, a per totes, branques primes i branques gruixudes, a la poda bestia. El que t’ha donat un got d’aigua de més, ara et pren un menjar necessari de la boca. I estaria content si amb això ni hagués prou.
Ara, torno a resar per que l’any turístic funcioni bé. Per que encara que ningú en parla, i sembla que la depreciem, una de les nostres “industries” mes importants es el turisme. I, realment mes ben igual que sigui de xiruca, de luxe, de borratxera, d’enamorats, que vingui en vaixell, en cotxe, en avió o en caravàning. Ara no en podem depreciar cap, el necessitem tot per incrementar el PIB, i en conseqüència els ingressos de l’estat i que, si us plau, no ens tornin a retallar les misèries del menjar.
Ara, torno a resar per que l’any turístic funcioni bé. Per que encara que ningú en parla, i sembla que la depreciem, una de les nostres “industries” mes importants es el turisme. I, realment mes ben igual que sigui de xiruca, de luxe, de borratxera, d’enamorats, que vingui en vaixell, en cotxe, en avió o en caravàning. Ara no en podem depreciar cap, el necessitem tot per incrementar el PIB, i en conseqüència els ingressos de l’estat i que, si us plau, no ens tornin a retallar les misèries del menjar.
dimecres, 5 de maig del 2010
Aigua
He sentit a dir que l’aigua que consumim a Catalunya és barata. Diuen que no paguem el cost de l’aigua i que no tenen mes remei que encarir-la un 60 % aproximadament duran els propers cinc anys.
M’agradaria, per convencem de la bondat del increment saber un parell de dades:
La primera seria la comparativa del preu mig de l’aigua a casa nostra amb la mitjana espanyola i la d’altres països europeus.
La segona si em poguessin informar si la macroestructura de l’Agencia Catalana de l’Aigua, que s’ha mes que duplicat en menys de set anys, esta inclosa es aquests càlculs i per quin import.
Digueu-me mal pensat però per un instant m’ha passat pel cap que ens volien fer pagar el dèficit de l’ACA.
M’agradaria, per convencem de la bondat del increment saber un parell de dades:
La primera seria la comparativa del preu mig de l’aigua a casa nostra amb la mitjana espanyola i la d’altres països europeus.
La segona si em poguessin informar si la macroestructura de l’Agencia Catalana de l’Aigua, que s’ha mes que duplicat en menys de set anys, esta inclosa es aquests càlculs i per quin import.
Digueu-me mal pensat però per un instant m’ha passat pel cap que ens volien fer pagar el dèficit de l’ACA.
dimecres, 7 d’abril del 2010
Messi
Gaudeixo d’un plaer i d’una alegria quan contemplo el Barça jugant be a futbol. Es per a mi relatiu si acaba guanyant o perdent, per que el que m’agrada es el joc. Es jugar pensant, amb tècnica, amb ofici, veient el conjunt del joc, distribuint, defensant amb ordre, parant l’inexplicable, combinant, situant-se al lloc pertinent, accelerant o frenant el joc segons necessitats el partit, trencant tàctiques de contrincants. I, al final la pilota pot entrar o no, però el partit l’has gaudit. Si a sobre de jugar be a futbol guanyes l’alegria es suprema.
Si a mes a mes, gaudeixes del millor jugador del món s’arriba a l’alegria folla. El cos s’inunda de sensacions inexplicables, omple l’esperit, l’adrenalina es dispara i la satisfacció és immensa. Per tant gracies Messi.
Però en un dia com avui que el somriure esta inscrit al meu rostre no vull deixar de reivindicar l’equip, el conjunt. I somiar amb diumenge parta de la lliga i aviat la final d’europa. Barça campió lliga, Barça campió d’Europa......
Tornem-hi
Sant tornem-hi. Ja sabeu que estic capficat amb el tema dels vuitanta k/h per que defenso des del primer dia que essent variable a l’alça o a la baixa es produiria la mateixa (si no mes baixa) contaminació i hi haurien els mateixos accidents.
Crec que es tan sols de sentit comú que hi ha hores i dies i situacions i circumstancies que permeten un increment o obliguen a un decrement de la velocitat d’entrada a les grans ciutats.
La reducció de velocitat normalment ve imposada per les caravanes i les retencions continues a les que per desgracia estem acostumats. El increment de velocitat be per la lliure penalització de l’administració tripartita o tripartida.
Un cop no han pogut demostrar si la reducció imposada redueix o no la contaminació ni la disminució d’accidents, com ja preveia, ara comencen a estudiar la possibilitat d’ampliar la velocitat limitada del 80 km/h.
Ens prenen per xais sotmesos i imbecils. Que rectifiquin ja i si no que demostrin amb dades seriades i serioses que l’han encertat. Les proves a casa (si pot ser seva) i amb gasosa.
Crec que es tan sols de sentit comú que hi ha hores i dies i situacions i circumstancies que permeten un increment o obliguen a un decrement de la velocitat d’entrada a les grans ciutats.
La reducció de velocitat normalment ve imposada per les caravanes i les retencions continues a les que per desgracia estem acostumats. El increment de velocitat be per la lliure penalització de l’administració tripartita o tripartida.
Un cop no han pogut demostrar si la reducció imposada redueix o no la contaminació ni la disminució d’accidents, com ja preveia, ara comencen a estudiar la possibilitat d’ampliar la velocitat limitada del 80 km/h.
Ens prenen per xais sotmesos i imbecils. Que rectifiquin ja i si no que demostrin amb dades seriades i serioses que l’han encertat. Les proves a casa (si pot ser seva) i amb gasosa.
dimecres, 10 de març del 2010
Nevada
Si el govern, diumenge al vespre, s’hagués pres en serio la nevada, nosaltres, els ciutadans també ens haguéssim pres seriosament les previsions meteorològiques. Hi ha tres mesures preventives que haurien fet canviar moltíssim la situació: Tancament de totes les escoles. Serveis mínims a funcionaris, excepte policia i protecció civil, bombers i sanitat i declarar dia inhàbil per tramitacions administratives.
Amb aquestes mesures et jugues el cap, com a polític, però per això estàs, per prendre decisions. I tot seguit molta informació, a tv i a la radio.
Temes complementaris de la mala gestió: Conseller a Palma, Director General anant a treballar com si fos un dia normal, la nit de diumenge ja nevava i arribava fins a la Catalunya central. Primera informació de la Conselleria a mig dia. Alcalde de Barcelona aparegut a les nou del vespre. Gabinet de crisi comandat pel president de la Generalitat a les deu del vespre, etc. etc.
Anècdotes de mala gestió: tancament de carreteres sense avisos per mitjans de comunicació, era la gent que telefonava a emissores i informava, multes als que varen deixar els cotxes mal aparcats per necessitat, etc. etc.
I per acabar el divertiment: Interior dona la culpa al seu amic de medi ambient de que la informació meteorològica no va ser prou clara.....
Fets i no paraules.
Amb aquestes mesures et jugues el cap, com a polític, però per això estàs, per prendre decisions. I tot seguit molta informació, a tv i a la radio.
Temes complementaris de la mala gestió: Conseller a Palma, Director General anant a treballar com si fos un dia normal, la nit de diumenge ja nevava i arribava fins a la Catalunya central. Primera informació de la Conselleria a mig dia. Alcalde de Barcelona aparegut a les nou del vespre. Gabinet de crisi comandat pel president de la Generalitat a les deu del vespre, etc. etc.
Anècdotes de mala gestió: tancament de carreteres sense avisos per mitjans de comunicació, era la gent que telefonava a emissores i informava, multes als que varen deixar els cotxes mal aparcats per necessitat, etc. etc.
I per acabar el divertiment: Interior dona la culpa al seu amic de medi ambient de que la informació meteorològica no va ser prou clara.....
Fets i no paraules.
divendres, 22 de gener del 2010
L’home de les tres paraules
M’ha sorprès l’acceptació i la justificació periodística de les dos diferents declaracions del Sr. Huguet. La primera criticant la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern, com a particular. L’altre com a Conseller de Comerç i Turisme dient que donava tot el suport a la candidatura. Suposo que no ha explicitat la tercera opinió, com a membre d’ERC, que suposo deu coincidir amb la del Sr. Portabella dient que si, que esta be però que la forma no és correcta i s’han d’estudiar les concrecions.
En definitiva el que m’ha fet reflexionar es que crec que una persona primerament es fa una opinió, pensa. Tot seguit l’expressa, la diu. I, en un tercer procés l’ha de posar en marxa, executat.
El Conseller com actuarà, amb la incredulitat de la primera expressió, amb la seguretat de la segona o amb l’ambigüitat de la tercera. Tres paraules per un únic fet.... i no es la primera vegada.
En definitiva el que m’ha fet reflexionar es que crec que una persona primerament es fa una opinió, pensa. Tot seguit l’expressa, la diu. I, en un tercer procés l’ha de posar en marxa, executat.
El Conseller com actuarà, amb la incredulitat de la primera expressió, amb la seguretat de la segona o amb l’ambigüitat de la tercera. Tres paraules per un únic fet.... i no es la primera vegada.
dijous, 21 de gener del 2010
Diagonal
Em sembla recordar, que en el seu dia, en el projecte de tramvia a l’avinguda Diagonal, es va preveure, en el projecte, un pas soterrat del carril central de la Diagonal al carrer Numancia per evitar la cruïlla amb el tramvia i amb el lateral de la pròpia avinguda. No soc capaç de recordar per a quins motius no es fa construir.
El que si es constata diàriament es l’embús que provoca aquest desviament, a ran de terra, a tota l’entrada de Barcelona per aquesta via. El que si que es real es que han de destinar-hi dos carrils al desviament, bloquejant la circulació d’aquesta important via. I, el que si es cert es que diàriament, ales hores punta, han de destinar-hi agents de la guàrdia urbana per posar una mica d’ordre. Si algú és va equivocar, tants anys costa rectificar?
El que si es constata diàriament es l’embús que provoca aquest desviament, a ran de terra, a tota l’entrada de Barcelona per aquesta via. El que si que es real es que han de destinar-hi dos carrils al desviament, bloquejant la circulació d’aquesta important via. I, el que si es cert es que diàriament, ales hores punta, han de destinar-hi agents de la guàrdia urbana per posar una mica d’ordre. Si algú és va equivocar, tants anys costa rectificar?
dijous, 7 de gener del 2010
Com pot ser
Com pot ser que el dia set de gener s’acabin totes les expectatives previstes per tot un any. Com pot ser que les il•lusions d’un cap d’any durin tan poc. Com pot ser que costi tan canviar les coses per millorar-les.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.
dimarts, 5 de gener del 2010
El rei d’Uruk
Ara he acabat la novel•la escrita magistralment per Santi Baró. No tan sols m’ha agradat si no que m’ha entusiasmat. L’argument o arguments son molt bons, molt ben escrits, amb unes descripcions suggerents. El llibre omple, quan l’he començat no he pogut parar fins el final. Jo no soc un literat ni un expert, però t’asseguro que el recomano i el recomanaré. Estic agraït per l’estona, les reflexions que aporta el llibre, pel ritme de la novel•la, el contingut, la manera d’escriure’l, les histories intercalades. El llibre te histories que colpegen, fan reflexionar i pensar, aporta principis, te vitalitat, energia i esta relatat de tal manera que enganxa i sedueix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)