Desencoratjador. Si el que varem votar ja em va sembla de mínims, un cop retallat per Madrid. Si l’únic estatut que ens podia portar cap a la independència era el que va sortir del Parlament de Catalunya. Si les esperances ja les varem situar sota mínims. Ara un cop retallat reinterpretat i escapçat que hem de fer? Si, aniré a la manifestació, clar que si, es com el dret de pataleta. Però no en tinc prou. Vull mes.
I, no se pas com. Sense violència no veig camí cap a l’autodeterminació del meu país. Se que no ens volen i soc conscient que no ens deixaran marxar.
Tornar a negociar, tornar al peix al cove, tornar a esperar que no tinguin majories a les Corts Espanyoles per anar pidolant competències i marges de poder econòmic, financer i polític, ja em cansa. No n’hi ha prou.
I no hi veig sortida. Tan sols seria possible si els partits catalans tinguessin tots un mateix patró catalanista. Però quan tens partits politics, sobretot PP i PSOE, a casa, que et diuen que tan sols han retallat una miqueta, que ja l’usarem, que alguna coseta en sortirà, que no n’hi ha per tant, etc, etc. Que nassos s’ha de fer?.
Tinc necessitat de que algú m’indiqui camins de sortida d’aquest atzucac. Gracies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada