Record i exemple

No sé per quin motiu em ve de gust escriure una anècdota, de ja fa molts anys, que he anat recordant moltes vegades, en diferents etapes de la meva vida.

Quan era molt jove, quan encara els consells nacionals d'Unió es feien a la sala gran del carrer València, quan es fumava en aquests actes,... 

El president del Consell Nacional, el Sr. Miquel Coll i Alentorn, es va presentar per a la seva reelecció. Per la seva vàlua i personalitat, però també per la costum, el normal era que l'elecció de president del Consell Nacional es fes per aclamació.  No s'hi feien discursos, ni exposicions de programa, ni contraposicions. Em va semblar que tant per l'època, complicada políticament, com per la situació interna d'unió, es requeria saber el suport del partit al seu president i vaig sol·licitar votació secreta del càrrec. El Sr. Coll va revalidar per una amplíssima majoria, però no per unanimitat.

Tot seguit, amics i companys de partit em varen comentar el malestar del president del Consell Nacional pel fet d'haver estat escollit pel càrrec per votació i no per aclamació.

 

Al cap de dos dies d'aquesta "oposició interna", vaig rebre una trucada telefònica del mateix Sr. Coll oferint-me anar amb ell a Berga per aprofitar el vehicle i poder contactar amb joves de la comarca mentre ell realitzava un altre acte polític. En va sorprendre molt d'entrada, però vaig acceptar. Pel camí vàrem parlar de tot: molta historia del país i del partit, de la importància del català, de conèixer molt bé el país, de l'ètica política.... El que em va sorprendre favorablement va ser la seva explicació de la necessitat de que els càrrecs sempre siguin votats.

 

Per a mi, jovenet, va ser una gran lliçó d'un dels últims senyors de la política. Ja tenia el meu respecte i admiració però també va passar a ser un exemple per diferenciar sempre el tracte i respecte a les persones de les puntuals diferencies polítiques. Sempre he somiat arribar a estar a la seva alçada!. 

Més Europa

El dijous passat vaig assistir a la conferència de la Comissió Europea a Barcelona. Un dels conferenciants era Jordi Vaquer. Ens va fer una dissertació del perquè els antics arguments no ens ajudaran a fer-nos mes europeus. Parlar de que la Unió Europea ens protegeix de la guerra ja no és un argument perquè les noves generacions no l'han viscuda i perquè es demostra que els grans estats del món ja no entren en guerra entre ells. Amb arguments similars va anar desgranant el perque no eren valids els principis que s'usen normalment per sol·licitar mes Europa.

El fet a destacar de la conferencia no es tan negar els arguments historics com el fet d'aportar-ne de nous. Per a mi aquesta es la novetat de la conferencia.

Els ciutadans voldrem mes europa, creurem mes en europa i demanarem mes europa, si europa serveix per:

a) gestionar millor la interdependencia. Som països interdependents i tenim la necessitat de regular-nos conjuntament en una multitud d'àmbits: en moneda, en fiscalitat, en mobilitat, en cooperació, en una imatge única en política exterior, en comerç, etc. Etc.

b) garantir que mai ningú es quedi a l'estacada. Europa és i ha de seguir essent exemple de societat on les persones, els seus ciutadans, es trobin segurs, coberts en les seves necessitats bàsiques,(en benestar social, en sanitat i ensenyament) passi el que passi. El fracàs social té un límit que per sota no es pot ultrapassar: el respecte a la persona en la seva dignitat.

c) per solucionar, abans que ningu, el problemes nous de la globalitat. Som els primers en tenir noves problemàtiques de la nova societat. Com exemples, l'envelliment de la societat, la contaminació, el canvi climàtic, les noves energies, l'aigua, la democràcia per Internet, les millores dels estats democràtics... No deixem de ser camp de proves pel sol fet de ser els primers en trobar-nos-hi i en voler solucionar-ho.

Europa pot ser el pas endavant per una nova cultura global que sigui exemple mundial.
Em varen convencer les noves argumentacions per fer mes europa i seguir-hi insistint. 

Em queda solsament el dubte de si més Europa ha de ser a traves dels estats o a traves de l'Europa dels pobles o a traves de més nacions reconegudes com estats.  

Credibilitat

Fa un parell d'anys em varen dir que l'unic que ens queda als polítics per presentar-nos com a útils a la societat es la credibilitat. La credibilitat, m'explicaven, es una làmina molt fina, fàcil de trencar i difícil de conservar. La credibilitat sembla que requereix sobre tot dir la veritat i complir el que es diu. 

Fa dies que es llegeix als diaris un conjunt de temes de corrupció, presumpta, politico-empresarial que com a mínim ens avergonyeix i que haurien de ser jutjades amb rapidesa, amb rigor, amb aplicació rígida de la llei i que servís de exempleritzacio.

Però el que mes em preocupa ara es que tot i que fem net amb la corrupció quedi un pòsit de desconfiança política devant de la ciutadania impossible de remuntar. I, com hem de ser conscients que moltes vegades els comportaments personals que depenen exclusivament de la moralitat i els valors de cadascú, poden afectar al grup, al partit i a la societat, hem de trobar topalls interns de resolució ràpida d'aquestes males conductes.

El "i tu mes..." , el no trobar solucions ràpides i conjuntes, el no aportar mesures dràstiques i excepcionals per parar la sangria, el fet de no exemplificar devant la opinió publica, ens fa tan de mal que anem perden la poca credibilitat que teníem. 

Si deixem un forat com aquest, s'omplirà fàcilment de demagòcs que d'inici es presentaran com honrats i creïbles. Deu meu. 

Si me dices....

Durant aquest cap de setmana m'he polit un llibre que corria per casa d'Albert Espinosa que es titula: si me dices ven lo dejo todo.... Però dime ven. L'havia llegit la meva filla i em va picar la curiositat per saber el perquè li havia agradat tan. 

Quatre motius que m'han interessat,

• La senzillesa del llenguatge i frases curtes i ben endreçades
• El tall de l'argument principal, dins les histories paral.leles que donen emocio per saber resultats essent facil de lligar-les i seguir-les.
• La duresa del protagonista en quan a infantesa desgraciada i maduresa perduda.
• Gran dosis de sentiment entre persones ben diverses i distants, plenes de soledat, que comparteixen les vivències per ensenyar a estimar als demés per sobre d'un mateix.

Hi han escriptors que sembla que escriguin pel jovent però son agradables noveles, distretes, interessants, plenes de valors, que també ens va be recordar de tant en tant. 

Gràcies

Un cop han passat ja uns dies d’ençà el meu cessament com a delegat del Govern de la Generalitat a les comarques de Barcelona és un bon moment per reflexionar i valorar, en la seva justa mesura, aquesta etapa tan rica i positiva en tots els sentits. I, per damunt de tot, és un moment adient per agrair les institucions i les persones que han estat al meu costat.

En primer lloc vull donar les gràcies a Unió Democràtica de Catalunya per haver confiat en mi al llarg d’aquests dos anys que indiscutiblement se m'han fet curts i que he pogut destinar a servir el país, a la nostra gent. Vull agrair també al president de la Generalitatde Catalunya la confiança dipositada en mi, el seu tracte personal i la seva força interior. Una força que he tingut el privilegi de conèixer de primera mà, que m’ha transmès, i que ha servit per il·lusionar-me i no defallir davant les dificultats actuals. Moltes gràcies a la vicepresidenta, a les conselleres i als consellers, als directors territorials, als alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i de la resta d’administracions amb qui he tingut contacte.

A tots els alcaldes i les alcaldesses i els regidors i les regidores, del partit que siguin, pel seu acolliment, per la sinceritat amb què m’han tractat i m’han plantejat aquelles qüestions més delicades o prioritàries per als seus municipis, tot dipositant en mi la seva confiança. He viscut de molt a prop les dificultats que travessen i com, malgrat tot, cerquen solucions amb esperit constructiu i amb imaginació.

I d’una manera especial als funcionaris, interins i treballadors de la Delegació Territorial. Sovint, tal com ha expressat moltes vegades, la Delegació és "l’oli i lapalanca" de la Generalitat en un territori. Per tant, és indispensable el treball en equip i la complicitat en un objectiu comú per poder solucionar o millorar els problemes de cada municipi i dels ciutadans. Val a dir que aquesta col·laboració i esperit de servei han estat impecables.

Gràcies també als militants tant d'Unió Democràtica de Catalunya com de Convergència Democràtica de Catalunya. Heu estat l'ànima que dóna sentit a la feina. Trobar-vos,conèixer-vos, copsar els vostres sacrificis, la vostra feina, les ganes de servir al país m’han donat força i empenta. Molta d’aquesta bona gent que he conegut avui ja els considero els meus amics.

De tot cor gràcies a tots!