Un estiu complexa

Aquest estiu, mig de vacances, mig treballant he hagut de destinar-lo a reorientar idees de futur, tant a nivell laboral com la seva repercussió a nivell personal.

A nivell laboral no tinc mes remei que reestructurar el negoci i preveure, fins i tot, la situació mes desfavorable. No perdo l’esperança de que l’economia en general iniciï la recuperació i això afecti positivament la situació dels negocis immobiliaris, sobretot els de protecció oficial, del que som especialistes.

Però també soc conscient que ja portem tres exercicis aguantant la depressió i no es preveu un horitzó gaire expansiu. Per tant, s’han de prendre decisions i preveure previsions a la baixa el que obliga a afrontar situacions dures a nivell professional i a preveure fins i tot la pèrdua del negoci i per tant de la pròpia feina.

Quan preveus la situació de pèrdua i/o acabament de la tasca professional, i comences a mirar de prop la situació d’atur inicies un període de reflexió sobre les possibilitats de feina de futur. T’obligues a repassar currículums, veure les expectatives de mercat, de nous negocis o reorientació del propi, repassar el realitzat amb trenta anys de feina i intentar preveure que es pot fer en un futur.

No es que ja tingui clar el futur. Depèn de moltissimes coses i bastants depenen de mi mateix. El que si he trobat es força interior i il•lusió per tornar a començar. He pres consciència dels errors, dels efectes externs que influeixen en un negoci i de que, encara que històricament ho sembli, no hi ha cap negoci segur. Ara a continuar fer la feina ben feta, i a seguir lluitant pel futur. Bona tardor.