Prohibicions

Als pares sens explica que hem d’educar als nostres fills. Que els hem d’ensenyar a ser responsables, raonar-lis les coses, exposar arguments i convèncer donant el perquè de les obligacions que tenen. En han dit moltes vegades que el càstig per els nostres fills és l’últim recurs i que les sancions mes dures no aporten res i que suspenen en la seva ment el principi d’autoritat. L’autoritat s’ha de guanyar, no imposar. D’aquesta manera intentem criar personetes responsables, amb criteri, solidaris, a punt per viure en una societat civilitzada democràtica i moderna.
Aquests mateixos ideòlegs de grans veritats, quan manen ho apliquen molt diferent. Els polítics ens tracten com a nens dolents que no tenim dret a la responsabilitat. Que som irresponsables per naturalesa i per tant constantment ens han de conduir, castigar i prohibir. I sobretot ràpidament amenaçar amb el codi penal a la mà: Presó. Coaccionar-te amb treure’t la llibertat per a qualsevol cosa. No hi ha reinserció, no hi ha convenciment ni ensenyament de conductes. En tants anys d’ensenyament a les escoles en democràcia quants valors em aportat als nostres fills?, a la societat en general?. No escullen al final el camí més fàcil. Em dona la sensació que els hi agrada donar-nos la bufetada que mai donarien al seu fill.

Pobre estatutet !

Sóc de la teoria de que el Tribunal Constitucional donarà validesa al nostre Estatut. Estic convençut que, com sempre, no buscaran l’enfrontament directe amb un territori. Tots sabem que en aquest tema els dos grans partits de seguida es posen d’acord. Jo crec que laminaran l’estatut amb subtilesa. Dirigiran la interpretació de cascun dels articles. Seran ells els que diran que vol dir cada cosa i d’aquesta manera dirigir una interpretació absolutament restrictiva de la norma. Esperem guerra frontal i hi haurà subtilesa mortal per la norma.

boig

Si un dia, en un restaurant, dinant, et trobes un boig, estudia’l. Pot ser una persona gran, afable, divertida, engrescadora de l’ambient, un pel provocativa, un pel impertinent i, si vols, un xic emprenyadora. Es fica amb tothom, obliga a cascú dels comensals a identificar-se, a saber alguna cosa més del veí de la taula del costat. No saps ben be de que xerra, ni pas que diu, es possible que sense ni saber perquè convidi a cava, a cafè i/o a copes. Cap problema, tampoc pagarà ell. El que si es cert es que primer tothom a pensat que anava begut. Després que era boig. Al sortir del restaurant he pensat que era social, que era persona i volia relacions amb persones. Volia identificar-nos a cadascú de nosaltres i canviar un dinar rutinari de menú per un migdia especial. Si un dia tinc un toc de bogeria, deixeu-me fer, val la pena.

Justificacions

No puc entendre com justifiquem tot el que pasa en referencia als nostres interessos. Les persones perdem l'objectivitat quan repensem opinions sobre temes que ens han afectat directament. Intentem justificar-ho tots si ens interesa i maxacar-ho tot quan o veiem a l'inreves. Aixó mateix es dona a la feina, al periodisme, a la politica i a tota la resta d'activitats. El problema no es que succeixi personalment un conjunt explicable de justificacions, el problema es que a les feines, incloc periodistes i politics, succeix el mateix pero no es vol reconeixer. La paraula jo soc imparcial, jo no em decanto, jo soc neutral, etc, son simples justificacions d'una mentida sabuda. Tothom justifica en base les seves experiencies, la seva ideologia, els seus principis i els seus raonaments.