Valor polític

Fa uns dies un noi d'uns trenta anys, tot xerrant, em va vindré a dir que la política es una feina, un treball. Em va donar la sensació que es referia a horari de feina, sou, ascensos, recompenses per la feina, etc. Li vaig contestar que portava quasi trenta anys en política i entenia la politica com un hobby. Com un voluntariat al servei de la societat i a on et sents feliç perquè et sents útil en vers els demés. 
Vaig asseverar la meva postura dient que sempre havia gaudit de la meva feina i, que fora de les hores de treball laboral m'havia dedicat a servir en la política: com a secretari general de la unio de joves, conseller nacional, regidor de govern i d'oposicio del meu poble, com a conseller comarcal, etc. Sempre sense horari i sense compensacions pecuniàries, que si les rebia les retornava al partit. El benefici es personal, intern, propi. 
El que em va saber greu es la pèrdua del valor de la política com a servei voluntari i gratuït, en essència, al servei del teu país i de la teva gent. Reitero la teoria de que les persones que es dediquen a la política han d'apendre també de les entitats social i cíviques. Seria bona la doble afiliacio: la política i la social. 

Una funció

Aquest cap de setmana hem omplert el teatre de la passio amb un espectacle surrealista. Cadascú intenta fer, sobre l'escenari, el que creu que sap fer. Tot ben ajuntat dona un espectacle de gran vistositat, molta lluminositat i ple d'alegria. Des de infants a gent ben gran. Cada grup amb el seu ben diferenciat espectacle. Vull destacar la quantitat de noies i nois joves que han participat amb una tecnica de ball formidable. Tan sols per això ja valdria la pena....  Però també els nens han gaudit de l'escenari, han fet riure i s'han emocionat. 
No cal dir que els grandets també hem intentat fer alguna cosa profitosa... Ja ja ja.... Crec que la gran ventatge es que no tenen vergonya. 
No se si la recaudacio que fa la passio es un ajut o tan sols es quadren els ingressos del espectacle amb les despesses, però sigui com sigui, no s'ha de perdre. Es un homenatge a la gresca, a l'esforç per preparar les actuacions, a la trobada amb amics, a la imaginació, a nous reptes, a perdre el ridícul, a fer poble, en resum a riure de tot i a enriures d'un mateix.