L’escrit que adjunto es de mossèn Ballarin però es tan aplicable les circumstàncies que visc, que me l’he apropiat:
El meu amic
està trasbalsat.
No m’hi amoïno gaire.
Se’n sortirà, no sé com,
no sé com, però se’n sortirà.
Més llàstima em fa l’altre,
endogalat pel coragre
del ressentiment.
1 comentari:
"qui només té un martell com a eina tot li acaba semblant un clau"
si ells usen el silenci nosaltres parlarem
si ells usen la burla nosaltres somriurem
si ells posen traves nosaltres les rodejarem
hi ha persones que s'enfronten i cerquen enemics per poder justificar la seva existència. No és el nostre tarannà, no cal justificar-nos i atacar a ningú, ja se'ns coneix, i se'ns coneix més pel que hem fet bé que pel que no hem fet.
ràtzia
Publica un comentari a l'entrada