Reflexions post electorals

  

Ens hem presentat a les eleccions amb una idea francament molt clara: l'autodeterminació. Tant Convergència com Unió han defensat aquesta fita. Unió, des de l'any 31, té una posició clara i sòlida sobre aquest concepte, doncs sempre ha reclamat el dret a l’autodeterminació. Per tant, estic absolutament convençut que en el procés cap al referèndum d’autodeterminació, Convergència i Unió i fins i tot Esquerra Republicana treballaran amb un mateix concepte cap a una mateixa finalitat.

On rau aleshores el problema? el problema recau en l'endemà. I jo no sé que pensa Esquerra Republicana ni Convergència. M'agradaria intuir per on volem anar Unió Democràtica de Catalunya. Si a la primera època, i durant molts anys, defensàvem la confederació dels pobles ibèrics, entenc que actualment aquesta postura seria difícil de defensar donada la no existència de reciprocitat o receptivitat per part de les diferents comunitats de l'Estat espanyol i  del propi Estat. Si aquesta impossibilitat és tan manifesta com ja han demostrat i autodeterminació vol dir respecte a Catalunya, com podem articular l'endemà?

L'endemà s'ha d'articular amb un Estat propi que trobi diferents sortides per encaixar Catalunya dins del món actual. Aquest encaix, segons la meva forma de veure-ho, tan sols podria ser a través de la confederació de pobles europeus.

Entenc que  Catalunya, en un futur, hauria de signar els pactes europeus per tal d’assumir la legislació europea, en economia, en política exterior, en drets humans i en totes aquelles legislacions que ja han estat aprovades per Europa. Alhora hauria de fer pactes amb l'Estat espanyol en aspectes com la recaptació d'impostos, l'energia, la representació exterior, en els llocs on no en tenim de pròpia,  la defensa, l'aigua, etc. En definitiva, una nova relació amb un tractament de tu a tu, d'igual a igual.

Que més m'agradaria, que aquest procés que engegarà Catalunya, fos un pas per diluir els estats tradicionals i iniciés el procés de creació de l'Europa dels pobles. Una veritable confederació europea.

Catalunya, per tant, només té una raó de ser en un futur que és disposar d’eines suficients per potenciar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra forma de ser, però també per recaptar els nostres impostos i distribuir-los de tal forma que siguin justos per nostra població. En altres paraules hem de poder mirar cara a cara als demés estats per defensar el que és nostre i per administrar els nostres recursos al servei de les persones a través d’una economia social de mercat dirigida i destinada al repartiment equitatiu de la riquesa per una societat del benestar el més justa possible. 

Tres reptes transcendents

El president ha anat recordant, ja des d’abans de les eleccions del 25 de novembre, però també al voltantdel debat d’investidura, que tenim tres reptes de gran transcendència i que van ben lligats: un, donar-li la volta a una recessió econòmica persistent; dos,consolidant alhora l’estat del benestar i, tres, situar el nostre país en peu d’igualtat amb altres nacions, o sigui fer efectiu el dret a decidir.

És evident que la prioritat és donar-li viabilitat alprogrés del país i, per tant, trobar fórmules efectives de reactivació i creixement econòmic. Quelcom que requereix la implicació compromesa i el protagonisme actiu de tots els sectors productius.

És de desitjar que el nou curs d’apassionant políticainiciat a partir d’aquest desembre comporti també, a més d’enfrontaments ideològics i batalles dialèctiques, acords socials de gran calat, amb solucions per als requeriments desesperants delsdrets bàsics de les persones.

Però encara que la representació parlamentària i el Govern s’hi posi, cal també disponibilitat i predisposició per part d’inversors i d’emprenedors, d’institucions i d’entitats de tota mena. Cal generositats i enginy, més que mai, per donar resposta al sacrifici dels col·lectius més afeblits.

A la fi, perquè la comunitat progressi, perquè el país esdevingui sobirà i pròsper, cal poder garantir el desenvolupament dels projectes de les famílies i de les persones que li serveixen.

Tant de bo el 2013 representi l’inici d’un canvi de cicle. Que els Mags ens portin tones d’il·lusions i de coratge.

PARLAMENT AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL ‘DÍA MUNDIAL DE LES VÍCTIMES D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT’


(Barcelona, 18 de novembre de 2012)



Sra. Marilina Ferrer, directora de la delegació de Catalunya d’ ‘STOP ACCIDENTS’; autoritats, senyores i senyors,
Conm a delegat territorial a la demarcació de Barcelona, sóc testimoni de que per els alcaldes i alcaldesses i els consistoris municipals, és una preocupació constant garantir la seguretat del trànsit a la seva localitat i a les vies comarcals i nacionals dels seus termes municipals.
D’altra banda, la seguretat del trànsit i la lluita contra els accidents és també una prioritat del Govern de la Generalitat. Com a ciutadans estem consternats per les alarmants xifres de víctimes d’aquesta xacra. Resulta desesperançador assistir al reguitzell de víctimes i afectats per accidents de trànsit. I sovint sembla que no va amb nosaltres, fins que ho patim directament o toca de patir en el nostre cercle d’amistats properes o de la família.
Els accidents de trànsit, les causes i les propostes de solució conformen un debat social permanentment obert des de ja fa dècades. És un mal, una amenaça, amb la que sembla que ens toca viure-hi irremissiblement, malgrat els esforços d’administracions públiques, d’autoritats i de la major part dels conductors per evitar-los.
En determinats trams, en determinades vies, s’han establert mesures que en alguns casos han reduït el nombre i han millorat les dades estadístiques. Però la realitat és que la suma de persones que han mort i les persones que queden afectades resulta sempre molt i molt decebedor.
D’altra banda la indústria de l’automòbil està basada en una demanda que difícilment renunciaria als valors que avui presenta en el mercat aquest producte. Potència i velocitat formen part indestriable de l’oferta. I l’ús i avantatges de seguretat que efectivament ofereixen van unides al risc que representen. Si a això li afegim les conductes irresponsables que malauradament hi ha, el risc potencial dels vehicles es converteix en una amenaça i malauradament en armes letals.
Per tot això és molt important no resignar-se a les habituals notícies d’accidents, no perdre la sensibilitat i tenir presents els patiments dels altres. Això ho feu molt i molt bé a la ONG ‘STOP ACCIDENTS’ des que es va crear fa 12 any. Compteu amb el reconeixement d’utilitat pública per a l’ajuda i orientació als afectats per accidents de trànsit. Sou els nostres millors aliats en la lluita contra la violència vial i uns experts en l’ajuda a les víctimes.
Aquesta associació predica la responsabilitat col•lectiva per la seguretat vial i reclama la implicació de tothom. La Generalitat no s’inhibeix. Al contrari, comparteix aquests objectius, senzillament perquè la seguretat de les persones i el dret a la vida són prioritats irrenunciables.
Per això, el Servei Català de Trànsit ha endegat recentment, el 22 d’octubre, una campanya de conscienciació viària que protagonitzen víctimes reals d’accidents sota el lema ‘Sí, podem evitar-ho’.
Per això, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el Servei Català de Trànsit van signar al setembre un conveni de col•laboració que estableix l’adhesió d’aquesta corporació professional al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), al qual ja s’han adherit i continuen adherint-se ajuntaments i altres entitats territorials.
Per això hi ha milers de Mossos repartits per la xarxa viària nacional per garantir la seguretat viària. I per això no es deixa d’invertir en la qualitat del ferm de les carreteres i en els dispositius de control, malgrat la situació econòmica adversa i el dèficit acumulat amb que es va trobar el nou Govern i que minva les possibilitats actuals d’aquest Executiu.
És un honor compartir amb tots vostès aquest acte commemoratiu del Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents de Trànsit i d’homenatge a totes les víctimes i persones i famílies afectades. Compteu amb nosaltres i amb el Govern de la Generalitat per a tot el que signifiqui suport a la sensibilització social d’aquest drama, la reducció d’accidents, i rebeu un cop més el reconeixement institucional que la tasca que feu es mereix.

Moltes gràcies!

Casa de Ceuta

PARLAMENT AMB MOTIU DE LA PARTICIPACIÓ EN EL SOPAR DE LA CASA DE CEUTA

(Barcelona, 17.11. 2012)

Sr. Rafael Corral, president de la Casa de Ceuta a Barcelona; Excm. Sra. Rocio Salcedo, viceconsellera de Educación del Govern de Ceuta; Sr. Jordi Martí, delegat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona; autoritats, senyores i senyors,

Em sento feliç i molt honrat de compartir amb vosaltres aquests actes de celebració del 46è aniversari de la fundació de l’entitat i la 33a. celebració del Dia de Ceuta a Barcelona.

Feu cultura identitària, i aquest tipus de manifestacions són dignes de respecte i d’admiració, i un signe de convivència. Es comparteixen sentiments, s’aprofundeixen afectes i es fa cohesió col·lectiva.

En el mateix sentit, no és bo pretendre obviar les realitats nacionals, perquè és negar la realitat dels lligams humans i els seus fonaments. A Catalunya hi ha molta gent que cerca solucions per avançar i superar entrebancs i avui estem immersos en un procés democràtic de gran transcendència en què les majories assenyalaran el camí perquè aquest país continuï endavant. Corren temps difícils, tant per la situació econòmica adversa que travessem, com també per qüestions polítiques no resoltes que urgeixen solucions participatives, d’aquí que el president de la Generalitat convoqui a les urnes.

Em trobo molt a gust entre tothom que hi viu a Catalunya, sense excepcions, perquè per sobre dels sentiments de cadascú fem gala de compartir un sentiment de pertinença a Catalunya. Sovint ens congratulem de formar part d’una comunitat i un país que és un exemple d’harmonia en la convivència i, més enllà de tota mena de reivindicacions, continua essent un projecte de futur compartit.

A Catalunya el poble propugna més sobirania i reclama ser un estat més dins d’Europa, perquè no renuncia a la seva vocació europea, ni renuncia a la projecció internacional dels seus valors nacionals, la riquesa dels seus recursos i la seva capacitat productiva.

Catalunya és pacífica i pacient, molt pacient, i molt abnegada també, però no conformista. A la fi, reclama més espai de llibertat i prosperitat. Els habitants de Catalunya, o sigui tots nosaltres, tenim aspiracions, volen progressar, ser capaços d’atendre les necessitats familiars, créixer a la feina, i mantenir la cohesió social, un dels valors que identifiquen Catalunya.

Parlem de democràcia, parlem de llibertat, parlem de drets a continuar evolucionant, pacíficament, des de la responsabilitat...

El Govern de Catalunya té la obligació de trobar sortida a la demanda del seu poble i a reivindicar les seves forces i la seva disponibilitatper relacionar-se amb Espanya i també amb l’exterior. Aquest és el missatge d’estímul que m’agradaria difondre. Evitem enfrontaments identitaris i evitem les pors.

Tots els espanyols de totes les regions i nacionalitats de l’Estat són referència d’integració de ciutadans que han sabut instal·lar-s’hi, prosperar i fer-se també catalans sense renunciar als propis arrels. A Catalunya estem molt orgullosos de la nostra personalitat nacional, precisament perquè estem orgullosos d’haver sabut integrar els sentiments naturals de tothom en harmonia i fent-los compatibles amb la identitat pròpia catalana.  

Enhorabona per la fraternitat i el caliu de la vostra festa. Felicitats per les iniciatives de la Casa de Ceuta. Permeteu-me agrair la vostra presència a Catalunya i l’esforç que feu des de les vostres responsabilitats per tirar endavant la família i per aixecar aquest país.

Moltes gràcies!

Justo Molinero

Divendres  tenía que presentar en un acte en Justo Molinero. Com no ho vaig poder fer, us adjunto el que li hagues dit:

PRESENTACIÓ DE JUSTO MOLINERO

El comunicador i empresari Justo Molinero és clar i català. Andalús d’origen, de Villanueva de Còrdova, molt arrelat a Santa Coloma de Gramenet i català insubornable, sense renunciar a res. És un home que manté ben equilibrats el seus sentiments de pertinença.

Clar i català, i demòcrata radical, com ha deixat constància en moltes ocasions. Per exemple, a l’entrevista que li va fer el diari Avui el 15 d’abril de 2010, en què opinava que si el Tribunal Constitucional no donava la raó al poble quant a l’Estatut aprovat pel seu Parlament, calia reformar la Constitució. També defensava llavors, sense embuts, el dret a decidir.

A l’octubre del mateix any, en un acte de Plataforma per la Llengua, Justo Molinero defensava la llengua catalana i les aspiracions nacionals de Catalunya, i mostrava el seu convenciment que “abans o després serem un país més d'Europa”.

Molt més recentment, el passat 11 de novembre, reiterava el dret a decidir de Catalunya “sense que això vulgui dir que sigui necessàriament independentista” –puntualitzava, en un reportatge publicat a El Periódico.

Locutor de ràdio, presentador de TV... És un professional reconegut (amb premis de reconeixement però, sobretot, reconegut pel públic)  que ha triomfat també com empresari. Presideix el Grup TeleTaxi, que gestiona les emissores Ràdio TeleTaxi i Ràdio RM, el canal Teletaxi TV, i també la companyia discogràfica Moval Music.

Poca cosa puc dir més d’un personatge popular apreciat, que no sapigueu, com no sigui recordar-vos que complirà anys coincidint amb la jornada de reflexió de la pròxima convocatòria a les urnes, diumenge, 25N.

Ell té la paraula, la seva paraula franca, fàcil i càlida.

Monsalvat

Llibre de Joan Auladell i Fontseca, editat pel col.legi d'advocats de Mataró. Es un petit llibre que conté un divertiment. Llibre súper amè, que lliga Barcelona, Duran  i Bas, Wagner i l'opera  Parsifal. Una escudella,  creïble, i que dona com a resultat un caldo i una car d'olla per a sibilims paladars. Si teniu mitja hora us recomano aquest divertimento operístic. Moltes gràcies per regalar-m'el, bon amic. 

Policies i persones

Durant l’octubre es multipliquen cada any els actes de celebració de diferents cossos policials. Com a delegat vaig assistir el dia 2 d’octubre a Barcelona als actes de celebració del Dia de la Policia Nacional, juntament amb el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Milán. Vam estar presents al lliurament de condecoracions i reconeixements que s’atorguen tradicionalment aquest dia, un acte presidit per la delegada del Govern de l’Estat, Maria de los Llanos de Luna, i amb la presència del president del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el cap superior de Policia, Agustín Castro, així com els alts representants de la Guàrdia Civil i de l’Exèrcit.

Llanos de Luna va fer un discurs a favor de la Constitució i la unitat d’Espanya, un marc legal d’un estat de dret que contrasta amb la obligació que tenen els Mossos de defensar, sobretot, la llibertat i la seguretat de les persones, essent ja avui  la policia ordinària, integral i de referència de Catalunya, que ha contribuït a la normalització de la societat i del país.

També vaig ser present als actes de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, dia de la Hispanitat, a la caserna de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), seu central d’aquest cos a Catalunya, una celebració que també va presidir la delegada, qui va destacar que aquest altre cos representa “una peça indispensable en el model policial català en l'àmbit de les seves competències”. Però també va dir el General de Brigada Jefe de la Zona de la Guardia Civil de Cataluña, Ángel Gozalo Martín, que la Guàrdia Civil serveix l'Estatut de Catalunya i el que determinen les Juntes Locals de Seguretat.

Només durant aquest mes d’octubre he participat en varies Juntes Locals de Seguretat a diferents municipis, quelcom que fem ordinàriament tot l’any per resseguir la situació de seguretat territorialment. La Guàrdia Urbana fa una tasca excel·lent de proximitat amb els seus conciutadans. Diferents públics, diferents actors, però al final, darrera de les polítiques de seguretat i les estratègies d’actuacions policials, res més i res menys que persones.

L’atapeïda xarxa social que vertebra la societat civil de Catalunya, el ric patrimoni de serveis que neixen i funcionen a totes les contrades del nostre territori, fonamenta les possibilitats de bastir estructures d’Estat pròpies del país. Al final, eines per servir persones. Tots som ciutadans beneficiaris del que aporta la nostra societat.

Seria impensable que cap responsable dels cossos de seguretat desplegats a Catalunya actués en contra de les persones. Hem superat definitivament pretèrits exercicis de bogeria armada que van alimentar determinats fets històrics. A tots els cossos, tots els policies, són servidors de la seguretat de les persones, a banda de les diferents sensibilitats amb que cada institució es pugui manifestar.

Eleccions

La crisi aguditza a Catalunya la percepció de desemparament i ineficàcia de l’Estat espanyol i encoratja l’aprofundiment de sentiments nacionals. A un repartiment poc equitatiu de la riquesa territorial que aquest país aporta se sumen signes inequívocs de recentralització estatal. S’allunyen cada cop més les possibilitats de més quotes d’autogovern i s’esdevé impossible l’encaix polític.

El clam massiu per la independència durant la manifestació de la darrera Diada a Barcelona palesa arreu del món la divergència entre Catalunya i Espanya. I la negativa del president Rajoy a atendre les reivindicacions fiscals que va formalitzar el president Mas el proppassat dia 20, ha estat l’enèsim episodi d’un mantingut desacord que posa fi a una de les prioritats d’aquest govern i que precipitarà una nova contesa electoral.

La crida a la renovació de la representació política parlamentària servirà per fugir d’incerteses i generar confiança. Sóc coneixedor privilegiat de les expectatives de país des de molts governs locals, i testimoni de molts clams municipals per renovar la relació amb Espanya i disposar d’instruments d’Estat propis.

Catalunya té aspiracions i projecte i les solucions als problemes nacionals, que vol dir també socials i econòmics, han de venir pel recurs a les eleccions. Cal refermar programes polítics i renovar majories des del rigor democràtic, des del respecte entre les diferents opcions polítiques, des d’una llibertat  d’expressió on no càpiga la revenja. El respecte a la majoria enforteix la democràcia i la nació, que som tots.

El dir i el fer

Resum històric-ideològic d'Unió Democratica. "El dir i el fer" una aproximació a la historia d'unió democràtica de catalunya d'en Joan Auladell i Fontseca, es un compendi històric amb tots els elements ideològics específics demòcrata cristians i amb les lineas estratègiques adoptades des de la seva constitució, l'any 1931. 

Es un manual obligatori per a tots els militants d'unió democràtica, però es també un compendi interesantissim per qui vulgui coneixe'ns millor i mes a fons.

Personalment, a part d'avivar records llegits i records viscuts, m'ha fet renéixer l'orgull de pertànyer a unio, que sense perdre'l mai, es bo renovar-lo.

Mas, Duran

Tinc la sort de poder estar al servei d’un president de Catalunya assenyat, que raona, que s’estima  el país, que no és amant de populismes, que creu en el futur, que valora cadascun dels catalans/es i que el que més desitja és la qualitat de vida dels seus ciutadans i l’harmonia dins del país.

És un president convençut, coneixedor del moment històric que vivim, que sap que ha de donar respostes i que estudia quan les ha de donar i com, per no perjudicar el país.

No és un president de proclamar i després recular. És un president d'anar endavant, al ritme que la societat pot avançar i amb la voluntat de no perdre a ningú pel camí.

Crec que no li fa por jugar-se-la. El que li preocupa és  que una part important dels ciutadans de Catalunya el segueixi. Vol majories socials perquè el país ha d'avançar sencer, sense fissures. No puc saber com derivaran els esdeveniments econòmics, polítics i socials, no sóc futuròleg. Si sé que el president mereix confiança, respecte, consideració, i  reconeixement per la sevaintel·ligència, prudència i valentia.

Tinc la sort també de poder  estar al servei  del presidentde UDC, un partit que creu en el seu país i en el seu futur. Que és un gran ideòleg i estratega. Que li preocupa molt la convivència, la justícia social, el respecte a tothom, i la solidesa social i econòmica del país.

Sé que coneix perfectament la necessitat, imprescindible,de suport internacional per qualsevol actuació que vulguem portar a terme. Estima el país i la seva gent. No ens deixarà penjats.  Lluitarà pels nostres drets de la mateixa manera que abans de qualsevol ruptura intentarà mil lligams. Treballa respectant les normatives i amb consideració a tothom per què és un dels seus criteris. Coneix molt bé la historia del partit i línies a seguir. Confiança absoluta que sap el que es fa.

En definitiva, tinc la sort de servir a dos liders diferents, amb objectius clars  i comuns. Sé que ambdós lluitaran per la dignitat del país i la de tots nosaltres. Estic convençut que no trobaré  ni contradiccions ni escletxes.

Compteu amb mi.

Son d'unió

Històricament, les persones d'unió democràtica no hem demostrat gaire orgull dels nostres companys militants, excepte honroses excepcions com poden ser Carrasco i Formiguera i el Sr. Coll i Alentorn.

Ens costa molt manifestar entre les qualitats de personalitats, el fet que hagin militat a unio democràtica. Que hagin estimat els ideals demòcrata cristians. A mi m'agrada coneixer persones d'unió democràtica que han triomfat en aspectes de la vida diferent dels directament polítics i que ens poden servir d'exemple o de referencia.

Recentment, quan va morir l'actor Paco  Moran es va fer una lleugera referencia a que era militant d'unió. Un actor que es va sentir català, que ens va fer riure, que es va entregar professionalment i que, estic segur, estimava aquesta terra.

En un esmorzar vaig coneixer la militància del economista i director de la borsa de Barcelona Joan Hortalà i la seva visió sobre l'economia social de mercat i alguna de les ideas per sortir de la crisi. No es per proclamar-ho a quatre vents que un exmilitant d'erc ara sigui dels nostres?

Es per expossar moltes vegades que el polític del PSUC Josep Benet, al seu últim llibre reconeix l'error d'haver deixat, en el seu dia Udc, i la màxima valoració que en fa del nostre partit abans de morir ?

Avui mateix, en una acte d'homenatge i revalorització del gran literat i editor Joan Sales, ningú ha fet referencia a la seva militància a unio democràtica. L'actor d'incerta glòria, la millor novela sobre la guerra civil, escrita des de una perspectiva humana, sense rancúnies, amb objectivitat realista de les situacions descrites, per un gran catalanista que a mes a mes era d'unió. No podem supravalorar-lo?.

Aquests son exemples viscuts recentment. Crec que no hem de tenir cap temença a vanagloriar-nos dels nostres companys i de fer publiques les seves virtuts que han aportat a la societat catalana essent també militants d'unió. 

Hem de destacar les bones persones, que han treballat pel país, seguint la ideologia que ens uneix, la demòcrata cristiana.

Tres en ratlla

Santi Baro, moltes  gràcies per haver escrit el llibre. He gaudit com feia temps que no ho feia. La historia es súper interessant, objectivament actual i trepidantment explicada. Tan ben explicada que en molts moments la fas sentir real. Es com una película.

Des de la primera pagina fins el final no pots deixar el llibre per que t'obliga a saber mes. A saber  del nostre país, de les aspiracions d'independencia, de la necessitat d'unir les persones per un ideal. 

Sentimentalment molt ben trobada la historia de les persones que expresen les seves emocions personals i les entronques amb  les col.lectives. 

Ben resolts els factors essencials per que una nacio aconsegueixi la independència: unitat popular i política, control de la hisenda i reconeixement  internacional. 

Aquest llibre auguro que serà dels mes llegits aquest final d'any i el proper. Enganxa, et porta i esta escrit amb ganes de que el lector s'apasioni. 

Moltes gràcies per privilegi d'haver-lo pogut llegir ja. Tinc ganes de regalar-lo a moltes de les meves amistats. Un luxe.  

Mi querido Nilo

No puc mes que donar les gràcies a Jordi Clos per el seu llibre. 

En primer lloc perquè es amè, interessant i formatiu. 

En segon lloc  perquè sap fer una ruta per Egipte que m'ha recordat la meva de fa ara, vint-i-cinc anys. Si algú a d'anar a Egipte li recomano seguir la ruta indicada al llibre. 

En tercer lloc per l'interes de les històries que intercala, la de cleopatra, la de la pèrdua pel desert, la de les subhastes, els descobriments, etc.

La quarta per l'esforç propi i la voluntat de fer arribar les bones experiències personals al conjunt de la societat. 

La cinquena per fer-me descobrir  la força i potencia que pot tenir una fundacio privada, sense ànim de lucre, sense subvencions publiques, amb amplis espectres sobre un mateix tema. Museu, formació, ensenyament a infants, excavacions arqueològiques, investigació, restauració, biblioteca....  

La sisena: l'ètica. M'ha  sorprès positivament, que tot i l'adrelalina, la il.lusio, els diners invertits, les persones involucrades, la importància del descobriment, es sigui capaç de paralitzar-ho tot perque moralment no es acceptable. De les excavacions al Sudan acaba dient: " creo que nuestra ética no nos permitía hacernos cómplices de una situación que afectaba de ese modo a los derechos humanos que tanto respetamos".

La setena el futur. El llibre ja imagina noves històries. La imaginació, la voluntat, la força no ha parat i no para. I, sempre, amb amics, companys i col.laboradors; amb un bon equip.

La vuitena i ultima: em queda la sensació que es un gran empresari i una fantàstica persona.

Recomano al llibre als que estimen, interessi o vulguin íniciar-se amb l'egiptologia, i també a tots aquells que busquin un llibre distès amb aprenentatges culturals, històrics, morals i exemplificants. 

Paulo Coelho

Estimat escriptor:

Quan tinc la necessitat de llegir un llibre que contingui unes històries que enganxen, n'escullo un dels teus. Em permeten seguir llegint perquè amb les intrigues m'hi obligues. Aquest cop no et puc estar tan agraït com altres vegades. El vencedor està solo, com historia de super classe amb assesinats i policies, i lluites de poder, se m'ha fet un pel feixuga. Potser la novela es perfecte i es a mi a qui m'ha costat entrar i entendre el tema. 

Com sempre tens frases daurades, no he perdut pas el temps. Remarco:

• Es necesario amar porque somos amados por Dios....
• No somos capaces de dejarlo todo para dedicar nuestros días y nuestras noches a la verdadera felicidad: la familia, la naturaleza, el amor.
• Arriesgalo todo por una oportunidad, y apartate de todo lo que te ofrezca un mundo de comodidad.
• El planeta fue, es y sera siempre mas fuerte que nosotros. No podemos destruirlo; si traspasamos una determinada frontera, nos eliminara por completo de su superficie, y seguirá existiendo.
• Deja de pensar en la gloria; ya llegara, siempre que hagas bien tu trabajo. Además, la fama es caprichosa: piensa que pasaría si al final creen que no estas capacitado para la misión que te ha sido confiada. La humillación también sera publica.
• La dignidad de la gente no se mide por las personas que uno tiene a su alrededor cuando esta en la cima del éxito, sino por la capacidad de no olvidar las manos que le tendieron cuando mas lo necesitaba. 

I moltes altres que sempre et donen punts de reflexio. 

Mentida i oblit

Entre d'altres obligacions proposades per aquests dies de vacances tinc pendent la lectura de varis llibres. Acabo de llegir entre la mentida i l'oblit de Francesc-Marc Álvaro. A nivell personal no m'ha aportat gaires idees noves. Coincideixo, des de fa molts anys, amb les opinions reflectides al llibre. 

Però es molt positiu, que en èpoques que tot es transgira, algú col.loqui en negre sobre blanc, el que no s'ha d'oblidar (guerra civil, nazisme, guerra mundial, consensos post-franquistes, etc). I defineixi, exposi i critiqui  les diferents versions de la historia que vol aportar cada ideologia. 

Del llibre destaco la frase "com es pot construir la concòrdia sobre la ignorància dels fets?" i aquella que ve a dir que la veritat històrica l'hem de buscar en la seva pròpia complexitat.

L'autor ha dedicat el llibre a la meva filla i li diu: "perquè construeixi un futur mes lliure i en pau". Un bon objectiu del llibre.

President de la Diputacio

Aquestes setmanes d'agost permeten que les reunions siguin mes distesses, amb camisa de màniga curta i sense corbata. Així, em va permetre xerrar una estona amb un bon amic, vei, alcalde i  president de la Diputacio. 

Tinc la convicció de que la Diputacio es una anomalia històric-ideològica que el seu us ha estat sempre de contra poder, tan per part d'espanya com dins la pròpia catalunya. Crec que te funcions propies i ben fetes, com també una important xarxa doblada de tasques improductives. També opino que les institucions, no escollides directament, els hi queda, per respecte democràtic en vers els electors, un paper de gestors de serveis. 

Amb aquestes preconcepcions varem iniciar una xerrada amistosa. Vaig intuir de les paraules del president de la Diputacio una gran coneixença de la realitat, una gran capacitat de gestió i sobretot un gran sac de idees clares i de futur. 

De jove li deia "el senador del baix llobregat", per el seu físic benevolent, el seu somriure a la cara, la seva capacitat de negociació i la seva voluntat de ferro i estratègia per aconseguir els objectius proposats. 

Ara li hauré de dir " senador de catalunya" per tot l'anterior mes el descobriment de la honradesa política: estar ple de conviccions i amb voluntat i fermesa per aplicar-les.

L'estiu també es útil i, de veritat, vaig marxar amb la seguretat i la tranquilitat que estem en molt bones mans. 

Valor polític

Fa uns dies un noi d'uns trenta anys, tot xerrant, em va vindré a dir que la política es una feina, un treball. Em va donar la sensació que es referia a horari de feina, sou, ascensos, recompenses per la feina, etc. Li vaig contestar que portava quasi trenta anys en política i entenia la politica com un hobby. Com un voluntariat al servei de la societat i a on et sents feliç perquè et sents útil en vers els demés. 
Vaig asseverar la meva postura dient que sempre havia gaudit de la meva feina i, que fora de les hores de treball laboral m'havia dedicat a servir en la política: com a secretari general de la unio de joves, conseller nacional, regidor de govern i d'oposicio del meu poble, com a conseller comarcal, etc. Sempre sense horari i sense compensacions pecuniàries, que si les rebia les retornava al partit. El benefici es personal, intern, propi. 
El que em va saber greu es la pèrdua del valor de la política com a servei voluntari i gratuït, en essència, al servei del teu país i de la teva gent. Reitero la teoria de que les persones que es dediquen a la política han d'apendre també de les entitats social i cíviques. Seria bona la doble afiliacio: la política i la social. 

Una funció

Aquest cap de setmana hem omplert el teatre de la passio amb un espectacle surrealista. Cadascú intenta fer, sobre l'escenari, el que creu que sap fer. Tot ben ajuntat dona un espectacle de gran vistositat, molta lluminositat i ple d'alegria. Des de infants a gent ben gran. Cada grup amb el seu ben diferenciat espectacle. Vull destacar la quantitat de noies i nois joves que han participat amb una tecnica de ball formidable. Tan sols per això ja valdria la pena....  Però també els nens han gaudit de l'escenari, han fet riure i s'han emocionat. 
No cal dir que els grandets també hem intentat fer alguna cosa profitosa... Ja ja ja.... Crec que la gran ventatge es que no tenen vergonya. 
No se si la recaudacio que fa la passio es un ajut o tan sols es quadren els ingressos del espectacle amb les despesses, però sigui com sigui, no s'ha de perdre. Es un homenatge a la gresca, a l'esforç per preparar les actuacions, a la trobada amb amics, a la imaginació, a nous reptes, a perdre el ridícul, a fer poble, en resum a riure de tot i a enriures d'un mateix. 

Sense solucio

19.06.2012
Poques vegades a la vida, per no dir cap, m'he trobat amb un problema amb un altre persona i no hem pogut trobar una solució. La sensació d'impotència personal i de buidor d'estomac, es brutal. Si que es confirma que quan dues persones no es posen d'acord es perquè cap d'elles el busca i el vol. O perquè quan el vol l'una, l'altre no, o a la inversa. 
I s'arriba a un carrer sense sortida. Quan les paraules ofenen sentiments, actituds, principis, la marxa enrera es impensable. L'orgull mana. Si per arribar a un acord han d'haver-hi guanyadors i perdedors, segur que no s'acorda res. 
I, quan no s'hi pot fer res, sinó pots passar pagina, tan sols queda canviar de llibre.
Com tot a la vida, te la seva part positiva. Reconèixer, encara que sigui personalment els errors comesos crec que m'ha d'ensenyar a ser mes assenyat en el futur. 
El que no entenc de tot el que m'està passant es que persones, amics que em coneixen de tota la vida, dubtin dels meus valors, dels meus actes que he demostrat durant anys, de les meves conviccions.... Ara, sembla que tothom te dret a pensar en negre. Continuo pensant i actuant de la mateixa manera: la meva empresa es la generalitat i treballo per que aconsegueixi al millor, el meu sentiment està en el país i l'alegria es solucionar o minimitzar el problemes de la meva gent.
Sense perdre l'empenta... A seguir.

Món real

Avui al mati m'han telefonat per informar-me que una bona amiga, comuna a qui parlava, que esta a l’atur, té un càncer i li estan fent quimioteràpia. He quedat per fer un mos amb un gran amic, de la infància, i m’ha explicat que no pot pagar la hipoteca, que la feina no ven perquè la gent no consumeix, etc. Un empresari, que havia estat el meu cap, a part de passar-ho malament econòmicament, te una especia d’artritis o reuma que li provoca uns dolors insuportables des de ja fa sis mesos.
A primera hora de la tarda he anat al tanatori per donar el condol a una col·laboradora del despatx que ha perdut la seva parella de quaranta i tants anys i es queda amb una criatura de vint mesos. Quan retorno, a la porteria, m’explica un bon treballador el problema de la malaltia de la seva sogra, que no li troben d’on ve, que porta quinze dies i esta passant-t’ho fatal i tota la família al darrera. El conductor m’explica el procés accidentat que ahir va tenir el seu pare i que esta al hospital amb el peu i la cama feta un nyap.
Que algú em digui que no visc al món real.!!!! Que algú em digui com pots posar pau davant de tanta impotència !!!!!
 

Diumenge tarda

Aquesta tarda, després de dinar a casa, amb els meus sogres, he disposat d'una tarda lliure. He pogut acompanyar la meva filla a casa d'unes amigues, fer una miqueta de mig diada, endressar, amb calma, papers antics de feina, veure un tros de tenis, una mica de futbol, una puça d'automobilisme.... Diria que ha estat una tarda de col.lage, descansat i distret.
Entre tantes coses he repassat escrits del meu bloc de fa anys. Pot-ser matisaria cosetes, però en general, tot i el pas del temps, me'n sento bastant satisfet.
El mon es belluga boig. Les noticies negatives s'acumulen. Avui les he parat. Es facil netejar la ment amb una mica de descans. Resumit, una tarda carregant piles, agafant bon humor i tranquilitat. 
Pregunta, d'ultima hora, a l'aire: al meu poble es festa major, demà es festa local.... Perquè els concerts de nit comencen a les dotze de la nit ??????? .  A quina hora ha de tornar a casa la canalla????. Apa a patir una mica!!!!!

Enrocar-se

Moltes vegades, a la vida, trobes grans persones, treballadores, intel.ligents, simpàtiques, agradables, executives i vàlides que son sordes.  Son persones que van a la seva, que tot ha de voltar alrededor seu. Son estrelles, estels del firmament. Deu els hi ha donat existència perquè son el millor del millor. Tenen el dret diví de fer el que volen quan volen. Entenen la amistat com estar al  servei de les seves idees, de les seves prioritats. Però tot això es aguantable, les virtuts son potents i la simpatia guanya. 
Però, i a la vida sempre hi ha un però, tot no es blanc o negre. Hi han moltes coses per negociar, transaccionar,  comprendre, convèncer o cedir.  I per això fa falta una virtut, saber escoltar, saber veure, saber dialogar, saber acceptar raons i donar raons. Tothom pot modificar, lleugerament, actituts i comportaments... Però com diuen a la passio....  Com vols que puguin creure (jo posaria entendre) aquells que no tenen ulls per veure ni orelles per sentir.... 

Consell nacional

Consell Nacional
Els partits polítics tenen un òrgan anomenat Consell Nacional i que és el màxim òrgan del Partit entre congressos. Té, en resum, dues funcions: per una part, el control i seguiment de l’acció executiva del Comitè de Govern, i per l’altre part, adaptar i modular les bases ideològiques del partit a les situacions canviants de la societat. 

Un Consell Nacional ha d'intentar ser vital. Ha de reflectir les diferents opinions sobre els diferents temes per acordar posicions que reflecteixin les idees de la majoria del Partit. Ha d'intentar impulsar el debat dels temes d'actualitat, importar les consideracions de les intercomarcals, portar a estudi resolucions dels equips especialitzats o de les comissions....

Un Consell Nacional ha de ser vital per cohesionar el partit, aglutinar idees, ressaltar persones que poden ser nous valors, trobar ponts i punts de trobada.

Aposto per un Consell Nacional amb més vida política. És possible?

Cruïlla de camins

Cruïlla de camins
Catalunya està en una cruïlla de camins. Crec que tenim dos camins per escollir i, tots dos, ben tortuosos. Hem caminat durant aquests anys de democràcia pel camí de l'autonomisme, que ha anat més o menys bé, depenent dels governs de Madrid, de les majories, i de les interpretacions constitucionalistes. 
 
Hem trobat un semàfor vermell. Aquest stop es diu procés, sentencia, resultat d'un Estatut en vigor que no és el referendat pel poble català. A partir d'aquell moment, perdut l'Estat autonòmic,  han sorgit dues variables crec que incontestables.
 
Per una part, Espanya es radicalitza amb l’idea de l'estricte unitat, una llengua única, una sola cultura i la sensacional idea que a través de la llei espanyola i del control de la hisenda sotmetrà qualsevol aspiració catalana. Per l’altre part, Catalunya se sent ofesa, maltractada tant políticament (Estatut), com culturalment (llengua a les escoles, a les administracions...) com econòmicament (dèficit fiscal), com socialment (retallades que no es donen amb la mateixa intensitat a cap altre lloc).  
 
Per tant, resumint, tenim dos camins: o província sotmesa a l’Estat espanyol o futur Estat propi. 
 
El resultat d’una Catalunya com a província està contrastat a través dels segles. No hem, ni han sabut, entendre les diferències. Ens han tractat com a borreguets. Mentre en treuen, cap problema. Mentre demanem el que pensen que es raonable, concedeixen. Però no podem pas oblidar que no volen la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra forma de ser. Només volen que treballem i paguem. A canvi, ens tracten com a nens petits sotmesos a una paternitat. O, per ser mes dur, com a esclaus al servei de l'amo. Pagar i callar. 
 
Catalunya, com a Estat propi, tan sols en tenim referència d' hores. Per tant és un camí nou. 
 
Del que sí estic convençut és que per l’èxit necessitem disposar de diners (si no paguem pensions, atur, viudetat, funcionaris, etc. des del primer moment, el canvi durarà quatre dies). Les empreses i els ciutadans del país han d’ingressar els seus impostos aquí des de el primer dia. No podem disposar d'una Generalitat- Estat, sense complir les obligacions dineràries.
 
També requerim suport europeu. Normalment els europeus ens han donat l'esquema a l'hora de la veritat. Aquesta vegada els compromisos europeus amb Catalunya haurien de ser el mes sòlids possibles. No podem jugar a que no ens reconeguin amb immediatesa cap estat europeu.
 
Per tant el camí que requerim passa per un ampli suport dels catalans, compromís dels països europeus i caixa pròpia. Diguem-li com vulguem, però ja s’entén el concepte.
 

Església i IBI

L’ESGLESIA I L’EXEMPCIÓ DE L’IBI (Impost de Bens Immobles)
 
Aquesta exempció es va aprovar, inicialment, a través de l'acord de 1979 entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. El 1992, però, es va ampliar a altres confessions religioses de l’Estat mitjançant successius acords de cooperació: Entitats Religioses Evangèliques, Comunitats Israelites i Comissió Islàmica. Posteriorment, la Llei 49/2002 d'incentius fiscals al mecenatge, va establir uns supòsits d'exempció aplicables a totes les entitats sense fins lucratius si compleixen els requisits de la Llei, incloses les esmentades confessions religioses. A més, la Llei d'Hisendes Locals de 2004 preveu l'exempció de l'IBI, entre altres, per entitats públiques, ambaixades i seus diplomàtiques, béns declarats d'interès cultural i col·legis concertats.
 
Per tant, l'exempció no s'aplica només a l'Església catòlica, afecta també a altres religions (evangèlica, jueva, islàmica) i a altres edificis dels quals són titulars entitats sense fins lucratius,
 
Concretament, són lliures de pagar l’IBI, entre d’altres, els serveis públics (defensa, seguretat, educació pública i presons); els immobles religiosos (Església Catòlica, la Federació d’entitats religioses Evangèliques, la Federació de Comunitats Israelianes i la Comissió Islàmica); els immobles de governs estrangers; de la Creu Roja; el terrenys ocupats per línies ferroviàries; els col•legis concertats exclusivament en la part del centre que es destini a l’ensenyament reglat concertat; els edificis pertanyents al patrimoni històric artístic i, en general, les entitats sense fins lucratius.
 
En els últims dies alguns ajuntaments s'han plantejat la supressió de l'exempció de l'IBI a l'Església catòlica. La cúpula del PSOE ha ordenat presentar una moció en els 2.500 ajuntaments en què governa per tal que es cobri l’IBI (Impost sobre Béns Immobles) a totes aquelles propietats de l’Església que no estan dedicades al culte. Hom es pregunta per què a l’Església, quan només el 4,9% dels edificis exempts de pagar IBI són d’aquesta institució?
 
Concretament, per exemple a Madrid es podria recaptar 109 milions d'euros si se suprimís l'exempció, dels quals els edificis públics suposen més de 60 milions, els edificis del patrimoni històric 30 milions, les ambaixades tres milions i els temples i seus religioses menys de cinc milions. Com es pot observar, la major pèrdua de recaptació no correspon a les confessions religioses, entre les quals es troba l'Església
catòlica.
 
Davant la pregunta de quina és la justificació de l'exempció en el cas de l'Església, es pot assenyalar que a l'article 16 de la Constitució estableix la llibertat religiosa i de culte. Una manera de promoure-ho és mitjançant beneficis fiscals, com l'exempció de l'IBI. Però, a més l'Església presta un important servei a la societat difonent valors com la justícia i la solidaritat -també recollits en la Constitució- i suplint en molts casos la ineficiència del mercat i de l'actuació de l'Estat. La tasca seva tasca assistencial (hospitals, cases d'ancians, malalts crònics i minusvàlids, orfenats, escoles bressol, víctimes de violència, ex-reclusos, centres d'assessoria jurídica, promoció del treball, assistència a immigrants, rehabilitació de drogoaddictes) suposa un benefici molt important per a la societat.
 
Afortunadament, hi ha milers i milers de ciutadans i famílies que actuen solidàriament,
més enllà dels impostos. Impostos redistributius sí, però, també solidaritat. La solidaritat és molt més que pagar impostos.
 
Posats a suprimir exempcions, podria suprimir l'exempció de la loteria en l'IRPF, que suposaria una important partida d'ingressos en una època de crisi com l'actual.

País, partit, persona.

Des de els meus incís a Unio democràtica, vaig entendre aquesta tripleta com a guia de conducta per els càrrecs públics, com a minim del meu partit. Intentaré ampliar els tres conceptes.
País...  Es refereix al fet de treballar per catalunya. La voluntat de millorar el nostre país en totes les seves vessants: nacional, social, cultural, educativa, artística, científica, agrícola,....  Amb la mirada possada en la nostra gent, al servei de la nostra gent. Amb l'anima dirigida al servei. Es una visió de país, no tan sols amplia sinó alhora profunda. País com a conjunt de catalans. 
Partit.... Es el que ens dona la profunditat, la solidesa, la guia i la direcció. Ens ajuda a no moure'ns per visions personals. Permet consensuar objectius, trobar solucions, consensuar idees i estratègies. Aprens a compartir, a ampliar visions. Reafirmes ideologia. I, s'apren que sols no anem en lloc, que cal consensuar, acordar, compartir...  Es com la bota d'una bodega. Per la meva teoria, aquesta formació, en diríem intelectual-moral s'hauria de complementar amb la presencia en entitats social-civils del nostre país.
Persona... Em refereixo únicament al militant polític. Tota persona te interessos individualitzats que poden ser de reconeixement, de nivell social, econòmics, etc. Però, essent legítims, sempre han de quedar subordinats als dos anteriors. En política, crec, no es pot actuar si la mirada es tan curta, que tan sols pensa amb el retorn personal. 
Es pot aprofundir mes aquest esboç d'idea que m'acompanya des de ja fa molts anys. Accepto mes reflexions i, em sembla que el bloc es un bon lloc per fer-les.

Nissan-USOC

Vaig assistir, acompanyant el Molt Honorable President Mas a la presentació e la nova versió elèctrica de la furgoneta NV-200 que porta implícit una inversió per part de Nissan de cent milions d’euros i la creació de 700 llocs de treball, entre directes i indirectes, a la seva planta de Barcelona, a la Zona Franca.
Per motius laborals, el 2008, vaig estar molt a prop del Sindicat USOC. Recordo perfectament la crisi de Nissan que promovia un tancament i la deslocalització de l’empresa.  Ahir vaig recordar l’esforç del sindicat per la continuïtat de l’empresa. Negociacions amb els empresaris, negociacions amb els treballadors, sempre amb la proa posada a evitar, de totes totes, el tancament, els acomiadaments i creient fermament en la continuïtat de l’empresa.
Ahir, hi eren tots, i tots els sindicats. La Nissan s’havia salvat i alhora avui es capaç de proposar nous models per aportar continuïtat i futur. Sabem que ens afecta a tota la societat i el benefici serà per a tots. Doncs, des de el meu punt de vista, vull agrair al sindicat USOC, la gran feina realitzada, la gran visió de futur que va tenir, ara que es materialitza.  Agrair també a tots els treballadors que varen anteposar i suportar les renuncies immediates,  per aconseguir un futur i una continuïtat de la seva feina i de l’empresa.
Crec que és un exemple a tenir ara més present que mai a Catalunya . La perseverança, la capacitat de creure en un projecte, la confiança en comptar amb els millors per tirar-ho endavant és la mostra que  les coses poden canviar amb el sacrifici, la suma de tots i els acords globals sobrepassant els límits personals.
Un dia rodo, on crec era de justícia agrair a qui s'ho mereix.

Unió, un pas més

 
Un cop finalitzat el Congrés, amb el resultat conegut, amb el nou President del Comitè de Govern escollit, amb un bon programa marcat per la ponència, amb quatre anys per endavant i veient la situació social i econòmica  present, crec que hauríem, entre tots, d’iniciar una nova etapa.
 
El primer que hauriem de proposar al partit es el d’ampliar, formar i cuidar la militància del partit. Necessitem una millor organització interna  i una millor coordinació entre el carrer Nàpols i les seus territorials. Requerim, per tant que es faci un pla d’organització, implantació i formació per els propers quatre anys. Aquest pla hauria d’involucrar a tots els militants.
 
A nivell de càrrecs públics s'hauria de proposar, que a part de treballar, com treballen, s’impliquin en dues funcions especifiques de partit: implicació interna i la de coordinació amb els diferents càrrecs de les múltiples institucions en que estem representats.
 
El tercer aspecte que considero de rellevància es el d’obrir diàleg entre les diferents sensibilitats que existeixen al partit. No podem excloure a ningú, per minoritari que sigui. En la meva modesta opinió, crec que tots som necessaris. L’única base de treball hauria de ser, al partit, que les opinions siguin a favor de projectes, persones i idees. Hauríem de ser capaços de excloure del vocabulari del nostre partit la frase “en contra de”.
 
Ja, tan sols em queda dir, en marxa, endavant, que tal com estem, el País necessita un partit serè, raonat, eficaç, fort i amb moltes, moltíssimes ganes, il·lusió i confiança en el nostre País.
 

Duran, Politica i sentiment

Duran, Política i sentiment
 
S'apropa el Congrés d’UDC i, a part de la ponència, sobre la taula hi ha dues candidatures al Comitè de Govern. Per sort, a Unió, en el temps que porto militant, hi estem molt acostumats.
 
Gairebé al inici de la meva militància a la Unió de Joves ja va començar el qüestionament de la figura d'en Duran i Lleida. Primer amb la dicotomia Rigolistes - Duranistes.  Mes tard vaig viure la pugna dels militants agrupats sota la marca del Mati, també qüestionant la figura d'en Duran i, ara s'inicià l’època Vila d'Abadal.
 
Des del meu punt de vista el tema polític de fons, el fil ideològic, el denominador comú de les tres opcions es basa en l'apropament-fusió amb CDC. També hi ha una qüestió personal de fons, el fil conductor del qual és la  manca d'entesa personal i, fins i tot, l'enfrontament.
 
Políticament parlant, en Duran mereix, més que mai, un suport massiu de la militància d'Unió. Mai Unió havia guanyat unes eleccions com a cap de llista en unes eleccions generals, mai Unió havia estat tan ben situada al centre de la política catalana, mai Unió Democràtica havia pogut influir tant en la millora de la nostra societat des dels diferents llocs de representativitat com ara. Els moments són complexes, però Unió té un líder polític que porta dècades demostrant l'estimació pel país a traves d'Unió Democràtica. Se li ha d'agrair, com a plus, que ens ha sabut conduir, que és un gran defensor, coneixedor i ambaixador de la nostra ideologia, que ha sabut  fer-la arribar  i estendre-la.
 
Des del punt de vista personal hi han dades que no es poden oblidar. En Duran, s'ha format i es forma per treballar pel país a traves d’Unió Democràtica. Ho ha fet tota la vida, per sentiment ideològic i de pertinença. En Duran és complidor, esforçat, valent i lluitador. Crec que la seva principal virtut és la de ser molt amic dels seus amics, no falla. Per això tampoc ha fallat mai al partit.
 
Com totes les persones, té virtuts i defectes, tan polítics com personals, però si féssim les sumes i les restes, com diu el president Pujol, el diferencial positiu és incontestable.
 
Mentre vulgui, tenim una gran sort de gaudir d'un gran líder. Sort que també vàrem tindré amb en Miquel Coll. Els dos són baluards de la nostra supervivència i d'haver fet històrica a Unió, sempre al servei del nostre país i de la nostra gent. 
 

Unio, idees...

Si la nova idea que es pot aportar a Unio Democratica de catalunya es la de que els seus líders no poden ser alhora càrrecs públics es una bona idea. Si la idea ha d'afectar tan sols a en duran i no afectar a la persona que la proposa, ja no es una idea es una manera com una altre de fer la guitza.
Podem discutir si els càrrecs públics han de ser membres del comitè de govern. A Unio ja ho hem fet en varis congresos. Hi havien les dues propostes que es necessari que hi siguin per lligar l'accio publica del partit amb la dels càrrecs públics, i la inversa, que no n'hi hagin i que el partit domini sobre els càrrecs públics.
Com pasa quasi sempre, ni una opció ni l'altre, es del tot correcte. A quadrets, com diem a Unio. Porció que permeti les sinergies entre càrrecs públics, partit i accio publica. La millor formula, a la fi es una combinació que permeti als càrrecs públics influir en l'opinio del partit i un partit fort que permeti influir en les decisions dels càrrecs públics.
El partit usa tres formules, com a mínim de direccio de l'accio Politica: el comitè de govern, el consell nacional i les comisions i equips especialitzats.
El que si confirmo es que les ideas son per aplicar a tothom, no per desgastar a algú i no aplicar-te-les per a tu.

Amic/ga

Hi ha dies de feina que se'n tortolliguen. Plou i fa sol, calor i fred, el dia es fosc, de primavera plena. La feina va igual una cosa si, una altre no, una de blanca i una de negra, i tot amb un fosc panorama de fons.  
Quan acabes el dia, sense una convicció de feina feta, que bo es rebre una telefonada, parar a fer un gintonic, o un xat, amb un amic/ga. Conversar, veure altres prismes, trobar una paraula acurada, escriure un somriure en un xat. Poqueta cosa que reconforta.
Te'n adones del que val una amic/ga. 

Governador civil versus Delgado del gobierno

Governadora civil
Hi ha un factor determinant que marca la diferència entre les funcions de ‘gobernador civil’ i les de ‘delegado del  gobierno ‘.  Mentre que el primer sembla que imposa, mana i obliga,  emparant-se en una mena de poder absolut que li brinda un estat arbitrari;  el delegat  més aviat controla l'administració de l'estat en un territori, vetlla per l’eficiència dels seus recursos i gestiona per servir eficaçment els interessos del  ciutadà de la comunitat on exerceix la responsabilitat que li pertoca. És a dir, que ha de coordinar-se amb l'administració pròpia reconeguda, com ara a Catalunya mitjançant la Constitució i l'Estatut que, encara que a algú no li sembli, son lleis.
A Catalunya, on sempre ens toca de rebre, semblaria que hem passat de un ‘delegado del gobierno’ a una ‘gobernadora civil’, si tenim en compte l’empremta que s’intenta imposar des de fa un temps ençà, amb l’obligatorietat i l’amenaça del pes de la llei estatal.
Ara, la  pretensió és fer-nos creure que la Generalitat no hi pinta res i que l'Estat, que ens ha espoliat durant més de trenta anys que portem de democràcia formal, és qui ens ho ha d'arreglar tot. Arriba a tal punt la seva fe amb l’Estat que parla de competències en Ensenyament, Cultura, Sanitat…, en fi un estat espanyol que ho és tot i a tot arreu.
El pitjor és l’hostilitat , si no amenaça, que comporta assegurar que “ qui no està amb mi està en contra meva, i li caurà tot el pes de la llei espanyola”.  
Els Ajuntaments, que conec prou bé per la meva feina, tenen problemes amb Adif, amb les costes, amb l’espai aeri, amb carreteres de l'estat, amb Renfe... Temes històrics, pendents fins a l’avorriment perquè s’arrosseguen indefinidament  sense que ningú no els arregli., de competències estatals i que s’encallen amb el pas del temps ocasionant mals de cap als qui ho pateixen de prop.
Parlem de les carreteres nacionals espanyoles convertides en autovies?  Dels peatges, que proliferen a Catalunya? Dels diners que no ens retornen encara que  la llei així ho digui? De les lleis de traspassos incomplides? De les infraestructures, aprovades legalment, i que no ens fan? Hi ha molt a parlar, molt terreny per conrear, molt per fer i molt per vetllar amb un sentit prioritari pel bé dels nostres ciutadans i pel bon funcionament del nostre país, Catalunya.
Si vol imposar les banderes, la policia o l'idioma, la governadora, perdó, la delegada, sabrà. A mi m'agradaria recordar-li (perquè ho sap, encara que sembli que s’oblida) que els catalans hem prioritzat sempre la cohesió social, hem pactat per aconseguir-la. Dividir ara la societat no portà enlloc, generar un conflicte addicional en el marca que ens trobem, només ens fa restar. Només cal mirar la Espanya del ‘pan para hoy y hambre para mañana’.  
Val mes la mà esquerra que el puny de ferro!.

Llum, estalvi

Estalvi de llum
 
Avui s'apuja el rebut de la llum. Pagarem l'energia mes cara.
Quan jo era petit, ma mare em va ensenyar que llum oberta era un lladre a casa. Vaig aprendre a usar la llum quan la necessitava. Mecanicament obro i tanco llums. Es un clic.
A l'escola, sobretot, varen ensenyar a la meva filla l'estalvi de l'aigua. En aquest cas era per sostenibilitat. Va aprendre a obrir i tencar aixetes. A usar l'aigua tan sols quan es necessari. A no llençarla perquè es un be escàs.
Pot-ser ara podríem unir les dues causes, la del aigua i la de la llum, i ajuntar-les sota els lemes: per la sostenibilitat i l'estalvi. I aviat pensar amb el gas, la benzina, etc...

Reinventar la biblioteca del segle XXI

Reinventar la biblioteca del segle XXI
 
Sigui per a inaugurar  o per pròpia iniciativa, he visitat i he estudiat els plànols de moltes biblioteques dels ajuntaments del nostre país. Com també he pogut parlar amb responsables de l'àrea de biblioteques de la Diputació de Barcelona. He consultat les bases normatives de la UNESCO per a la construcció, conservació i personal necessari per al funcionament.  Tot plegat m'ha semblat arcaic.
 
Actualment les biblioteques han de disposar d'una superfície determinada segons la població a la que han de donar servei. Uns espais predeterminats per lectura de diaris, per revistes, per llibres, per infants, per cd's, per vídeos, per ordinadors fixos... Un personal predeterminat en funció del nombre d’habitants. Tot condicionat i normativitzat.
 
Crec que les biblioteques tal i com les coneixem són invents del segle XIX, construïdes per al segle XX i monumentalitzades al segle XXI. Per què no fem una nova reflexió, partint de cero, valorant el que necessita la joventut actual i la resta d’usuaris? Ara ja sabem que el més important de tot és el wifi, que els joves porten portàtil, mòbil o Tablet, que cerquen espais per estudiar, sobretot en grups petits.  Que la consulta del llibre d'estudi es informàtica. Que la base de la biblioteca es el llibre, la novel·la, de paper... Que la biblioteca es més aviat un centre cultural, que s'hi fan múltiples activitats... Per descomptat que tot això sense obviar la necessitat de conrear la cultura implicant-hi els joves en el descobriment i el gaudi del coneixement mitjançant la lectura.
 
Potser no en sé prou però, de vegades, abans de gastar en monuments a la biblioteca, caldria dissenyar-la i construir-la en base a les necessitats actuals i de futur i no en base a normes preestablertes, per més abast mundial que tinguin. Crec que podem i hem fomentar entre els joves l’enriquiment que suposa la descoberta dels llibres alhora que introduir i aprofitar els canvis tecnològics que brinda la nova societat, propòsits que no són gens incompatibles.
 
Per pensar-hi. 
 
 

Vaga de TMB

Estem devant una vaga del transport de Barcelona que coincidirà amb el Congres mundial de la telefonia mòbil.
Estic completament d'acord amb el dret a la vaga. Crec sincerament que la negociació es la base de l'acord. Penso que la vaga es, i ha de ser l'ultim recurs de pressió en front l'empresa. I, penso que els efectes de la vaga han de ser enfront l'empresa, salvaguardan al màxim possible els efectes col.laterals als altres treballadors.
Puc imaginar el que representa per Barcelona un Congres com el de telefonia mòbil. Aquest Congres ha situat la fira de barcelona com la primera de l'estat espanyol. Aquest Congres ajuda econòmicament de forma notable al comerç, al turisme i als centres de negoci. Funcionat tot això, funciona la feina i ens ajudem a tots nosaltres en detriment de l'atur.
Qui de nosaltres no te un conegut a l'atur. Qui de nosaltres no te un familiar patint per la feina? Com li podem dir que ensorren una oportunitat com aquesta?.
El Congres del mòbil portà darrera la tecnologia del futur. Tots nosaltres tenim un mobil a la butxaca. Cada dia podem fer mes coses amb ell. Te mes utilitats, es mes practic. Tots som conscients que es reinventa cada dia i tots sabem que en els vuit anys propers continuarà revolucionant-se i per tant la fira ha de durar vuit anys. No la podem perdre al primer any. Estem situats al centre del mon en tecnologia del futur. El Congres es tan important com en el seu dia varen serbles olimpíades.
Estic convençut que Barcelona acceptaria i aplaudiria una vaga en qualsevol altres dates. Estic segur que les reivindicacions laborals envers l'empresa serien mes fortes amb el suport dels veïns, amics, familiars i, perquè no dir-ho de tots els catalans. Un acte de sacrifici i de responsabiliat com aquest seria reconegut per tots. No es millor aquesta força constructiva? No s'aconseguiria el mateix, en front l'empresa, amb l'aplaudiement de tots? No es sentirien mes solidaris amb tots els que no tenen feina? No es sentirien mes forts èticament, com a persones responsables socialment?
Si canvien els dies hi guayem tots, però sobretot hi guanyen el treballadors  de transports. 
 

Reflexions de l'amistat

Aquest cap de setmana ha caigut a les meves mans, estava per l'estanteria, un llibre de Ciceró que es titula de l'amistat. Es com un assaig filosòfic i posa en ordre el que es la verdadera amistat fins i tot oposant-la a la semblança d'amistat.

Aconsella que anteposem l'amistat a tots els interessos humans, car no hi ha cap altre cosa mes apropiada a la naturalesa ni més necessària per a la vida, tant en els moments favorables com en els adversos i que solsament pot existir entre persones bones, gent de bé.

L'amistat no es sinó una harmonia entre totes les coses, tant divines com humanes, acompanyada de benevolença i d'estimacio: crec de debò que, fent exepcio de la saviesa,no hi ha cap altre cosa més bona que ella atorgades pels déus immortals al gènere humà.

L'amistat fa brillar una bona esperança cap a l'esdevenidor, i no consent que els ànims s'afebleixin o es decandeixin, car aquell que posa la seva mirada en un veritable amic hi veu com un ideal de si mateix.

Procés de l'amistat

• L'amistat es lliure (amor vertader i voluntari)
• Es espontània, (sentiment d'afecte i no de càlcull)
• Es basa en la virtut (integritat i bondat) i en l'aurosuficiencia (confiança pròpia)
• Es desinteressada i condemna l'hedonisme.
• Es la naturalesa la que engendra el sentiment d'amor i l'afecte de l'amistat. 

Lleis de l'amistat

• Actitud positiva (honesta, disponible, aconsellar be)
• No a l'egocentrisme ( benevolença i afecte)
• L'amistat comporta preocupacions
• Benevolença: virtut + amor = amistat
• L'amistat és oberta a tothom
• L'amistat no es compra
• L'amistat es indulgent

Qualitats dels amics: ferms, estables i constants. Prova: amb un grapadet de diners hom descobreix fins a quin punt son febles alguns. Prefereixen el diner a l'amistat.

 

Virtuts de l'amistat

• La fidelitat que és estabilitat 
• La sinceritat
• La afabilitat, dolcesa en les paraules i en el caràcter
• La constància.
• La modèstia. Situar-se al mateix nivell
• La generositat

Indiscutiblement que Ciceró exposa els clarobscurs de l'amistat, el que sembla i no es amistat i, fins i tot com es pot trencar una amistat. Per mi el millor quan hi ha desamistat, o el amic a fallat, és el que diu Cató: cal descosir-les més que no pas esquinçar-les. I Ciceró diu: que sembli una amistat extinguida no ofegada.

 

Sentencia l'autor: l'amistat és l'unica cosa de la qual tothom reconeix, unànimement, el seu avantatge.

 

Hem de crecar algú per estimar i que ens estimi, car la vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.

 

El recomano.

Credibilitat funcionarial

Si un metge ens digues que la seva manera de protestar per un ajust salarial o per les condicions salarials seria la de no receptar als malalts o la de no atendre'ls diríem que creuen una linea vermella de responsabilitat. L'efecte immediat per part dels malalts podria ser la desconfiança global que podria afectar fins i tot a la credibilitat del seucriteri profesional, provocant els dubtes, la solicitut de segons i tercers criteris i fins i tot les posibles demandes.

Entenent aixi que hi han col.lectius amb drets de manifestacions, pero amb limits de responsabilitat, imatge, credibilitats, on les repercusions poden ser determinants.

Seria el cas dels agents dels cossos de seguretat. Si la policia creua, com veiem aquests darrers dies,el que en podríem dir la linea de respecte profesional es perd el respecte que la societat te per a ells i per poder realitzar adecuadament la seva professió. Si la reclamació laboral de un cos imprescindible com aquest, actua canvian l'idioma propi, ocupant comissaries, retenit el transit pel sol fet de fer la guitza, inventant-se controls, etc...quina credibilitat els hi donarà després la societat quan el controla sigui de veritat, quan hagin de desocupar un local o un habitatge, en quin idioma voldran que la societat es dirigeixi a ells???. Hauran perdut el respecte, l'autoritat i l'ordre dins de les propies fronteres, hauran creuat aquesta linia vermella i la imatge que representa un cos de seguretat autonomic, fruit dels esforços de tots els nostre conciutadans, als que ara no representen ni tampoc reben la seva seguretat. En resum gaudiran de respecte i consideració?Tindran credibilitat??

Quasi el mateix podríem dir dels funcionaris de presons. Una competència que tan sols tenim a Catalunya. Una responsabilitat que no pot perdre tampoc la credibilitat.

Desitjo el retorn a la responsabilitat, l'abans possible, per la pròpia credibilitat dels funcionaris anomenats, pel respecte que mereixen per part de la societat, per la convivència general i pel retorn dels valors que representen.

Feina feta 2011

INFORME BALANÇ ANUAL DELEGACIÓ DEL GOVERN A BARCELONA

Segons els índexs i els marcadors de visites territorials dutes a terme pel delegat del Govern a Barcelona, es poden comptabilitzar les diferents actuacions en les comarques de la demarcació territorial de Barcelona.
 
En el període del 21 de gener, data de pressa de possessió del càrrec fina la tancament de l’any a data 31 de desembre del 2011, el delegat ha fet un total de 162 visites al territori. La màxima incidència, també pel volum i concentració d’activitat, ha estat al Barcelonès amb un total de 40 actes. El segueix en nombre de volum de visites Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (27), Baix Llobregat (25), Maresme (20), Alt Penedès (7) i Garraf (5).
 
D’aquestes visites territorials, es desglossarien aquelles en les que el delegat ha assistit en acompanyament d’altres alts càrrecs del Govern de la Generalitat, complint amb una de les seves funcions pròpies com a delegat territorial. En total s’han dut a terme un total de 88 visites en acompanyament.
 
El màxim recompte de visites en acompanyament al territori, ha estat amb el President de la Generalitat, amb un total de 27, inclouen inauguracions i actes diversos de la nostra demarcació territorial.
El segueixen en aquest ordre d’acompanyament les visites realitzades amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat (11), la Vicepresidenta (8) i el Conseller de Benestar Social i Família (9) i el Conseller d’Interior (6). Considerant les bases competencials del delegat del Govern a Barcelona, són comprensibles les dades de més repercussió en àmbits propis.
Les conselleries que menys han estat objecte d’acompanyament són Cultura, Ensenyament i Justícia.

Motiu d’aquest resultats obtinguts podem ser conseqüència de dos factors diferenciats; un per manca de relació competencial en les matèries pròpies de la delegació o dos per manca de coordinació interdepartamental en el flux d’informació.
 
Dins del total de les 162 visites al territori, l’apartat que contempla les visites institucionals directes del delegat al territori, considerades com  aquelles reunions de feina amb els alcaldes de les diferents comarques, comptabilitzem un total de 41 visites. Les tres comarques que han generat un màxim volum de visites i actuacions han estat el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Les menys visitades, a nivell de municipi, el Garraf i l’Alt Penedès.
 
Referent a les Juntes Locals de Seguretat, competència del delegat del Govern a Barcelona, com a representant dins dels cossos de seguretat municipals i de Catalunya.

El delegat ha tingut una assistència a 74 convocatòries.

Les comarques que més celebracions de Juntes Locals de Seguretat han realitzat, són el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.
Destacar que comarques com l’Alt Penedès (1) o el Garraf (0), encara no han realitzat Juntes Locals de Seguretat o molts dels seus municipis no ho contemplen.
 
Des de la Delegació del Govern de Barcelona, el delegat va adreçar una carta informativa a tots els alcaldes i alcaldesses del municipis que encara no tenien la Junta Local constituïda, aprofundint en els beneficis i millores que aporten les celebracions de les mateixes.

De les Juntes Locals de seguretat realitzades al Barcelonès, destacar l’assistència a les 5 convocatòries, que inclouen les celebrades al propi Ajuntament de Barcelona.
 
Aquest proper any 2012, cal potenciar més l’assistència en les Juntes Locals de Seguretat de la comarca del Baix Llobregat.

S’hauria de poder puntualitzar amb els Ajuntaments el poder rebre convocatòries amb antelació prèvia per tal de poder organitzar les agendes dels assistents, en concret del delegat.
 
Altres de les competències comptabilitzades en aquest informe per motius d’exigència al càrrec, són el Comitès d’Avaluació i Seguiment de Millora del Barris de la nostra demarcació territorial. Del total de les convocatòries rebudes, el delegat ha participat en 47 d’elles.
 
Destacar dins d’aquest àmbit que les comarques que més comitès han celebrat, tenint present que estan inclosos en el programa de Llei de Barris, són Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
 
Com a objectiu de la delegació d’aquest any 2012, s’hauria de poder fer més seguiment en assistència a comarques com el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Tenint en compte les possibles incidències del Departament de Territori i Sostenibilitat en aquests programes per aquest nou any, el delegat haurà de poder donar més suport assistencial i explicacions.
 
La delegació del Govern a Barcelona, considerada com a òrgan gestor representatiu del Govern de la Generalitat al territori, programa la reunió de coordinació de matèries setmanalment i d’aquí es fa anàlisi de les visites dutes a termes en el territori per part del delegat. En aquestes reunions es plantegen els temes i sol·licituds que els alcaldes, entitats, associacions, empreses i ciutadans plantegen al delegat per tal d’agilització de tràmits o de resolucions de consultes o gestions paralitzades.
  
Durant l’any 2011 a la Delegació del Govern a Barcelona hem obert i gestionat un total de 310 expedients de treball. 261 expedients han comportat diferents tipus de gestió: ja sigui de consulta o ja sigui una reclamació d’intervenció per part d’altres Departaments i/o unitats de la Generalitat, altres Administracions Públiques (Ministeris, Ajuntaments afectats, Diputació...) i fer-ne de punt de coordinació entre el territori i els Departaments responsables de les matèries que plantegen consulta. Alguns d’aquests expedients, concretament 49, els hem obert a nivell informatiu per tenir constància i facilitar la informació quan el delegat es desplaça pel territori.

D’aquests 261 expedients, a data 31 de desembre de 2011, la situació era la següent:
 
127 exp. arxivats: Això vol dir que havíem obtingut la resposta corresponent per part de l’organisme consultat i s’havia respost, quan així fos necessari, al demandant (habitualment l’alcalde/essa d’algun municipi de la demarcació de Barcelona). Els departaments als que més gestions hem plantejat i s’ha obtingut un alt nivell de resolució, són Governació i Relacions Institucionals, Ensenyament i territori i Sostenibilitat.
 
14 exp. en tràmit: En aquest cas es troben tots aquells expedients que tot i haver obtingut resposta per part de l’organisme consultat, aquesta no és definitiva perquè s’ha traslladat a alguna altra unitat o està pendent d’algun tràmit administratiu fins que ens donin la resposta definitiva. Els més destacats són el departament d’Empresa i Ocupació, Governació i Relacions Institucionals seguit de Territori i Sostenibilitat.
 
50 exp. amb actuació de la DTGB feta: Són tots aquells expedients que des de la Delegació Territorial hem consultat al òrgan competent i no hem obtingut resposta. Són expedients que he traslladat als Departaments responsables en la matèria, però no ens han facilitat la resposta concreta a la consulta. El motiu d’aquesta manca de solvatació del problema potser per excés de volum de feina de la unitat enviada, per solapament de competències entre diferents òrgans o bé per manca de resolució. En els controls trimestrals d’aquest tipus d’expedient, s’han tornat a reclamar les gestions, obtenint resposta i informant als consultors o bé mantenint actualment alguns expedients en curs.
Els departaments que es veuen afectats per aquests tipus de consulta i falta de resolució coincideixen Governació, Ensenyament i Territori i Sostenibilitat.
 
70 exp. pendents d’actuació: Són els expedients generats arran d’alguna visita del delegat i que des de la Delegació resten pendents de gestió a les unitats responsables.
 
En funció de la temàtica i del organisme competent, dels 310 expedients oberts el Departaments més consultats han estat Governació i Relacions Institucionals (61) i Territori i Sostenibilitat (60), seguits d’Ensenyament (35) i Empresa i Ocupació (24).
 
D’una banda, dels Departaments que s’ha obtingut més resposta i hem pogut tancar definitivament els expedients, a nivell percentual, han estat Benestar Social i Família (11 de 16) i Ensenyament (20 de 35).
 
Dos dels Departaments a tenir presents pel nombre de gestions que han acumulat en el decurs d’aquest 2011, han estat el de Salut, per les consultes generades pels tancaments i regularitzacions de serveis dels CAPs i el Departament d’Interior, per la competència que representa la figura del delegat en la matèria.
 
En dades comparatives amb les gestions realitzades pels càrrecs anteriors, podem aportar que el nombre de gestions realitzades i compatibilitzades es xifra en un total de 388 expedients al llarg de les dues legislatures de mandat.

En els períodes compresos entre el 2004 i el 2007,es van generar un volum de 274 expedients i del període del 2008 al 2011, un total de 114 expedients.Dades que corraboren que la incidència del Govern en el territori actualment és de major presència, gestió i possibilitat de resposta resolutiva.
 
Com a objectius per aquest 2012, més tractament directa amb Ajuntaments de petits municipis que no han estat visitat al llarg dels darrers anys, fent presència del Govern al territori i generant més seguiment de les consultes plantejades per ser resolutius. Coordinació amb els Departaments, seguiment dels expedients generats i informació de les línies i polítiques de millora del Govern al territori. Seguir essent granet de sorra dins la Generalitat i col.laborant en la segura remontada del nostre país i la nostra gent.