FADAM

Divendres vaig acompanyar el Molt Honorable Sr. Artur Mas a la inauguració de la primera seu, petita i treballada, d’aquesta associació, FADAM dedicada a l’atenció als nens malats de càncer i als seus familiars, sobretot als pares.

Aquest acte potser no es considera important per sortir per la tele. Per mi va tenir una doble importància. Per una part l’esforç d'uns pares, que tot i el dolor de perdre un fill per un tumor al cervell, es sobreposen i lluiten per millorar l'entorn i intentar que altres no passin o temperin el que ells van patir. La família d’Àngel Manzanares és de una constància, serenitat i fortalesa digna d’esmentar.

Per altre part comprovar in situ la humanitat i solidaritat del president. Acostumats, com ens el presenta el programa de tele “Polònia”, altiu i cregut, seria bo el coneguéssim en les facetes mes personals i, en realitat molt mes ajustades a la seva personalitat. Ell, i la seva dona que també va voler assistir al modest acte, ja era des de fa molts anys col•laborador de l'entitat per convenciment personal. Això es va constatar amb les seves paraules de coneixement i solidaritat amb la família, i sobretot amb la humanitat en que va tractar a tothom.

Per aprendre. Reitero hauria de sortir per la tele.

Discurs

El dia 11.1.11 el recordaré com el compliment d’un somni d’aquells que penses que mai es faran realitat. Com els diaris tan sols portaran la part política del discurs, us adjunto les dues parts mes personals.

"....
M’agradaria molt poder exportar, en la meva tasca, la sèrie de valors, que ara s’intenten recuperar, i que gracies als meus pares, aquí presents, vaig aprendre des de petit. Ells em varen educar sobretot en els valors de treball, esforç, la responsabilitat, la solidaritat, l’estalvi, i el respecte. Tot aprés amb molt d’amor i en el marc d’una família compacta que es solidaritza i s’agrupa tant en el moments de dificultat com en els d’alegries i celebracions. Valors que intentem transmetre a la nostra filla i que creiem també hauríem de saber transmetre i hauria d’assumir la societat actual per retrobar el rumb de solidaritat i prosperitat que mereixen tots els nostres conciutadans.


No puc menys que agrair als meus amics d’Unió Democràtica, també avui aquí presents, l’aprenentatge durant aquests mes de vint-i-cinc anys de compartir il•lusions, programes i propostes per el nostre país. Som gent de pedra picada, no ens rendim, per que tenim molt clara la nostra ideologia social cristiana, per que la compartim des de l’amistat i per la voluntat de exportar-la a través del convenciment i al servei a les persones i al país. Ja ho manifestaven a l’any 1936 els Consellers Nacionals d’Unió “ ultra els ideals basics de democràcia cristiana: llibertat nacional i justícia social “
...."

Inici de bon any

Ahir em varen deixar començar be l’any. Anàvem a celebrar el inici d’any, amb la meva filla que estava amb uns amics, tot sortint de felicitar el cinquantè aniversari d’una bona amiga i, a l’alçada d’Abrera, em vaig equivocar de direcció. Veient que no venia ningú per cap banda, cop de volant i giravolta de canvi de sentit. A dos-cents metres, policia municipal d’Abrera. Dos agents al mig del carrer fent-me senyals de que pares. Tenien tota la raó del mon. Tres quarts de dotze de la nit. Cap d’any perdut, multa, retirada de punts..... tots aquests pensaments es concentren al meu cap. Nomes faltava això per acabar malament un any realment desastrós. Que hi farem, ho he fet malament i ho haig de pagar....

Li dono la raó a l’agent, li vaig per ensenyar el carnet, li demano disculpes, tot a resignat a les conseqüències. I, em diu que no ho torni a fer, que vigili i, que amb prudència, vagi a celebrar el inici d’any.

No cal dir que, no tan sols per la que em vaig lliurar, si no per la nova oportunitat que em va donar. Deu ser tonto, però si que em va semblar que aquest any 2011 podia ser molt i molt millor.

Bon any per tothom i, especialment per els agents de la Policia Local d’Abrera.