Parresia

"la parresia és una forma d’activitat verbal en la qual el parlant té una relació específica amb la veritat a través de la franquesa, una certa relació amb la seva pròpia vida a través del perill, un certa relació amb ell mateix o amb els altres a través de la crítica (autocrítica o crítica a d’altres persones), i una relació específica amb la llei moral a través de la llibertat i el deure. Concretament, la parresia és una activitat verbal en la qual el parlant expressa la seva relació personal amb la veritat, i arrisca la seva pròpia vida perquè reconeix el fet de dir la veritat com un deure per millorar o ajudar d’altres persones (o també a si mateix). En la parresia, el parlant fa ús de la seva llibertat i escull la franquesa en lloc de la persuasió, la veritat en lloc de la falsedat o el silenci, el risc de mort en lloc de la vida i la seguretat, la crítica en lloc de l’adulació, i el deure moral en lloc del propi interès i l’apatia.” (FOUCAULT, M. 2004. Discurso y verdad en la Antigua Grecia, pàg 46).
Paraula usada pel Papa Bertogglio.
Tambe es pot entendre, resumit,  com a franquesa, llenguatge lliure, veritat dita amb atreviment i humilitat, prova de sinceritat. 
PARRESIA, per no oblidar la paraula i el contingut.

Reforma constitucional

 

S'està parlant d'urna reforma constitucional per encabir-hi el procés català. En realitat s'està buscant una solució que eviti el possible xoc de trens i que respecti la voluntat dels catalans, que ja som grandets i ens sabem governar. Estic convençut que un acord d'aquest tipus seria acceptable si contingués:

 

1. Un pacte fiscal just i específic per Catalunya, que reservés per a l'Administració catalana la recaptació d'impostos en el nostre territori i la gestió de les nostres infraestructures.

2. El reconeixement de la competència exclusiva de l'Administració catalana en matèries com la llengua, la cultura, l'ensenyament, el dret civil, la sanitat i el benestar social.

3. El reconeixement del dret de Catalunya a tenir representació en organismes internacionals i estats, mitjançant representants triats per l'Administració catalana.

4. La inclusió del dret d'autodeterminació de Catalunya en la constitució espanyola.

 

L'última és la mes important, doncs és la nostra garantia. Tots coneixem els incompliments, les interpretacions, els retards i els greuges que els catalans i les nostres institucions hem rebut de l'Estat espanyol. Si Espanya incomplís aquest acord, que considerem acceptable, podríem exercir legalment el dret a l'autodeterminació.

 

És una última oportunitat que té l'Estat i que podria quallar, doncs és realista i inclou una garantia prou forta contra l'incompliment.