Un estiu complexa

Aquest estiu, mig de vacances, mig treballant he hagut de destinar-lo a reorientar idees de futur, tant a nivell laboral com la seva repercussió a nivell personal.

A nivell laboral no tinc mes remei que reestructurar el negoci i preveure, fins i tot, la situació mes desfavorable. No perdo l’esperança de que l’economia en general iniciï la recuperació i això afecti positivament la situació dels negocis immobiliaris, sobretot els de protecció oficial, del que som especialistes.

Però també soc conscient que ja portem tres exercicis aguantant la depressió i no es preveu un horitzó gaire expansiu. Per tant, s’han de prendre decisions i preveure previsions a la baixa el que obliga a afrontar situacions dures a nivell professional i a preveure fins i tot la pèrdua del negoci i per tant de la pròpia feina.

Quan preveus la situació de pèrdua i/o acabament de la tasca professional, i comences a mirar de prop la situació d’atur inicies un període de reflexió sobre les possibilitats de feina de futur. T’obligues a repassar currículums, veure les expectatives de mercat, de nous negocis o reorientació del propi, repassar el realitzat amb trenta anys de feina i intentar preveure que es pot fer en un futur.

No es que ja tingui clar el futur. Depèn de moltissimes coses i bastants depenen de mi mateix. El que si he trobat es força interior i il•lusió per tornar a començar. He pres consciència dels errors, dels efectes externs que influeixen en un negoci i de que, encara que històricament ho sembli, no hi ha cap negoci segur. Ara a continuar fer la feina ben feta, i a seguir lluitant pel futur. Bona tardor.

Andoni Zubizarreta

Tu ja ens coneixes. Vas estar vuit anys defensant a la porteria els nostres colors blaugranes i en reconec un gran admirador teu com a professional del futbol i com a persona. Em va desagradar la teva sortida del Barça, com a “culpable” d’Atenes. Jo era dels que creia que ens podies defensar algunes temporades mes i així ho vas fer al club del Valencia.

Estic satisfet de la teva tornada, com a director esportiu, i que consti que respecto molt al teu antecessor en el càrrec Tixi Beguiristain, i penso que pots realitzar una tasca professional tan bona com la seva per el bé del equip i del club.

Em sorprèn, però, que no t’adrecis a nosaltres en la nostra llengua després de tants anys a casa nostra. Ara tens una segona oportunitat, tens set anys de feina a Can Barça. No tornis a perdre l’oportunitat, su us plau. Fes-nos sentir a casa nostra en la nostra llengua. Intenta-ho. Si jo tingues contracte de treball al País Basc, també ho faria. Per respecte, per consideració, per agraïment i per valors. Gracies.