diumenge, 20 de juliol del 2008

El juego del angel



Distret, amè. Em sembla que es el segon llibre que llegeixo de Carlos Ruiz Zafón. No he trobat gaires diferencies amb el primer. Histories ben pensades, amb un toc policial i de misteri que permeten el seu seguiment constant del llibre. Jo el trobo molt ben escrit i relatat. M’agraden les seves descripcions concises però definitòries. La lectura m’ha aportat distracció, que la necessitava molt. La lectura abans d’anar a dormir m’ha permès oblidar les cabòries de la vida diària i el llibre va dient segueix, segueix... Frases que m’han frepat: “ Toda oportunidad de negocio parte de una incapacidad ajena de resolver un problema simple e inevitable”. “Siempre encontramos a alguien culpable de nuestro infortunio o fracaso, a alguien a quien queremos excluir”. I, el final, no l’explico però sorprenentment màgic.