Per fi, el que molts sabíem, el que molts patíem, per fi a arribat a orelles del govern. I com a casa, quan es gasta mes del que s’ingressa, ràpidament s’han d’agafar les despeses i reduir totes les que podem, perden el mínim el ritme i nivell de vida. A l’estat el problema es que en plena crisi han gastat encara mes que mai amb la idea que ja passarà i quan ja no puguem gastar mes, l’economia millorarà i pagarem el deute amb els nous, mes esplèndids i millors ingressos. Però això de la crisi dura i els millors ingressos no arriben, aleshores ja no queda mes remei que, com no has usat les estisoretes de costura, has d’agafar les estisores de podar. I, a per totes, branques primes i branques gruixudes, a la poda bestia. El que t’ha donat un got d’aigua de més, ara et pren un menjar necessari de la boca. I estaria content si amb això ni hagués prou.
Ara, torno a resar per que l’any turístic funcioni bé. Per que encara que ningú en parla, i sembla que la depreciem, una de les nostres “industries” mes importants es el turisme. I, realment mes ben igual que sigui de xiruca, de luxe, de borratxera, d’enamorats, que vingui en vaixell, en cotxe, en avió o en caravàning. Ara no en podem depreciar cap, el necessitem tot per incrementar el PIB, i en conseqüència els ingressos de l’estat i que, si us plau, no ens tornin a retallar les misèries del menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada