He tingut la sort d’acompanyar la consellera d’Ensenyament Irene Rigau als actes de nomenament dels directors territorials d’Ensenyament a les comarques de Barcelona. M’han agradat molt una sèrie d’idees que vull exposar públicament per la seva senzillesa i la seva racionalitati l’excel•lent descripció de la realitat.
1. Tenim el cervell dividit en dues parts. Quan a l’orella dreta ens arriba l’ímput que hem de millorar la nostra feina, de seguida posem l’altra per demanar diners. A partir d’ara l’orella esquerra ha de ser capaç d’escoltar amb els mateixos diners i la part dreta ha de posar-se en marxa per repetir que es pot millorar.
2. A partir de l’adveniment de la democràcia, la comunitat educativa va creure que a partir de la millora de l’ensenyament podria canviar la societat. Ara, després de 35 anys, els papers s’han invertit i és la pròpia societat que està a sobre de la comunitat educativa perquè canviï.
3. Al llarg d’aquests trenta-cinc anys de democràcia Catalunya ha anat augmentant el pressupost dedicat a l’ensenyament. Això vol dir que hem disposat de més recursos que mai. I quin ha estat el resultat? El major fracàs escolar de la història. El trinomi diners-millora de l’ensenyament-millors resultats no s’ha complert.
4. L’objectiu de l’educació són els alumnes. El compromís per l’educació parteix dels pares i dels mestres. Els mestres són l’exemple, els motivadors, l’autèntica màquina que empeny el funcionament del sistema educatiu i que desenvolupa la motivació dels alumnes. Mitjans i diners són, cal capdavall, el complement.
