Històricament, les persones d'unió democràtica no hem demostrat gaire orgull dels nostres companys militants, excepte honroses excepcions com poden ser Carrasco i Formiguera i el Sr. Coll i Alentorn.
Ens costa molt manifestar entre les qualitats de personalitats, el fet que hagin militat a unio democràtica. Que hagin estimat els ideals demòcrata cristians. A mi m'agrada coneixer persones d'unió democràtica que han triomfat en aspectes de la vida diferent dels directament polítics i que ens poden servir d'exemple o de referencia.
Recentment, quan va morir l'actor Paco Moran es va fer una lleugera referencia a que era militant d'unió. Un actor que es va sentir català, que ens va fer riure, que es va entregar professionalment i que, estic segur, estimava aquesta terra.
En un esmorzar vaig coneixer la militància del economista i director de la borsa de Barcelona Joan Hortalà i la seva visió sobre l'economia social de mercat i alguna de les ideas per sortir de la crisi. No es per proclamar-ho a quatre vents que un exmilitant d'erc ara sigui dels nostres?
Es per expossar moltes vegades que el polític del PSUC Josep Benet, al seu últim llibre reconeix l'error d'haver deixat, en el seu dia Udc, i la màxima valoració que en fa del nostre partit abans de morir ?
Avui mateix, en una acte d'homenatge i revalorització del gran literat i editor Joan Sales, ningú ha fet referencia a la seva militància a unio democràtica. L'actor d'incerta glòria, la millor novela sobre la guerra civil, escrita des de una perspectiva humana, sense rancúnies, amb objectivitat realista de les situacions descrites, per un gran catalanista que a mes a mes era d'unió. No podem supravalorar-lo?.
Aquests son exemples viscuts recentment. Crec que no hem de tenir cap temença a vanagloriar-nos dels nostres companys i de fer publiques les seves virtuts que han aportat a la societat catalana essent també militants d'unió.
Hem de destacar les bones persones, que han treballat pel país, seguint la ideologia que ens uneix, la demòcrata cristiana.
