dilluns, 31 d’agost del 2015

Fossar de les moreres

Per demà

Fang i Setge prepara una flashmob amb 200 persones al Fossar de les Moreres
Fang i Setge, el musical de 1714 està preparant una flashmob pel dia 1 de setembre a les 17.14h al Fossar de les Moreres. En l’acció hi participaran els actors protagonistes de l’espectacle i es preveu que també s’hi sumin a l’entorn de 200 persones. La flashmob, que promociona la segona temporada del musical, tindrà lloc en un espai amb gran simbolisme i pretén ser una mostra del que els espectadors podran veure al teatre: un espectacle èpic de gran format, amb més d’un centenar d’actors a escena.
Per fer aquesta mobilització, els participants es concentraran a les 5 de la tarda al carrer dels Ases i entraran pel carrer de Malcuinat cap a la plaça del Fossar de les Moreres, on aniran caient i estirant-se a terra fingint estar morts. Els actors protagonistes del musical se situaran en semicercle a dos metres de la flama, també a terra.
A la mateixa hora, la Coronela sortirà del Mercat del Born i pel passeig del Born arribarà fins al Fossar a les 17.14h. Se situarà davant del pedestal vermell i farà el seu crit. Tot seguit, començarà a sonar la música de la cançó emblema de Fang i Setge, Arrisquem!, i Marc Pujol, l’actor que interpreta el paper de Ramon i inicia la cançó, començarà a cantar. A continuació, s’aixecaran la resta d’actors per seguir la cançó. Poc a poc, la resta de gent també s’anirà alçant per fer de cor fins que, al final, restaran tots drets per acabar amb el puny enlaire cridant Arrisquem!

Per més informació:

Laura Guevara Monfort

comunicacio@fangisetge.cat

www.fangisetge.cat

diumenge, 30 d’agost del 2015

Arrisquem

HOMES
1)Arrisquem!,
sense por d'arribar fins l'extrem.
Defensem,
per la urgència que ens prem...

DONES
Sempre tan immadurs!

HOMES
Perseguim el que és just!
És l'amor el vigor que ens fa
sortir al combat.

DONES 
Sou com nens exaltats,
i aquest joc no és segur,
ni ho serà mai.

HOMES 
Pel cas,
2) Arrisquem!,
Demostrem la fermesa i el tremp!
Defensem, 
per la urgència que ens prem.
Des del cor que ens encén
a la mà el sentiment...
Si gosem
podrem dir, amb l'orgull del valent,
que és la por la que ens tem 
i per tant...
TUTTI
3) ... Arrisquem!
Travessant contratemps
treballem,
fent del cos, armament
I ningú
no ens podrà recordar
per haver estat covards,
i amb l’orgull del valent
podrem dir que és la por 
la que ens tem!

No hi ha temps per dubtes!
Per tant,
4) Arrisquem!
pel valor que es mereix el moment!
Resistim, amb les ungles, les dents!
Voleeeeeeeem! 
Podeeeeeeeem!
Arrisquem!


dimarts, 11 d’agost del 2015

11 de setembre... 1714-1932


11 de setembre... 1714-1932

Per Manuel Carrasco i Formiguera
Revista Catalunya Radio

Dos-cents divuit anys d'esclavatge i d'opressió per a la pàtria nostra !

En caure el baluard de Sant Pere, la figura simbòlica del Conseller en Cap en Rafael de Casanova, era la llibertat de la terra catalana la que restava ofegada per la invasió dels exèrcits del Borbó.

Dues centúries llargues de vida esmorteida en les quals l'ànima catalana, la flama impulsadora de l'esperit de la nostra raça, semblava haver-se extingit per sempre; l'ànima dels pobles, però, és immortal i colgada es conservava com el caliu que espera tan sols la bufada del vent renovador perqué llançades les cendres per l'espai s'albori de nou la flama viva abrasadora.

I el vent de la llibertat va bufar i la terra catalana fou abrandada de cap a cap i es redreça amb un clam de redempció.

Fou en la històrica mesada de l'abril de 1931 quan el darrer Borbó, el fatídic renét d'aquell Felip de mala memòria, era foragitat per la voluntat sobirana de tots els pobles ibèrics que dempeus en un gest de regeneració, havien enterrat en la jornada memorable del 12 d'abril, les desferres de la monarquia hispànica , fent sortir triomfants de les urnes electorals, arreu de totes les contrades d'Ibèria, els partidaris de la República.

Després... uns dies d'eclosió sentimental, unes hores de veritable èxtasi patriòtic, seguides per uns mesos de laboriosa gestació per arribar a l'obtenció d'un règim d'autonomia que no correspon, certament, a la voluntat del poble, tan magníficament manifestada en el plebíscit del 2  d'agost de 1931.

Confiàvem en què aixi com l'adveniment del primer Borbó havia estat la fita de la decapitació de nostra personalitat nacional, la caiguda d'aquesta dinastia i l'ensorrada definitiva de les institucions monàrquiques haurien marcat l'auba gloriosa d'una nova vida de plenitud nacional.

No ha estat així, i és ben cert que no cal que donguem a ningú la culpa del que ha esdevingut, caldria, en tot cas, que féssim exàmen de consciència per esbrinar a qui s'ha d'atribuir la responsabilitat de qué no s'hagi aprofitat totalment per a Catalunya l'avinentesa excepcional que representava l'adveniment de la República.


No és peró, aquesta l'hora adient per fer retrets a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos. Catalunya celebra novament en la jornada de l'11 de setembre la festa nacional en commemoració  dels herois que ofrenaren llur vida en defensa de les pàtries llibertats i cal reconèixer que, enguany, la festa tindrà a l'hora el sentit d'una nova satisfacció de la voluntat dels catalans d'obtenir un règim de plena i completa autonomia.


En el moment d'escriure aquestes ratlles no sabem encara si la celebració de la festa nacional coincidirà o no amb l'aprovació de l'Estatut que les Corts Constituents de la Republica espanyola han volgut atorgar al nostre poble; no hem de regatejar l'aplaudiment als germans de terra d'Ibéria que ha fet un esforç innegable per a arribar a l'aprovació d'aquesta llei d'autonomia, voldríem, però, que en l'11 de setembre de 1932, Catalunya, tot i celebrant la indiscutible victòria parcial que comporta l'aprovació d'aquest Estatut, sabés emprendre l'embranzida formidable que serà encara necessària per a arribar al cim de la plena llibertat.

dijous, 16 de juliol del 2015

dilluns, 6 de juliol del 2015

Decisió Personal

Estimats amics,




Recentment, Unió Democràtica de Catalunya ha viscut un procés democràtic en el que hem acceptat un full de ruta diferent a l'establert fins a la data i que no tinc clar cap a on ens porta. Crec que el dret a l'autodeterminació del nostre País el teniem tots clar i veig que el partit no entén les properes eleccions del 27 de setembre com a plebiscitàries sinó com a simple elecció autonòmica. 

Podria exposar moltes teories del que crec que estem fent malament però accepto, ja d'entrada, que puc estar equivocat i que essent el comité de govern el màxim representat d'UDC, i com que suposo que disposa de mes visió i informació, està menant el partit cap el camí correcte.

Donada la meva situació de divergència ideològica profunda sobre la posició d'UDC davant la possible convocatòria electoral del proper 27 de setembre, sol·licito la suspensió voluntària de la militància pels propers tres mesos.

En cap cas vull fer cap mal al partit que tant m'estimo i que m'ha donat la possibilitat de ser feliç treballant pel meu País i voldria, en un futur no llunyà, continuar servint Catalunya a través del meu partit, Unió Democràtica de Catalunya.



Espero que accepteu la meva sol·licitud.

divendres, 1 de maig del 2015


Manifest u de maig 2015

MANIFEST DE LA UNIO DE TREBALLADORS DEMOCRATACRISTIANS DE CATALUNYA EN EL DIA DEL TREBALL:  L'1 DE MAIG DE DOS MIL QUINZE

La nostra principal preocupació continua centrant-se en les persones i les famílies que entre l'atur existent i la llarga crisi fan grans esforços per trampejar les dificultats diàries.

L'1 de maig ha d'estar centrat en la creació de llocs de treball. El binomi ocupació i cohesió social són dues cares de la mateixa moneda i és obligació de tota la societat aixecar l'economia amb plena i convençuda solidaritat.

Potser que la economia iniciï un petit creixement i que lentament afecti positivament a totes les capes socials, pero per desgràcia, avui per avui, la part de la societat més beneficiada és la més adinerada. Encara no es nota el inicial creixement econòmic en les famílies amb més necessitats.

La segona gran preocupació de la Unio de Treballadors es la de constatar que en època de crisi no hem estat capaços de canviar els principis econòmics i derivar-los cap a principis mes ètics, basats en els valors en l'economia i sota principis de l'economia del bé comú o l'economia social de mercat amb caràcter global.

Ja fa dos anys que lluitem per mesures d'ajust que son de reforma estructural i de suport i d'impuls a les empreses. En aquests moments, mes que mai, requerim innovació i creixement que creïn nous llocs de treball i conservin el valor salarial just d'intercanvi per la feina realitzada.

Des de la Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya reiterem les nostres conviccions d'aplicar els principis ètics i els valors reflectits en l'economia social de mercat i ampliar-los a tots els nivells econòmics de la nova globalització.

Seguim donant suport al nou procés nacional del nostre país com a mitjà per garantir una millor qualitat de vida dels nostres compatriotes amb la presa de decisions afavoridores de l'economia productiva i del benestar social.

Recordem que la família ,d’una manera molt important en aquest context econòmic i social que vivim, continua tenint un paper primordial  com a capital social que reporta una influencia positiva a la societat i col·labora en el seu desenvolupament, amb el desenvolupament integral de les persones que la conformen  i al llarg de tot el seu projecte vital.

Devant les properes campanyes electorals i la previsió de divisió del poder en opcions politiques variades, creiem que la societat exigirà cada vegada mes d'acords i consensos  polítics, sindicals i socials, que han d'anar encaminats  a solucionar l'emergència econòmica que es manifesta  objectivament en les desastroses dades de l'atur i en la preparació d'una economia del segle XXI ètica, justa i de valors, que controli la globalitat en equilibri al benestar ciutadà.