dissabte, 26 de juny del 2010

Josep Oriol

Josep Oriol , tu ets d’aquells que m’entendrà si et dic fins aviat. Les teves virtuts personals i el teu amor per la família han estat ben recordades. A mi m’agradaria remarcar la teva implicació política per Catalunya, des del respecte i comprensió de les persones, a traves d’Unió Democràtica. Ha estat un honor i un gran aprenentatge tindre’t com a mestre. La virtut que més et valoro es la de lligar els valors morals de l’Església amb els principis humanístic i socials d’Unió i intentar sempre aplicar-los.

Jo no soc nascut a Olesa, però no oblidaré l’acolliment a casa seva. Els mestratge polític, respecte i estimació a les persones, treball per la pàtria a través d’Olesa i per benefici de la seva població. Sempre parlaves de paus politiques, sempre home de seny i home de pacte. Sense defallir, tot i les adverses circumstancies.

T’haig de reconèixer, ara fa poques setmanes, que en visitar-te, vas saber confortar-nos mes a nosaltres que nosaltres a tu. Serenitat, confiança, fe, segur de la feina ben feta, del sembrat que deixes aquí, i preparat per a més. T’explicàvem problemes d’Olesa i repeties: “no us hi enfadeu”, “feu les paus”. Mestratge fins al final.

Josep Oriol, amb tu si que podem acomiadar-nos dient-nos “Fins aviat”.