Militant democratacristià

De la lectura de la conferència del senyor San Miguel Perez, titulada "la cultura social cristiana un estilo" n'he tret les següents asseveracions que considero de gran utilitat per a la militància social cristiana i per això les vull escriure.

Comença afirmant que un demòcrata-cristià és una persona cortès i afectuosa en el tracte, que vol i sap defensar les seves idees i propostes. Considera bàsic comprendre totes les dimensions de l'existència per comprendre les posicions d'altres persones. Els democratacristians defensem la llibertat, la creativitat i el dret a la pròpia identitat dels ciutadans i dels pobles.

Diu que, per definició, hauríem de demostrar estar molt lluny de la comoditat. No a la comoditat econòmica, social, política o intel•lectual. Valora la formació per afrontar desafiaments polítics i per a ser bons administradors en les pitjors crisis perquè l'humanisme porta incorporat el coneixement de la frugalitat, la humilitat i la senzillesa. Resumint l'autenticitat.

Aquesta autenticitat es manifesta en la franquesa de l'expressió, la transparència, la honradesa i la integritat en l'actuació dins d'una preocupació permanent i preferent per la gent, per les necessitats i aspiracions concretes i dinàmicament adaptables a cada situació i a les circumstàncies de cada persona concreta. I per ser congruents aquesta reflexió ha de partir d'una actitud sincera i congruent.

Amplia el concepte de benestar. Hem d'atendre el benestar polític, el benestar econòmic a més del benestar humà integral.

El treball del democratacristià ha de ser gratuït en el ser, en l'estar i sobretot en l'actuar. Remarca el diàleg com a expressió oberta de la pluralitat i sense el qual la democràcia no és possible.

Si hi ha reconeixement i atenció a les persones hi haurà, de per se, l'ideal de justícia, això és la distribució de la igualtat en l'aplicació de la funció política, com a servidor públic.

Incorpora emocions com l'alegria i la il•lusió en l'activitat política d'un democratacristià.

La persona entregada a la política amb els nostres ideals ha de ser exigent amb el seu comportament i tenir una humana i legitima ambició posada al servei de la dignitat humana.

Resumeix l'estil o forma de ser ideal d'un socialcristià amb la idea d'amistat exigent. Una amistat basada en la feina, en el projecte exigent, esforçada, laboriosa, amb compromís i responsabilitat. La política per nosaltres, més que per ningú, ha de ser ètica i l'acció política un exercici de responsabilitat.

L'autor completa les reflexions exposades amb molts arguments morals i religiosos que he deixat de banda amb la idea de separar criteris i motivacions. De totes maneres és un ideal complert incorporar, per els qui hi creguin, valors morals cristians que reforcen, en molt, els arguments tractats.

D’oposició a govern

Un petit conflicte em permet una reflexió. A Olesa, una bona colla de veïns del casc antic varen sol•licitar a l'Ajuntament la supressió del so de les campanes durant les nits. El govern municipal, acostumat com estava a reivindicar des de la base, no sempre encertada, de qui més crida, més raó té, va decidir tancar el so de les campanes a les nits. Ràpidament, sobretot a través de les xarxes, una altra majoria de ciutadans varen sol•licitar la retirada de la decisió i que continuessin sonant les campanes. A part dels motius, raonats, d'una i altre part, l'Ajuntament va rectificar i va suspendre la decisió.

Independentment del motiu, la rocambolesca situació m'ha permès reflexionar al voltant d’aquests fets. Portàvem anys on qui mes cridava semblava que mes raó tenia. Aquesta practica ha estat fonamentalment promoguda, reconeguda i encoratjada per partits opositors. Acostumats a aquesta manera d'actuar, un cop al govern municipal, ni tan sols van pensar que podia existir una majoria que penses d'un altre manera i apostes per altres solucions menys dràstiques.

És positiu per a tots que, per fi, el nostre equip de Govern municipal hagi entès que no és el mateix oposar-se a tot i reclamar a crits, que governar per a tot un poble, pels que criden i pels que no, pels qui voten i pels que no voten. Avui dia la frase quien no llora no mama, ja no té tant valor. Tenim la sort que la ciutadania expressa la seva opinió a traves de molts altres canals, sobretot Internet. Aquest fet permet més reflexió, plantejar més i millor els problemes i les solucions i ajuntar a tots aquells que hi estan d'acord o en desacord. És mes fàcil i raonat conèixer els diferents criteris davant mesures polítiques.

Que el nostre govern municipal passi de mentalitat d’oposició a mentalitat de govern és una bona notícia, que sàpiga rectificar, també. A continuar, bona línia.

Propostes pel partit

La ciutadania està consolidant un sentiment de desconfiança i per tant de distanciament cap a la mal anomenada classe política. Es una constatació del que pasa al carrer i del que malauradament reflecteixen les enquestes.

Tothom està fent reflexions de com reorientar la democràcia per que sigui valorada i creguda pels ciutadans. Es veuen  moviments reformistes de dalt a baix: reformes de lleis electorals, de institucions, de transparència, etc. Totes son vàlides i, unes no exclouen les atres, sinó quantes mes propostes i solucions millor.

La reflexió d'aquest escrit parteix de la idea de que els primers que han de guanyar credibilitat son els propis partits polítics per que son la pedra bàsica d'articulacio de la democràcia representativa. Son l'agrupacio dels ciutadans per trobar els millors, inter nos, per guiar-nos en la convivència ciutadana, la qualitat de vida, la justicia social, la seguretat, etc.

Actualment, dona la sensació, que els partits polítics estan mes preocupats per l'estrategia del dia a dia que per la ideologia de fons.  La ideologia es el pensament, sense pressions, raonat i discutit de les metes on vols arribar. Son les metes que vols aconseguir en política per afavorir la vida de tots nosaltres amb els paràmetres mes afavoridors possibles. Cada partit te els seus propis camins i tots amb la mateixa finalitat. La ideologia, es la que s'usa, incorporant-t'hi actuacions, per convèncer els ciutadans a les campanyes electorals. Puc concloure que l'estrategia política es pot ajustar a la ideologia pero és traïdoria ajustar la ideologia a l'estrategia, o actuar-hi en contra o obviar-la. 

Cal obrir el debat per fer mes demòcrates els partits polítics i, com cal aportar idees per poder-les discutir i consensuar, proposo.

• Signatura, per part dels militants, de un compromís mínim ideològic, ètic i de compromís en respecte al partit en el que volen militar. Mínims ideològics de base.
• Períodes màxims de pertenencia en un càrrec de partit. Per exemple vuit anys. Permet la renovació, l'impuls i la reflexió.
• Tot militant ha de ser electe i elector per i de qualsevol càrrec. Això que es una obvietat, s'ha de millorar cercant formules, incitant a la presentació de candidats i usant el màxim possible, les llistes obertes. 
• Tornar a estudiar si es possible als òrgans de govern la presencia garantida de les minories, amb la seva proporció. Es pot exempcionar el mes executiu per la celeritat de les decisions del dia a dia.
• Limitació dels càrrecs públics, electes o nomenats, que ocupen llocs de direcció del partit. S'ha d'equilibrar, per exemple en un 50%, la presencia de dues formes de interpretar la ideologia: la del militant mes oberta i la del polític professional, mes tàctica. Aquest sistema podria equilibrar mes l'ajust de la tàctica al servei de les idees. Mirar a mes llarg termini. 
• L'organisme màxim de representació del partit, entre congressos, ha de permetra una gran amplitud de representació de persones que aportin un ampli ventall d'opinions i propostes sectorials, territorials, etc. Per això i per les funcions de seguiment i control de l'executiu les persones de la mesa tampoc haurien de ser càrrecs públics.
• Donada la situació actual caldriar crear un organisme, depenent del Consell nacional, que poder fer un seguiment de les tasques dels càrrecs públics. Tanmateix disposaria de les declaracions de bens dels mateixos i en faria el seguiment i control. Pensem que els primers perjudicats per la mala gestió, per imputacions, per accions que malmeten la reputació del partit, som els propis militants. Hem de cercar un sistema de proteccio de la honorabilitat del partit i dels militants. 
• Fer ràpida i efectiva la suspensió provisional de la militància als efectes dels càrrecs interns de partit, en els casos flagrants estudiats en l'apartat anterior. També s'ha de garantir la defensa per part del partit dels nostres militants. 
• Estudiar si els caps de llista han de ser escollits amb unes primàries obertes a la societat propera a la ideologia del partit.

Aquestes propostes inicials s'han s'ampliaran, modificar i concretar amb les vostres idees. Us agrairia col.laboracions, gràcies. 

Garantia d'estat

He comentat, varias vegades, que el control financer que li hem donat a la Banca Espanyola partia de l'epoca de Zapatero, que va permetre l'ampliacio de garanties als comptes i diposits de 20.000€ a fins a 100.000€ per titular.

En teoria, el Fons de Garantia de Dipòsits (estat), ens garanteix 100.000 per titular de compte. Un càlcul aproximat dona que aquest aval garanteix un total de 800.000 milions d'euros. El F.G.D. no te reserves ni per cobrir el 10% d'aquest multimillonari import. Sense tenir en compte les despeses, aquest fons, ingressa uns 900 milions anuals. Quina garantia es aquesta??? El fons trigaria 888 anys per tornar els diners als contribuents.

Ara em pot entendre molta gent quan explicava que aquesta garantia donava la paella pel mànec a la banca espanyola. I s'ha demostrat que es mes "barat"  rescatar que pagar el que s'ha garantit. Quan ens hagués costat aquesta garantia de dipòsits en els casos de Caixa de Catalunya, caixa de Madrid, del Mediterraneo, Laietana, etc. etc.?

No se si un altre decisió hagués estat mes correcte, menys dolorosa i mes barata. Varem prendre aquesta i paguem gust i ganes del seu cost. Quan les entitats financeres tenien beneficis no hi erem, quan tenen pèrdues les socialitzem. Ho trobo injust !.  

Conferències

Un bon amic m'ha fet arribar un llibret, publicat per l'institut d'Estudis humanístics Miquel Coll i Alentorn, que inclou dues conferències. La primera es " la cultura socialcristiana. Un estil", de Enrique San Miguel Pérez i "l'economia social de Mercat. una resposta Humanista al poder dels mercats" de Josep Antoni Duran i Lleida.

Es ràpid de llegir en primera lectura i, me'l reservo per fer-ne una segona subratllant i meditant la gran quantitat de reflexions que aporten. De la primera lectura destaco la validesa personal del llibre per reafirmar el  perquè milito a Unio democràtica de catalunya  i  el perquè son vàlides les propostes social, politico-econòmiques de l'economia social de mercat.

Sense profunditzar, de la primera conferència, i com un tast, us destaco " l'estil democristià es un estil de llibertat, de creativitat, d'exploracio de la pròpia identitat", " el democristià sap que el cristianisme aplicat a la vida publica vol dir lleialtat, franquesa, valor, sacrifici". 

I de la segona " la principal aportació de l'economia social de mercat consistiria en la recuperació dels valors... " . Exposa com " l'economia social de mercat pot ser en els nostres temps una resposta humanista al poder dels mercats,..., i aquest model, si es portà a la practica en la seva integritat, pot ser el recurs mes efectiu per evitar crisis com la que estem patint."

Recomano les conferències, les tobo de imprescindible lectura per els democratacristians i crec que hauria de ser un dels regals per a tots els nous militants d'unió democràtica.

En seguiré escrivint. 

Albert Trias

Albert

Sempre hi han coses que falten per dir i per agrair. Se que amb la mirada, amb les actuacions, amb el dia a dia, ja ens les hem dit quasi totes. N'hi han dues que no les he explicades mai i que t'haig d'agrair.

En la meva etapa en el club Pàdua, catorze o quinze anys tenia jo, tu eres el director, em vares confirmar la visió de col.laboracio social que mes tard has seguit i confirmat amb la fundacio la nau i de la que pots sentir-te molt orgullós per la gran tasca que fa.

En la mateixa etapa, et vaig veure explorar i estudiar les propostes dels incipients partits polítics que anaven legalitzant o sortint a la llum publica. Va ser la meva primera referencia d'unió democràtica de catalunya. Tu m'ho vas explicar. Tu em vares dir que era en el que et senties mes proper. Em va fer molt content, anys després, la nostra retrobada com a militants d'unió.

El dia de que et varem acomiadar, ho varem poder fer amb catala, recordant el teu servei a la societat i cantant el virolai. Que be deus estar sota el seu mantell blau.