País, partit, persona.

Des de els meus incís a Unio democràtica, vaig entendre aquesta tripleta com a guia de conducta per els càrrecs públics, com a minim del meu partit. Intentaré ampliar els tres conceptes.
País...  Es refereix al fet de treballar per catalunya. La voluntat de millorar el nostre país en totes les seves vessants: nacional, social, cultural, educativa, artística, científica, agrícola,....  Amb la mirada possada en la nostra gent, al servei de la nostra gent. Amb l'anima dirigida al servei. Es una visió de país, no tan sols amplia sinó alhora profunda. País com a conjunt de catalans. 
Partit.... Es el que ens dona la profunditat, la solidesa, la guia i la direcció. Ens ajuda a no moure'ns per visions personals. Permet consensuar objectius, trobar solucions, consensuar idees i estratègies. Aprens a compartir, a ampliar visions. Reafirmes ideologia. I, s'apren que sols no anem en lloc, que cal consensuar, acordar, compartir...  Es com la bota d'una bodega. Per la meva teoria, aquesta formació, en diríem intelectual-moral s'hauria de complementar amb la presencia en entitats social-civils del nostre país.
Persona... Em refereixo únicament al militant polític. Tota persona te interessos individualitzats que poden ser de reconeixement, de nivell social, econòmics, etc. Però, essent legítims, sempre han de quedar subordinats als dos anteriors. En política, crec, no es pot actuar si la mirada es tan curta, que tan sols pensa amb el retorn personal. 
Es pot aprofundir mes aquest esboç d'idea que m'acompanya des de ja fa molts anys. Accepto mes reflexions i, em sembla que el bloc es un bon lloc per fer-les.

Nissan-USOC

Vaig assistir, acompanyant el Molt Honorable President Mas a la presentació e la nova versió elèctrica de la furgoneta NV-200 que porta implícit una inversió per part de Nissan de cent milions d’euros i la creació de 700 llocs de treball, entre directes i indirectes, a la seva planta de Barcelona, a la Zona Franca.
Per motius laborals, el 2008, vaig estar molt a prop del Sindicat USOC. Recordo perfectament la crisi de Nissan que promovia un tancament i la deslocalització de l’empresa.  Ahir vaig recordar l’esforç del sindicat per la continuïtat de l’empresa. Negociacions amb els empresaris, negociacions amb els treballadors, sempre amb la proa posada a evitar, de totes totes, el tancament, els acomiadaments i creient fermament en la continuïtat de l’empresa.
Ahir, hi eren tots, i tots els sindicats. La Nissan s’havia salvat i alhora avui es capaç de proposar nous models per aportar continuïtat i futur. Sabem que ens afecta a tota la societat i el benefici serà per a tots. Doncs, des de el meu punt de vista, vull agrair al sindicat USOC, la gran feina realitzada, la gran visió de futur que va tenir, ara que es materialitza.  Agrair també a tots els treballadors que varen anteposar i suportar les renuncies immediates,  per aconseguir un futur i una continuïtat de la seva feina i de l’empresa.
Crec que és un exemple a tenir ara més present que mai a Catalunya . La perseverança, la capacitat de creure en un projecte, la confiança en comptar amb els millors per tirar-ho endavant és la mostra que  les coses poden canviar amb el sacrifici, la suma de tots i els acords globals sobrepassant els límits personals.
Un dia rodo, on crec era de justícia agrair a qui s'ho mereix.

Unió, un pas més

 
Un cop finalitzat el Congrés, amb el resultat conegut, amb el nou President del Comitè de Govern escollit, amb un bon programa marcat per la ponència, amb quatre anys per endavant i veient la situació social i econòmica  present, crec que hauríem, entre tots, d’iniciar una nova etapa.
 
El primer que hauriem de proposar al partit es el d’ampliar, formar i cuidar la militància del partit. Necessitem una millor organització interna  i una millor coordinació entre el carrer Nàpols i les seus territorials. Requerim, per tant que es faci un pla d’organització, implantació i formació per els propers quatre anys. Aquest pla hauria d’involucrar a tots els militants.
 
A nivell de càrrecs públics s'hauria de proposar, que a part de treballar, com treballen, s’impliquin en dues funcions especifiques de partit: implicació interna i la de coordinació amb els diferents càrrecs de les múltiples institucions en que estem representats.
 
El tercer aspecte que considero de rellevància es el d’obrir diàleg entre les diferents sensibilitats que existeixen al partit. No podem excloure a ningú, per minoritari que sigui. En la meva modesta opinió, crec que tots som necessaris. L’única base de treball hauria de ser, al partit, que les opinions siguin a favor de projectes, persones i idees. Hauríem de ser capaços de excloure del vocabulari del nostre partit la frase “en contra de”.
 
Ja, tan sols em queda dir, en marxa, endavant, que tal com estem, el País necessita un partit serè, raonat, eficaç, fort i amb moltes, moltíssimes ganes, il·lusió i confiança en el nostre País.