Cessament

Avui cesso com a Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona.

He tingut l'honor de treballar durant dos anys al servei del meu país i de la nostra gent. Vull agrair-vos que m'heu fet fàcil la feina, la vostra comprensió i la bona voluntat demostrada per solucionar problemes en benefici de la ciutadania.

He constatat l'esforç i la dedicació que esmerceu i la vocació per atendre la vostraresponsabilitat. Jo he intentat que la institució de la Generalitat la trobéssiu propera i accessible.

Ha estat la millor experiència professional que he tingut, em sento feliç i honoratd’haver-la fet i, entre vosaltres, he fet molts bons amics. Compteu amb mi, per seguir col·laborant amb tot allò que pugui. Faig meves les paraules del gran poeta  Espriu:“Em mantindré fidel per sempre més al servei d'aquest poble.”  

Com sempre us he dit, a disposar.

Fins aviat.   

Resum 2011-2012

Us faig arribar l'adreça on podeu obtenir un resum de la feina feta durant aquests dos anys. 
Molta feina, a vegades molt difícil, però molt satisfet  de haver-hi estat..
Aquesta es.     : http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Presidencia/Ambits_actuacio
/Territori/Delegacio%20del%20Govern%20a%20Barcelona/Recursos/Documentacio/
Butlleti_%20DGBarcelona22.pdf.
GraciesResum 2011-2012.  

Infraestructures i equilibri territorial

Infraestructures i equilibri territorial

Amb el triangle que assenyala Daniel Arasa en el seu article ‘Dues Catalunyes’ (La Vanguardia, 15 de gener) a partir de les grans obres viàries i ferroviàries dels darrers anys (bàsicament Eix Transversal, Eix Diagonal i el corredor ferroviari litoral) s’ha aconseguit eixamplar l’accessibilitat i l’intercanvi interterritorial de tot el país. Tothom és més a prop de tot arreu. I estem en millors condicions de competir també internacionalment. No és cap equilibri perfecte, però la millora és inqüestionable.

No hi ha una Catalunya de dues velocitats, com sosté l’articulista. Els governs de Catalunya handesenvolupat sempre projectes que cerquen l’equilibri territorial. Durant dècades, quan l’economia ho ha permès, invertint en infraestructures vertebradores de l’espai nacional. Carreteres i promocions urbanes per facilitar la mobilitat, el transport i el trànsit intercomarcal i per fomentar i eixamplar el creixement industrial i residencial en determinades zones.

És cert que Catalunya té àrees de marcat pes industrial, que ha massificat la població, i altres d’àmbit agropecuari i entorns naturals, de menys densitat d’habitants. Catalunya té una àrea metropolitana al voltant de Barcelona de marcat pesurbà fins i tot europeu, derivat de l’aglomeració urbana barcelonina i els potencials de creixement que signifiquen l’hinterland al voltant dels ports de Barcelona i Tarragona i l’aeroport de Barcelona-ElPrat de Llobregat. Per extensió, ocupen grosso modo les superfícies del Barcelonès, el Vallès Occidental i l’Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme,el Garraf i l’Alt Penedès, comarques que també conserven espais paisatgístics i mediambientalspropis i una oferta cultural i turística molt rellevant.

Catalunya gaudeix alhora d’un cert equilibri productiu, diversificat en el seu territori, que és la suma de les potencialitats de tots els racons del país. No, no n’hi ha dues Catalunya. Una altra cosa és la innegable dualitat del que s’ha anomenat la Catalunya urbana i la Catalunya rural, quelcom que encara forma part intrínseca de l’essència d’aquest país, juntament amb una xarxa de ciutats petites i mitjanes, un altres dels valors d’equilibri territorialque molt altres països voldrien.

En qualsevol cas, el Govern vol i actua per aconseguir les mateixes oportunitats i el mateix futur de benestar i de prosperitat per a tothom, tenint en compte les necessitats de tots els territoris.

Cas Pallerols

El publico, perquè com ho vaig viure, hi puc donar fe. La direcció no en tenia ni idea i fins i tot crec que la finalitat era  desmontar la direcció de l'epoca.


COMUNICAT D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

En relació amb l’acord d’ahir a l’Audiència de Barcelona al voltant de l’anomenat cas Pallerols i a l’espera de la publicació de la sentència, Unió Democràtica de Catalunya vol manifestar:

1.- l’acord acceptat per les parts en la causa, en la qual Unió Democràtica de Catalunya mai no ha estat directament imputada, reflecteix la seva responsabilitat civil a títol gratuït, posició que correspon legalment a qui actuant de bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits es beneficia dels seus efectes, motiu pel qual s’ha retornat l’import entre les parts.

2.- en conseqüència, la direcció d’Unió mai va rebre ni va tenir coneixement dels fets.

3.- Mai cap altre partit ha fet el que Unió va fer i ara farà en relació a unes acusacions de finançament. Va obrir una comissió d’investigació amb persones externes a Unió amb el degà de la facultat de Dret d’Esade, Antoni Marzal, amb el president de l’Associació de la Premsa Internacional, Ernest Udina, i amb el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, Eduard Berenguer.

De les conclusions d’aquesta comissió, es va derivar l’assumpció de responsabilitats polítiques, com l’expulsió de qui havia estat el secretari d’Organització i la dimissió del president del consell nacional, sense perjudici que altres militants implicats es van donar voluntàriament de baixa de tal manera que, entre els condemnats, no hi ha cap militant d’Unió.

A més, Unió Democràtica va encarregar al Col.legi de Censors de Comptes de Barcelona que verifiqués si era cert que hi havia algun ingrés procedent de Fidel Pallerols. A tal efecte, el Col·legi va designar d’ofici un auditor que va treballar lliurement i va elaborar un informe que negava aquesta eventualitat.

Finalment, malgrat tot, no per responsabilitat penal sinó civil subsidiària, Unió retornarà uns diners a l‘Administració, situació que no s’ha produït mai en cap altre cas.

Tot i això, lamenten la situació generada i demanem disculpes en nom dels que van intervenir encara que a hores d’ara s’hagin donat de baixa o hagin estat expulsats dels partit. Expressem el respecte escrupolós per la justícia, alhora que en demanem per al nostre partit, així com per a alguns dirigents no condemnats que durant setze anys ha sofert una constant agressió a la seva honorabilitat amb un judici paral·lel als mecanismes proce