Patrimoni

Realment no crec que publicar el patrimoni personal sigui cap mostra de transparencia ni d'honradesa. Estic convençut que els valors i virtuts de les persones corren per altres camins molt diferents. Malgrat les meves opinions la societat sembla que necessita saber el patrimoni dels càrrecs públics, per ara diputats i senadors.
Voluntàriament, us exposo el meu patrimoni, anterior a la presa de possessió de gener d'enguany i declarat a la Generalitat. Disposo del meu domicili habitual en un 50% compartit amb la meva dona. Igualment compartim la hipoteca de 220.500 euros. Disposo de dos apartaments, un a barcelona i l'altre a la platja de Sant salvador adquirits fa mes de vint anys. Tenia un saldo en compte corrent 34.000 euros. Disposo de un vehicle Volvo xc60 i una moto Honda. Tinc participacions en dues societats, en una que tinc les accions en venda, controlo un 16,37 % i de l'altre, familiar, disposo del 0,06 %.
Ja es public, quan ho acabeu de llegir pregunteu-vos si ara em coneixeu millor com a persona i com a servidor public temporal.

Rutes turístiques

A Barcelona tenim rutes turístiques arquitectòniques d'alt nivell. Tothom coneix la ruta del gòtic o la ruta del modernisme. Tothom queda embadalit contemplant la Sagrada Familia, que segons la intelectualitat mes esquerrana tenia que quedar inacabada. Tothom reconeix Santa Maria del Mar com un monument a la sobrietat i a l'elegància, i així no parariem. Son, tan sols, exemples.
Però jo he descobert una ruta nova: els edificis d'iniciativa. La ruta es pot iniciar a Terrassa contemplant la modernisima sala d'actes dels mossos, seguint per Barcelona per visitar el luxe a la seu de la conselleria, seguim per l'edifici del Sindic de greuges i acabant a Diagonal cantonada Balmes, seus de departaments de relacions institucionals. Contemplareu el que es el luxe, el disseny,, la modernitat aplicada, la comoditat, els grans espais pels grans directius.... Fantàstic. Com es una ruta que ha de ser pel poble i per el poble, recomano no cobrar entrades.
Les pedres també parlesin, les antigues expliquen historia, les noves el luxe d'esquerres d'esquena al poble. Quan conegui mes edificis aniré ampliant la ruta, ja m'han parlat de la seu de Emergencies.... Seguirem...

Dret a coneixer, deure d'igualtat

La passada setmana es varen publicar a la pagina web del Congres de diputats i del senat els patrimonis de ses senyories. Es un reclam de la ciutadania i ho trobo molt be. Aviat ho farà el parlament de catalunya i altres institucions. Properament publicare el meu.
Tot hi estant d'acord en la proposta i la seva execució, crec que seria molt mes honrat que la publicació fos general. Un amic meu deia que a les platges nudistes, tots despullats, i a les tèxtils tots, vestits. Anar a una platja nudista, vestit, provoca que et poden confondre per un voayer, de la mateixa manera que un de nu, en una platja tèxtil, pot ser confós per un exibicionista.
Per no ser ni un voayer, ni un exibicionista l'ideal seria que totes les declaracions de renda, que ja estàn súper informatitzades, fosin publiques. Tinc dret a saber de que viu un jutge, un catedràtic, un paleta, un empresari, un metge, un fotograf, un periodista, etc. La transparencia per a tots i, a mes a mes, evitarien frau. Seria molt difícil d'amagar a la renda el que gaudeixes i fardes en public.
Provem-ho.

Chacon

He llegit dos frases impactants de la candidata del PSC. La primera diu que vol "una catalunya sense aventures". Crec que podria haver dit sotmesa als interessos del regne d'espanya, com el PSC està sotmès al PSOE. Segona frase impactant: " quan més bé ha anat a espanya, mes be a catalunya". Jo ho tinc entès al revés, quan mes be li va a catalunya mes be li va a espanya. O sòc molt cec o jo no he vist mai que anant-li bé a espanya, catalunya en surti beneficiada. En canvi a la inversa està plè d'exemples, com més recaudem més diners se'ns queden.