L’escrit que adjunto es de mossèn Ballarin però es tan aplicable les circumstàncies que visc, que me l’he apropiat:
El meu amic
està trasbalsat.
No m’hi amoïno gaire.
Se’n sortirà, no sé com,
no sé com, però se’n sortirà.
Més llàstima em fa l’altre,
endogalat pel coragre
del ressentiment.
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Sandro:
No entenc tot el rebombori. Si no vols que el Barça tingui pèrdues ven-te en Messi. I ja esta. Empresa amb beneficis i els títols, que mes donen...
Si en Laporta l’ha fet que la pagui. Però el Barça es un club de futbol i els números van obligatòriament lligats amb els resultats i, els del Barça son esportius, tan en Futbol, com en Basquet, Handbol, hoquei, etc.
Preferies que t’haguessin deixat un club ple de números positius, sense jugadors, i haver de reiniciar un equip des de cero?. No es millor reiniciar el club amb equips guanyadors? El sanejament econòmic, no es mes fàcil, no es mes possible, amb un bon equip?
Que costa no se anti i ser pro Barça. No tenim a la historia dels números els d’en Nuñez i el que ens costava, amb anys, aconseguir un títol.?
No en aprendre’m mai. Visca el Barça i els títols que seguirem guanyant. T’ha deixat bons equips. Agraeix-li.
PD, La meva filla es sòcia, jo ara econòmicament no puc. Espero poder ser-ho algun dia. Gracies
Si en Laporta l’ha fet que la pagui. Però el Barça es un club de futbol i els números van obligatòriament lligats amb els resultats i, els del Barça son esportius, tan en Futbol, com en Basquet, Handbol, hoquei, etc.
Preferies que t’haguessin deixat un club ple de números positius, sense jugadors, i haver de reiniciar un equip des de cero?. No es millor reiniciar el club amb equips guanyadors? El sanejament econòmic, no es mes fàcil, no es mes possible, amb un bon equip?
Que costa no se anti i ser pro Barça. No tenim a la historia dels números els d’en Nuñez i el que ens costava, amb anys, aconseguir un títol.?
No en aprendre’m mai. Visca el Barça i els títols que seguirem guanyant. T’ha deixat bons equips. Agraeix-li.
PD, La meva filla es sòcia, jo ara econòmicament no puc. Espero poder ser-ho algun dia. Gracies
Psc- Pnb
El Pnb, amb sis diputats ha aconseguit un reguitzell important de competències i de Diners cap a la seva comunitat. Si jo fos en Montilla simplement li diria al senyor Zapatero que els meus vint-i-cinc diputats han de servir, com a mínim, pera aconseguir el mateix que ha negocia el Pnb. I, esquera i iniciativa haurien de pressionar per que així fos.
Aquest país ja no aprofita ni el “peix al cove” tan criticat. Els bascos si. I ja no sabem ni anar a roda, copiar el que fan i fer el mateix.
Aquí Montilla, Saura i Carod tan sols es preocupen de les beques i els trens, que potser ens ho donaran però sense els dines necessaris. Els bascos mes i amb peles, euros.
Tan sols cal seguir el camí que marquen els altres. Ni això saben fer, i poden, amb els diputats que tenen.
Aquest país ja no aprofita ni el “peix al cove” tan criticat. Els bascos si. I ja no sabem ni anar a roda, copiar el que fan i fer el mateix.
Aquí Montilla, Saura i Carod tan sols es preocupen de les beques i els trens, que potser ens ho donaran però sense els dines necessaris. Els bascos mes i amb peles, euros.
Tan sols cal seguir el camí que marquen els altres. Ni això saben fer, i poden, amb els diputats que tenen.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Dogmatismes
Si algú segueix aquest bloc haurà comprovat com, des de el primer dia, vaig aportar critiques a la normativa de limitació màxima de vuitanta per hora de l’àrea metropolitana de Barcelona i la seva reducció progressiva quan t’acostes a la capital. Ara, propet de les eleccions i, a proposta inicial de CiU, tothom creu que s’ha de modificar la maleïda normativa. Fins i tot iniciativa. Ni aquestos últims han estat capaços de demostrar els dos grans criteris dogmàtics:
a) la reducció d’accidents mortals (50%) es la mateixa que a la resta de Catalunya i, exactament igual que a Espanya i, en aquests dos últims llocs no existeix aquesta normativa estúpida.
b) La reducció de la contaminació s’ha reduït entre un 10 i un 15 %, i ha estat la mateixa que en totes les altres capitals. Es confirma que es degut a la crisi econòmica (menys fabriques, menys consum d’energia i menys cotxes que van a la feina per la reducció de llocs de treball i la rebaixa de sous).
La dogmàtica torna a ser rectificada. Quantes vegades els comunistes han hagut de renegar de la seva dogmàtica? I, pregunteu-vos quantes vegades ens han demanat perdó o disculpes per l’aplicació destructiva de les seves veritats dogmàtiques?.
a) la reducció d’accidents mortals (50%) es la mateixa que a la resta de Catalunya i, exactament igual que a Espanya i, en aquests dos últims llocs no existeix aquesta normativa estúpida.
b) La reducció de la contaminació s’ha reduït entre un 10 i un 15 %, i ha estat la mateixa que en totes les altres capitals. Es confirma que es degut a la crisi econòmica (menys fabriques, menys consum d’energia i menys cotxes que van a la feina per la reducció de llocs de treball i la rebaixa de sous).
La dogmàtica torna a ser rectificada. Quantes vegades els comunistes han hagut de renegar de la seva dogmàtica? I, pregunteu-vos quantes vegades ens han demanat perdó o disculpes per l’aplicació destructiva de les seves veritats dogmàtiques?.
Que es podrà fer ????
Crec que a partir de les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya canviarà el govern. Jo crec que podrà governar el candidat de CiU Artur Mas. Jo, ja em pregunto que i com encararà el dema de les eleccions el nou president a la generalitat.
Tots sabem que a nivell dinerari la Generalitat quedarà buida i tan sols en quatre partides pressupostaries es menjaran tot el pressupost del 2011. Aquestes son: els crèdits que s’han de pagar (interessos i capital), deute compromesa a mig i llarg termini (sistema alemany de finançament de les infraestructures, escoles, jutjats, etc), personal i llei de dependència.
Aplicar el programa des de el primer anys és pràcticament impossible. Que s’ha de fer ales hores.
Crec que la primera necessitat del país es recuperar la confiança amb ell mateix. Cada persona ha de recuperar la confiança en ella mateixa, es la seva força. Cadascú ha de tornar a saber que pot exercir la llibertat personal amb la responsabilitat que porta intrínseca. Cada ú ha de ser guia i far del seu propi destí. Aquest arguments els podríem ampliar a la societat civil, al mon de les empreses, a la de les relacions laborals, comercials, educatives, a qualsevol àmbit de la nostra societat.
No existiran, al menys duran el primer any i possiblement durant el primer bienni, recursos suficients per que el “papa” generalitat solucioni tots els nostres problemes. Cadascú haurà de resoldre el seu. I que serà necessari? Que podem demanar a la Generalitat?.
Demanem una mes obertura legislativa i pràctica. Obrir les normes controladores i sancionadores que arriben fins extrems molt angoixats. Començar a permetre. Permetre desenvolupar-se personal, social i econòmicament. Tornar al pràctic binomi llibertat – responsabilitat. Es pot aixecar el país començant a deixar remuntar a les persones. Endavant.
Tots sabem que a nivell dinerari la Generalitat quedarà buida i tan sols en quatre partides pressupostaries es menjaran tot el pressupost del 2011. Aquestes son: els crèdits que s’han de pagar (interessos i capital), deute compromesa a mig i llarg termini (sistema alemany de finançament de les infraestructures, escoles, jutjats, etc), personal i llei de dependència.
Aplicar el programa des de el primer anys és pràcticament impossible. Que s’ha de fer ales hores.
Crec que la primera necessitat del país es recuperar la confiança amb ell mateix. Cada persona ha de recuperar la confiança en ella mateixa, es la seva força. Cadascú ha de tornar a saber que pot exercir la llibertat personal amb la responsabilitat que porta intrínseca. Cada ú ha de ser guia i far del seu propi destí. Aquest arguments els podríem ampliar a la societat civil, al mon de les empreses, a la de les relacions laborals, comercials, educatives, a qualsevol àmbit de la nostra societat.
No existiran, al menys duran el primer any i possiblement durant el primer bienni, recursos suficients per que el “papa” generalitat solucioni tots els nostres problemes. Cadascú haurà de resoldre el seu. I que serà necessari? Que podem demanar a la Generalitat?.
Demanem una mes obertura legislativa i pràctica. Obrir les normes controladores i sancionadores que arriben fins extrems molt angoixats. Començar a permetre. Permetre desenvolupar-se personal, social i econòmicament. Tornar al pràctic binomi llibertat – responsabilitat. Es pot aixecar el país començant a deixar remuntar a les persones. Endavant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)