Acontentats

Fa anys i panys s’acusava a Catalunya d’estar instal•lada en la cultura de la queixa. Ara amb el tripartit se’ns diu que no podem instal•lar-nos en la queixa. El President Montilla ens diu que no podem ni emprenyar-nos, ni estar de mal humor. Hem d’esperar que ens donin el que vulguin, quan vulguin i com vulguin i nosaltres encantats que ens donin pel c.., callar i contents. Es l’esquerra.

Teatre: fantàstic

Per novena vegada he col•laborat en una “obra de teatre” amb la finalitat de recollir diners a favor d’una organització social, sense ànim de lucre, del meu poble. Realment escric per que vull expressar la meva personal satisfacció per que m’accepten a participar en aquest divertit, excitant, distret i social projecte. Costa aixecar-se del sofà, desprès d’una jornada laboral, per anar a assajar. Però quan hi ets, la il•lusió, l’alegria del grup, l’esforç de coordinació, la preocupació per la dicció, per la interpretació, per el vestuari, per el grup, tot omple!!. Sents com es desfà el cansanci, l’estrès del dia i com s’enforteix el caràcter d’autosuperació i el respecte i l’admiració per el grup. Nervis de concentració, suor i.... molta merda. El teatre ple a vesar. I a la fi, una alegria interna intensa i compartida. Agrair al bon públic la doble col•laboració per nosaltres, que ens omplen els aplaudiments que volen dir que hem aconseguit fer-vos passar una tarda i/o nit agradable.

Rascacels

Aquest diumenge vaig llegir al diari que l’Incasòl (Organisme depenent de la Generalitat) havia decidit aplicar en els Plans Parcials la teoria urbanística del pla Cerdà. Això vol dir illa semi tancada o tancada, una profunditat edificable raonada, pati interior d’illa verda i serveis a la pròpia illa. Havia sentit a dir que donava caire humà a la ciutat per que permet el coneixement entre la gent de la pròpia illa d’edificis i amb comerç variat i proper. No és pot oblidar la bona traça dels carrers i la proposta d’un gran parc cada grup d’illes. Be, em sembla perfecta que una entitat de la importància de l’Incasòl torni a una vella idea que ha funcionat i funciona. Ara em pregunto per que l’Ajuntament de Barcelona, de la mateixa ideologia política i urbanística, ens vol convèncer de que la millor ciutat es la neoiorkina. Primer la porta del mar (torre mafre i hotel), desprès diagonal mar, mes tard la torre agbar i el seu voltant, ja s’està fent la porta de la fira i la porta dels voltants de la plaça Cerdà. Estan planejant la porta de la Diagonal, tot amunt. I, sembla que en un futur, tot americà, tot ben amunt, i em segueixo preguntant, i per que?. En que ens ajuda a les persones civilitzades i mediterrànies?

Un bon llibre

No recordo com a arribat a les meves mans un llibre que es titula L’Art de Viure de Golianda Sapienza. Me l’he polit amb quatre dies de l’últim pont. M’ha frepat per la seva cruesa i el descarnament d’ideologies, sobretot nacistes i comunistes. He conclòs, llegint el llibre, que el individualisme portat al màxim extrem no respecta ni la vida, ni l’amor, ni la historia, ni la cultura, ni res de res. Es un mateix per sobre de tot. Tot és momentani i intangible respecta al futur. Per exemple: “ Estimo en Carlo i la meva natura et vol a tu. He après a no oposar-me a la meva natura i la pago però no li dono l’ànima “.
Alhora aporta filosofia real de la vida com aquest fragment: “ La paraula amor tenia terminis improrrogables i precisos com el naixement i la mort, i se l’havia d’acceptar amb la consciència de no saber qui era, ni quan ni com es produïa, ni cap a quines platges desertes o prats verds ens acabaria portant”. Com el fet cru d’anar contra la guerra des de el individualisme: “La guerra no és cap aventura, l’aventura és la de l’individuo que escull, no es una cosa que t’obliguen a fer!”. I per acabar el tastet, una frase que m’ha semblat molt útil: “Les paraules menteixen, així que has dit una paraula et cau a sobre com la tapa d’un taüt”.
Un gran llibre, que omple, deprimeix, fa pensar, que esta molt ben escrit i, en resum crec que val la pena recomanar.