A mi m'agradaria que la polèmica de la despesa, no justificada, i per tant reemborsada del president Benach no quedi amb una anècdota.
A mi m'agradaria que el president Benach m'expliques les mesures preses al parlament per estrènyer-se el cinturo amb època de crisi, com hem de fer totes les famílies en la nostra domestica economia.
A mi m'agradaria que la generalitat, l'estat, l'Unió europea, les diputacions, els ajuntaments, el defensor de greuges o el del pueblo, m’expliquessin quines mesures han pres per reduir les despeses, el que suposaran a fi d'any i el seguiment del seu compliment.
A mi em sembla que seria mes útil i responsable.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
divendres, 24 d’octubre del 2008
Justificacions paracientífiques
Ens han obligat a circular a 80 km/h per entrar i sortir de l’àrea metropolitana amb els lemes de menys contaminació i menys accidents. La Generalitat ens ha venut un informe científic que diu que la contaminació s’ha reduït un 4 % i, en base al mateix, per l’any que be preveu reduir la velocitat encara més i engrandir l’àrea d’afectació.
Resulta que el informe esta fet amb una base científica de la primera setmana de gener d’enguany. Setmana que inclou l’u de gener, reis i festa d’escoles. A partir d’aquestes dades la resta son càlculs matemàtics estimatius realitzats, això si, per una súpercomputadora. Aquests càlculs, per se, ja poden aportar unes desviacions de mes, menys el 4 %. Fantàstic informe. Tan sols demostra que l’esforç representat en percentatge de reducció de la velocitat te una influència pràcticament nul•la en la reducció de contaminació mediambiental.
Per altre part la reducció d’accidents mortals, si els comparem amb els percentatges de reducció d’accidents tan a la resta de Catalunya, com als percentatges espanyols, estem en les mateixes mitjanes. Potser la reducció d’accidents mortals es basa en la gran millora de seguretat dels vehicles, la major responsabilitat dels conductors i la millora de les infraestructures.
Si aquestes dues premisses, que he escoltat en emissores de radio exposades per científics reconeguts, fossin certes caldria remarcar que la idea d’anar reduint la velocitat es simplement una imposició ideològica-política del grup eco del govern. I el tema es greu quan la convicció política i ideològica no es confirmada per estudis científics acurats. En aquest termes podríem començar a parlar de imposició religiosa, dogmàtica o sectària. Encara que els resultats científics contradiguin, o no avalin la nostra teoria, com es nostra i nosaltres la entenem com a veritat absoluta , la apliquem amb raó o sense.
Per acabar ressaltar que la lògica d’aquests que manen es la següent: A menor velocitat, menys contaminació i menys accidents. Si segueixen amb aquest raonament ideològic arribarem a l’absurd de conduir a deu per hora i, en primera.
Resulta que el informe esta fet amb una base científica de la primera setmana de gener d’enguany. Setmana que inclou l’u de gener, reis i festa d’escoles. A partir d’aquestes dades la resta son càlculs matemàtics estimatius realitzats, això si, per una súpercomputadora. Aquests càlculs, per se, ja poden aportar unes desviacions de mes, menys el 4 %. Fantàstic informe. Tan sols demostra que l’esforç representat en percentatge de reducció de la velocitat te una influència pràcticament nul•la en la reducció de contaminació mediambiental.
Per altre part la reducció d’accidents mortals, si els comparem amb els percentatges de reducció d’accidents tan a la resta de Catalunya, com als percentatges espanyols, estem en les mateixes mitjanes. Potser la reducció d’accidents mortals es basa en la gran millora de seguretat dels vehicles, la major responsabilitat dels conductors i la millora de les infraestructures.
Si aquestes dues premisses, que he escoltat en emissores de radio exposades per científics reconeguts, fossin certes caldria remarcar que la idea d’anar reduint la velocitat es simplement una imposició ideològica-política del grup eco del govern. I el tema es greu quan la convicció política i ideològica no es confirmada per estudis científics acurats. En aquest termes podríem començar a parlar de imposició religiosa, dogmàtica o sectària. Encara que els resultats científics contradiguin, o no avalin la nostra teoria, com es nostra i nosaltres la entenem com a veritat absoluta , la apliquem amb raó o sense.
Per acabar ressaltar que la lògica d’aquests que manen es la següent: A menor velocitat, menys contaminació i menys accidents. Si segueixen amb aquest raonament ideològic arribarem a l’absurd de conduir a deu per hora i, en primera.
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Sobre l'estupidesa humana
Ahir, al vespre, vaig anar a veure una obra de teatre, un monòleg, d’una molt bona redacció literària, d'una acurada investigació tècnica i d'una interpretació complicadíssima. Una conferencia, portada amb ritme, apropant el públic i representativament fent-la interessant. L’obre de teatre portava a una reflexió sobre l’univers de l’estupidesa.
A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.
Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.
Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.
L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.
A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.
Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.
Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.
L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Economia
Estem fotuts, econòmicament parlant. Tothom ho comenta i ningú te la vareta màgica definitiva per solucionar la crisis mundial.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.
Catalunya radio
M'ha fet reflexionar el nou anunci:''la radio que fem entre tots''. Primer depuren i netegen, un cop l'han fet a la seva mida, absolutament polititzada i dirigida, aleshores ens presenten el gran lema publicitari. Jo afegiria a veure si son capaços de fer una radio per a tots. Com diuen ara ''som-hi''.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)