Aquest nou govern ha tornat a canviar paraules. Si mireu els noms de les conselleries indiquen noves prioritats. Ni ha una que s’anomena empresa i ocupació, mai havien anat mes lligats aquests dos assumptes que ara. Sene empresa no hi ha ocupació. Tornem a disposar d’ensenyament i eliminem el concepte educació. En algun article havia exposat la idea de que educar es concepte de tots, no solsament i menys exclusivament de l’administració. Tornem a disposar de Benestar i família. Torna la família com a concepte bàsic a protegir i a on s’ha d’incloure el benestar solidari. Agricultura, en el seu nom, torna a recollir tots els sectors, pesca, ramaderia i producció alimentaria. Un altre que vol dir moltes coses: Territori i sostenibilitat, l’ecologia al servei de les persones i les persones atenent a la sotenibilitat del territori. Paraules que aporten conceptes.
Ahir vaig veure el TN vespre i, curiosament, varen tornar a parlar de barracons. Ja no son caragoles prefabricades d’alt luxe i comoditats si no que torna la paraula depreciativa de barracó.
Les paraules son importants si no son simples reclams publicitaris sense contingut. Com crec en els continguts accepto la paraula barracó sobretot en el seu sentit de provisionalitat..
I les conselleries que treballin el contingut del seus noms que aleshores anirem be
dimarts, 15 de febrer del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
Limitació velocitat
Crec que estem confonent el discurs. Jo tinc escrit varies vegades en aquest bloc la meva opinió que resumida es:
primer la reducció d'accidents ha estat la mateixa que a la resta d’Espanya.
segon: la contaminació es efecte de múltiples factors, no es exclusiu ni únic la velocitat.
Però anem al fons de la qüestió: el dogmatisme. D’això es exemple aquesta i altres normatives del tripartit. La proposta contraria es confiar en la persona: normatives mes flexibles i mes confiança amb tots nosaltres que serem capaços d'aplicar la responsabilitat individual. I qui la faci que la pagui i, qui compleixi i sigui responsable
Que l’administració no ens culpabilitzi amb infinitat de vigilants normes que el sobrecarreguen i ens impedeixen l'auto desenvolupament personal i social. Per mi aquest és el debat i la limitació de velocitat és l'exemple.
primer la reducció d'accidents ha estat la mateixa que a la resta d’Espanya.
segon: la contaminació es efecte de múltiples factors, no es exclusiu ni únic la velocitat.
Però anem al fons de la qüestió: el dogmatisme. D’això es exemple aquesta i altres normatives del tripartit. La proposta contraria es confiar en la persona: normatives mes flexibles i mes confiança amb tots nosaltres que serem capaços d'aplicar la responsabilitat individual. I qui la faci que la pagui i, qui compleixi i sigui responsable
Que l’administració no ens culpabilitzi amb infinitat de vigilants normes que el sobrecarreguen i ens impedeixen l'auto desenvolupament personal i social. Per mi aquest és el debat i la limitació de velocitat és l'exemple.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)