Confiança

Desprès d’aquest caos de rodalies, que estem vivint, per culpa de desperfectes d’un túnel del TGV, qui ens garanteix el pas d’aquest tren per el centre de Barcelona ? I qui garanteix la seguretat del edificis i de la Sagrada Família?

Guardiola guru

M’agrada el futbol i especialment el Barça. M’agrada en Guardiola, m’agradava i l’he considerat sempre un senyor. Un home d’idees clares carregades de valors i amb la salsa del sentiment. I, no nomes en el futbol. Espero que el barça vagi molt be per que ara tothom t’enlaira a uns altars que no son reals. Quan, espero que molt tard, la pilota no entri, encara que tu facis la mateixa feina amb la mateixa honestedat, aquí trobaràs una illa que et seguirà respectant com a gran persona que ets.

Informes

Quan eren d’altres que governaven Catalunya resulta que si demanaven algun informe, que l’oposició no creia prou justificat de seguit s’insinuava que era per comprar amics i/o per finançar el partit. Ara, tenim reconeguts els informes descarats i inútils de l’any 2007. Ara resulta que son legals i, ni insinuacions ni clientelisme, ni robatori a les arques publiques, ni res de res..... es normal ho fan els d’esquerres. Ah i no parlem del informe que estudiava el criteri polític dels periodistes..... Perdoneu-me però tan sols de repensar-ho, de escriure-ho se m’han embrutat les mans i jo soc de ..... mans netes.

Justícia

Un divertiment a partir del cas Millet. La consellera de Justícia ha dit que es molt difícil trobar una estafa d’aquesta mena per que tenia voluntat de delinquir, d’amagar-ho i ho va fer molt be. I jo em pregunto si tots els delinqüents no tenen la mateixa voluntat, no ho volen amagar i no ho volen fer be..... Jo no vull fer un delicte, no el vull amagar i ho vull fer malament... pot ser els mossos no s’ho creuen i no m’enxampen.

Acabat l'estiu

Acabat el mes d’agost. Ja he fet els dies suposats de vacances que haurien de servir, segons la teoria, per desconnectar i agafar noves energies pel inici del curs laboral que es presenta com una ascensió al Everest, o per a mi, igual de difícil, a la Pica d’Estats o al Pedraforca. La reflexió de les hores, poques, de que he disposat aquest calorós estiu tan sols m’han aportat visions negatives del futur. Sembla, em dona la sensació, de que no he fet res ben fet i, ara, és gira la truita i la vida ho torna amb un tornar a començar general que, no se si em veig en cor d’assumir-lo. Reflexiones i penses en tot allò que podries haver fet millor, aquelles decisions que podrien haver estat d’altra manera... a on has arribat, quan ja has sobrepassat el mig camí de la vida. I, m’agradaria conservar la il•lusió i la força de fa un anys, quan el perill no existia i el futur es construïa dia a dia, quan al mati, renovava energies per afrontar nous aconteixements. Com enyoro ara tots aquests matins llevant-me amb un somriure de fe, de força d’il•lusió, de confiança, de noves idees i noves solucions.
I, cal tirar endavant, oblidar la nit de cada jornada i concentrar-se en el sol de cada dia. Em caldrà molt d’esforç i, sens dubte retrobar una llum que guiï aquest vaixell que navega a ritme de tramuntana sense saber trobar fars, calma i bon port.

Ignasi Farreres

Et vaig conèixer quan era molt jove. Recordo els ajuts per els campaments d’estiu i les múltiples vegades que he pogut comptar amb tu. Hi un detall de la teva persona que, apart dels que s’han mencionat, que subscric, que valoro moltíssim i és el de la teva especial modèstia. Passar desapercebut, fent molta feina i molt bona. Ajudar des del darrera sense protagonisme. Crec saber el dur que pot ser per persones amb tanta valia humana, i afegeixo l’amic Josep Maria, veure’s cada dia maltractats i insultats, sense raó, ni vergonya ni fonament moral. Simplement per burda, cínica i malintencionada acció política. Et tinc com a exemple i referent.

Sardana

Avui he assistit a una festa de poble, realment un poblet, que tot hi comptant els estiuejants, no deuen passar de les dues-centes cinquanta persones. M’he quedat gratament sorprès, no ja de la coneixença de totes les persones, entre elles, si no també l’acolliment de les no pròpies. El que mes m’ha agradat ha estat poder ballar sardanes amb il•lusió, amb alegria. Sardanes de festa, com devia ser antigament. Ara, a molts llocs, sembla que per ballar sardanes es necessitin un d’aquests dos requisits: O ser un gran ballador, de colla, o ballar sardanes com a símbol de demostració de la pertinença, de la terra, de país.

Avui he ballat sardanes de festa. Ballar la nostra dansa rient, passant-t’ho bé. Comentant els passos, alegrant el ball, amb gent que en sabia moltíssim i amb “turistes” que n’aprenien, amb gent gran, molt gran, gent jove, nens, adolescents, tots junts amb una gran rondalla, com ha de ser, o com jo crec que ha de ser. El que és realment curiós és que m’hagi sorprès.

Poderós

No crec ser poderós en res. La individualitat no és poderosa.
Poderosos som com a família, he tingut la sort de tenir-la sempre ben a prop, pare i germans. Poderoses son la meva dona i la meva filla que m’han sabut guiar, una excel•lent companya i una filla que es com el sol de cada mati i la bellesa de la lluna cada nit.
Poderosos son els amics que m’accepten amb les meves virtuts i defectes i em demanen el que puc donar i m’aporten el que puc necessitar.
Poderosa es la feina, on sempre m’he trobat a gust treballant, m’agrada l’adrenalina del risc i la satisfacció de feina ben feta, ben resolta.
Poderosos sou vosaltres, sense unes persones excepcionals no es pot fer una bona feina. Un, no es perfecte, però he gaudit d’un equip perfecte. Heu aportat il•lusió i empenta, intentant cada dia fer les coses ben fetes i, això, per justícia ha de tenir el seu premi. El primer el de la satisfacció personal de la feina ben feta al servei d’altres, que de vegades, a l’iniciï no ho valoren o no ens ho diuen, però sabem que queden satisfets i un pis, es un projecte de vida.
El segon es el que tots junts hem après. La feina es un constant aprendre coses noves, normatives, tècniques d’edificació, nova burocràcia, noves tècniques de venda, tot canvia, i hem estat al món, ben desperts per aprendre.
El tercer es el grup de treball, de tots vosaltres com a grup. Jo, al menys estic convençut que hem fet un bon grup d’amics, que serà impossible d’oblidar.
Poderós es el grup, l’equip, el conjunt, mai la persona. Som tots, i junts.....

Parlar per parlar

Avui, al diari del mateix nom he llegit, textualment, aquesta frase de Joan Puigcercós: “ Els 25 diputats que el PSC té a Madrid han demostrat que no serveixen per a res”. I, de seguida m’ha vingut al cap la següent pregunta: “Per que serveixen els teus diputats al Parlament de Catalunya?. Saps que amb els teus d’aquí pots bellugar els 25 del PSC allà?. No ets tu el mestre que disposa de la clau?. S’ha d’anar en compte en veure la palla a l’ull de l’altre i no veure la biga en el propi.

Contaminació

Les dades continuen donant-me la raó. Segons CCOO la reducció de contaminació a Espanya duran el 2008 es de un 6,5 % i segons dades del govern espanyol d’un 8 % (publicat a l’Avui el 22-05-09) La reducció, segons ambdues fonts, es deguda a la crisis econòmica: reducció de producció de les empreses, disminució del transport de camions, disminució d'us de l’automòbil, entrada en funcionament de noves fonts ecològiques d'energia. I del vuitanta o menys per hora, res de res... Com ens enganyen aquests ideòlegs mentiders que tenim al govern.
Per cert a l'autovia que va a la Cerdanya ja hi han trams que es pot anar a 120 km/h. Un altre demostració de la ignomínia ideològica. Ah, conserven el tram de 100 km/h allà on hi han radars... Penseu-hi .

Sempre tenen la raó

A Olesa hi ha un partit polític, el Bloc Olesà, que sempre te la raó. Ara, hem rebut una sentencia sobre un projecte de reparcel•lació on ells asseguraven que hi havia de tot. Això ho van manifestar en un escrit d’al•legacions, entre d’altres llocs com revistes i manifestacions. Doncs que carai, diuen els interessats que la sentencia no posa en qüestió els arguments del Bloc Olesà. La sentència retorna la validesa del projecte de reparcel•lació i, entre d’altres coses els hi dedica el següent paràgraf: “... ergo ni existia justificacion para revocar el Proyecto de Reparcelación debiendo el Ayuntamiento desestimar las alegaciones efectuadas por los recurrentes Sres. Segado y Prat” (Bloc Olesà). Jo, frase mes clara no l’havia llegida mai. Vostès opinin.

Julio

Diu en Jean Giono que per que el caràcter d’un esser humà reveli qualitats realment excepcionals, cal tenir l’oportunitat de poder observar com actua al llarg de molts anys. Si els seus actes estan desproveïts de qualsevol mena d’egoisme, si el principi que els dirigeix es una generositat sense comparació, si no els inspira l’afany d’obtenir recompenses d’enlloc i si, a més, ha deixat una empremta visible en el món, és que ens trobem, sense cap marge d’error, davant un caràcter inoblidable.”

Quan l’he llegit he pensat amb tu i per això te’l dedico. No se si has deixat una empremta al món, però t’asseguro que ven forta amb els teus amics, amb els companys de partit, a moltíssima gent del poble, i sobretot a mi. Gracies

Barça

He escoltat que el Camp Nou no es pot remodelar i reorganitzar per que, segons l’alcalde Hereu, el Barça ha de donar compensacions a la ciutat de Barcelona. No recordo compensacions en el cas de l’Espanyol, ni a Sarria ni a Cornella. De totes maneres el Barça s’hauria de plantejar sortir de la ciutat que expulsa al soci i al aficionat i dona, segons l'Ajuntament, tantes molèsties a la ciutat.

Plantejo que es marxi de la ciutat de Barcelona. Podeu fer al camp al meu poble: Olesa de Montserrat. Pels turistes seria visita de pas a Montserrat. Pels socis molt bones comunicacions, Ap7, N2 i la futura B 40, ferrocarrils, etc. Crec que el meu poble us oferirà sòl a bon preu, us requalificarà el que volgueu i facilitara la vida i les comoditats per el soci.
Tots encantats lluny del cap i casal de Catalunya.