Vivències d’una nit electoral

Aquest any, a Olesa de Montserrat, i per par de CiU, vaig exercir d'apoderat en una taula del col·legi electoral situal al CEIP Sant Bernat. Com que el col·legi electoral era nou, no teníem dades anteriors i partíem de zero pel que fa a les intencions de vot. Per a més inri, en aquestes eleccions no es van fer les tradicionals enquestes de les vuit del vespre; per tant, fins a les onze de la nit, estàvem tots a cegues. I, en el meu cas, sense bastó.

Un cop tancades les portes del col·legi i fet el recompte, veig que a les meves taules quedem com a sisena força política. Bocabadat comprovo que Esquerra Republicana treu el triple de vots que nosaltres; i, a més, que Podemos i Ciutadans ens guanyen. Només el PP queda darrera nostra. No mo podia creure i vaig sentir-me abatut i desanimat.

Mireu el quadre de sota: és el recompte de vots de les meves taules; el pitjor resultat d'Olesa. Els qui vau llegir els comentaris que vaig fer abans de les onze de la nit, podreu entendre'n els motius i disculpar-ne els pessimisme. No van ser fruit d'una crisi maniaco-depressiva. És que em va tocar la pitjor realitat. Pels tuits que vaig escriure, tothom pot comprovar com vaig canviar d'ànim un cop vaig saber, a les onze de la nit, els resultats d'Olesa i els generals de Catalunya.

Gràcies als que em vàreu entendre. Si algú té ganes de sentir el que vaig sentir just després del recompte al meu col·legi, que extrapoli els resultats del CEIP Sant Bernat a tota Catalunya i veurà com n'eren d'escandalosos.

Reflexions sobre economia i Europa

Avui m'agradaries presentar-vos una sèrie de reflexions sobre els temes que crec que  ens afecten mol a tots i vull compartir-les. 

1. La feina de la Unió de Treballadors és útil. De la ponència que vàrem fer a l'ultim congrés, cinc punts han estat aprovats per la Unió Europea de Treballadors Democratacristians i passades al Partit Popular Europeu perquè les inclogui al programa electoral de les eleccions europees. No hi ha res fàcil, i canviar rols i sistemes establerts costa molt. Però anem fent pasos en la bona direcció. Hem traslladat la idea de que la prosperitat de la gent i els llocs de treball depenen del control de l'economia mundial; en definitiva: l'esclavitud del segle XXI ens ve del descontrol del mercat financer mundial. 
2. Lligat amb la primera reflexió ens trobem que a casa nostra estem iniciant un procés de canvi conceptual. L'economia social de mercat ens ha estat útil per fer els canvis del segle XIX i XX. Pero ara requerim una visió global del treball, l'economia i el diner. L'equilibri que l'Estat feia entre la llibertat de mercat i la redistribució i control ètic ha estat superat. Ideològicament s'ha iniciat una nova concepció economica que podem anomenar economia del bé comú. Aquesta visió econòmica incorpora els plantejaments ètics i els valora per una economia mundial basada en la redistribució del treball, del beneficis, amb concepció social. A través d'INEHCA s'aniran exposant aquests principis per poder defensar-los i aplicar-los. A nosaltres ens correspon ajustar les teories a la pràctica. A fer-los útils.
3. Crec que hauríem d'anar exposant els nous camins de solucions per al futur. No podem permetre que un cop sortits de la crisi no canvii res. Hem d'apostar per una major redistribució que aporti feina a les persones i qualitat de vida. La societat del benestar no es pot sostenir si hi ha mig mon que s'escapoleig de la redistribució dels benèfics.
4. Tot el que hem manifestat anteriorment no ens pot fer oblidar que, tot i que hi ha alguns indicadors positius que marquen una petita  tendència a la millora econòmica, la sortida de la crisi serà lenta i llarga per als treballadors, avui molts d'ells aturats. També costarà recuperar l'atencio individualitzada a les persones a través de programes de benestar social. En aquests temes encara hi hem d'esmerçar molts esforços.
5. A nivell polític cal reconèixer l'obsessió que té Unio Democràtica pel diàleg. Abans d'una ruptura, solucions. Primer vàrem apostar pel diàleg franc i obert; un cop negat, vàrem  aportar com a solució la mal anomenada tercera via. Ara, després del tancament de porta del dia vuit, proposem una disposicio addicional a la constitució que ens permeti ser políticament majors d'edat. Sempre amb la base que és la societat, que som tots nosaltres que al final decidirem votant. I sempre amb la convicció que l'Autodeterminació és un dret que tenim innegable. 
6. Ara tenim una oportunitat per demostrar on som i qui som. Tenim unes eleccions molt aviat. El candidat d'Unió Democràtica és en Francesc Gambús. En el programa electoral estan recollides propostes nostres sobre l'atur, la societat del benestar, el nou rumb mundial de l'economia, etc. Crec que li hem de donar el màxim suport. Votant i fent campanya. Convencent-nos i convencent. El nou ordre econòmic ha de ser mundial i per tant hem de començar a aplicar-lo als països europeus. El benestar social és europeu, depèn dels països democràtics del nostre entorn. I la nostra realitat nacional no serà, si no és democràticament reconeguda per Europa. Per tot això us demano força i convicció per treballar de valent per una gran victòria electoral a les eleccions europees.

L'Europa que desitgem!

He rebut el darrer numero de la revista d'unio de la gent gran d'unió democràtica anomenada "La Pastilla" que porta per subtítol que no fa mal a ningú. 

L'Editorial porta per títol La Europa que desitgem i de la mateixa m'ha sorprès agradablement el parragraf que us transcric:

"que és el que realment ens decep de la Unió Europea? ens decep que als seus inicis era clara, una actitut positiva envers el reconeixement dels pobles amb arrels històriques que la conformen i en canvi al llarg dels darrers anys, aquest impuls inicial ha sucumbit a la pressió dels estats que no volen perdre el seu "statu quo", sinó enfortir-lo.

Aquest és el seu error, i la seva mancança. Cal recuperar l'esperit inicial, obrir el diàleg i perdre la por futur, dins d'unes societats cada vegada més adultes i en conseqüència, més autènticament democràtiques. Què volen respectar i ser respectades a les seves essències. Volem ser europeus i mantenir la nostra identitat!"

La nostra gent gran recorda la il·lusio, la lluita  i l'esperança per aconseguir l'Europa  dels pobles.