Enquesta

Una petita enquesta a contestar: amb 5 preguntes amb respostes breus
- quines creus que son les causes de la crisi?

Les causes de la crisi, segons la meva opinió, son mes profundes que el que ens comuniquen als mitjans informatius. La crisi parteix de la pèrdua, durant els quinze anys passats de dos valors essencials en l’economia: el treball i l’estalvi. Aquests valors tradicionals s’han canviat per l’especulació o benefici immediat i la despesa com a objectiu de la felicitat immediata. A partir d’aquí podem aplicar aquesta teoria, al sistema financer, al sistema immobiliari i fins i tot a les economies domèstiques.

- S’hauria de penalitzar als responsables?

Els responsable de les empreses financeres indiscutiblement, en tan en quant no les regula el mercat per que reben ajuts estatals. La resta les penalitzarà el propi mercat. On son ara els grans especuladors immobiliaris, i els borsaris, i .... aniran caient per la pròpia regulació del mercat i a traves de concursos de creditors aniran pagant les seves culpes.

- Com et sembla que afectarà a l’economia productiva(empreses)?

L’economia productiva, que no ha viscut d’especular, si no del rendiment ordinari dels seu treball esta en franca destrucció. Aquesta producció requereix obligatòriament de finançament divers,: per descomptar efectes, per inversions, pòlisses de crèdit, etc. Ara no poden acollir-se al finançament ordinari que es basic per a la seva supervivència. A demes s’acumulan els impagats que provenen de les empreses especuladores. Tan sols els hi queda la teoria de trinxeres: Aguantar amb el que tenen i si no plegar.

- Quines propostes a curt i mig termini s’haurien de fer?

Tornar a l’economia productiva saltant els entrebancs financers. Els diners d’ajuts haurien de servir per cobrir petites i mitjanes empreses per les necessitats explicades anteriorment. Per la crisi especifica de l’habitatge (propi de l’estat espanyol) s’haurien de subvencionar les compres d’habitatges a preus determinats (d’Hpo i similars) directament als compradors (mai a empreses o entitats financeres) per que aquests remourien el mercat de la despesa necessària. Hauriem de ser capaços de fer entendre a l’administració, i a l’administrat que ha arribat l’hora d’estrenyens el cinturó, a nivell de despeses (considerar les imprescindibles: sanitat, educació, immigració, serveis socials, etc... i ajustar les de segon grau: esports, cultura, festes, publicitat i propaganda, etc.)

- Que creus que s’hauria de modificar del sistema econòmic?

Creure que un sistema econòmic es bo o dolent, per si, per a mi és una bajanada. Som les persones, amb les seves actuacions, las que malmetem qualsevol sistema organitzatiu. Sempre he cregut que el primer que ens ha de preocupar es l’educació en els valors, formar persones, amb criteri, amb capacitat de valorar, de raonar i sobretot en economia de equilibrar el benefici propi amb el benefici social. No podem pensar que educant a traves de d’individualisme, la comoditat pròpia, el benefici rapit, l’odi per la feina, la felicitat en el consum, i tantes i tantes coses que s’em acuden, formarem persones que després amb les seves actuacions han de demostrar honradesa, responsabilitat social i mediambiental, solidaritat, orgull per la feina ben feta, consum responsable, felicitat amb les petites coses de cada dia, compromís amb les persones companyes i amb la societat en general, respecte, consideració, el plaer de gaudir de la vida, per se, etc. Etc.

Aquestes consideracions les he fet a salt de mata, no se si et seran gaire útils per l’enquesta.

Qui fa el que pot no esta obligat a mes

Cotxe oficial

A mi m'agradaria que la polèmica de la despesa, no justificada, i per tant reemborsada del president Benach no quedi amb una anècdota.
A mi m'agradaria que el president Benach m'expliques les mesures preses al parlament per estrènyer-se el cinturo amb època de crisi, com hem de fer totes les famílies en la nostra domestica economia.
A mi m'agradaria que la generalitat, l'estat, l'Unió europea, les diputacions, els ajuntaments, el defensor de greuges o el del pueblo, m’expliquessin quines mesures han pres per reduir les despeses, el que suposaran a fi d'any i el seguiment del seu compliment.
A mi em sembla que seria mes útil i responsable.

Justificacions paracientífiques

Ens han obligat a circular a 80 km/h per entrar i sortir de l’àrea metropolitana amb els lemes de menys contaminació i menys accidents. La Generalitat ens ha venut un informe científic que diu que la contaminació s’ha reduït un 4 % i, en base al mateix, per l’any que be preveu reduir la velocitat encara més i engrandir l’àrea d’afectació.
Resulta que el informe esta fet amb una base científica de la primera setmana de gener d’enguany. Setmana que inclou l’u de gener, reis i festa d’escoles. A partir d’aquestes dades la resta son càlculs matemàtics estimatius realitzats, això si, per una súpercomputadora. Aquests càlculs, per se, ja poden aportar unes desviacions de mes, menys el 4 %. Fantàstic informe. Tan sols demostra que l’esforç representat en percentatge de reducció de la velocitat te una influència pràcticament nul•la en la reducció de contaminació mediambiental.
Per altre part la reducció d’accidents mortals, si els comparem amb els percentatges de reducció d’accidents tan a la resta de Catalunya, com als percentatges espanyols, estem en les mateixes mitjanes. Potser la reducció d’accidents mortals es basa en la gran millora de seguretat dels vehicles, la major responsabilitat dels conductors i la millora de les infraestructures.
Si aquestes dues premisses, que he escoltat en emissores de radio exposades per científics reconeguts, fossin certes caldria remarcar que la idea d’anar reduint la velocitat es simplement una imposició ideològica-política del grup eco del govern. I el tema es greu quan la convicció política i ideològica no es confirmada per estudis científics acurats. En aquest termes podríem començar a parlar de imposició religiosa, dogmàtica o sectària. Encara que els resultats científics contradiguin, o no avalin la nostra teoria, com es nostra i nosaltres la entenem com a veritat absoluta , la apliquem amb raó o sense.
Per acabar ressaltar que la lògica d’aquests que manen es la següent: A menor velocitat, menys contaminació i menys accidents. Si segueixen amb aquest raonament ideològic arribarem a l’absurd de conduir a deu per hora i, en primera.

Sobre l'estupidesa humana

Ahir, al vespre, vaig anar a veure una obra de teatre, un monòleg, d’una molt bona redacció literària, d'una acurada investigació tècnica i d'una interpretació complicadíssima. Una conferencia, portada amb ritme, apropant el públic i representativament fent-la interessant. L’obre de teatre portava a una reflexió sobre l’univers de l’estupidesa.

A mi m’ha fet reflexionar sobre tots els punts. Anomena intel•ligent aquella persona que intenta beneficiar-se ella mateixa beneficiant alhora a la persona o al grup proper. En diríem que es el fet material, anímic o sentimental que et beneficia personalment i al teu voltant. Descriu el malvat com aquell esser que treu benefici personal tot i perjudicant altres persones o grups. El tercer factor determinat de conductes humanes es la càndida, que es podria explicar com aquell que es perjudica ell mateix en benefici d’altri. Per a mi es la més emotiva, sentimental o afectiva. La última, que tanca el cercle, es l’actitud estúpida, que consisteix en desgraciar-se un mateix i negativitzar el que ofereixes al pròxim. La satisfacció resideix en insatisfer als altres amb insatisfacció pròpia, es no treure’n rèdit no que en tregui ningú. Es la satisfacció dels estúpids.

Un cop definida, lògicament a l’obra de teatre amb molt mes rigor, millor llenguatge i de manera intel•ligentment expressada, queda apropar-se personalment i reflexionar si les conductes passades es poden inscriure en alguna d’aquestes categories.

Realment la majoria de conductes es poden expressar amb el binomi: benefici o rèdit personal i a la persona o col•lectiu proper. Però les conductes no son sempre tancades i la candidesa aflora mes sovint del que sembla: La satisfacció te la dona que els altres rebin premi recompensa o satisfacció a costa de teva. Es mes difícil reconèixer quan s’ha estat malvat, que també n’hi han, i que s’intenten justificar amb la frase no hi ha mes remei. Però sortir un beneficiat a costa d’altre o altres deixa molta amargor, insatisfacció i fins i tot dolor.

L’estupidesa, també l’he usada. Un estúpid tan sols es pot combatre posant-te al seu nivell. I al cap m’ha vingut ràpidament una historia laboral on no em va quedar mes remei que situar-me a la baixesa dels estúpids: perdre-ho tot, per no guanyar-hi ningú.

Economia

Estem fotuts, econòmicament parlant. Tothom ho comenta i ningú te la vareta màgica definitiva per solucionar la crisis mundial.
He après molt de macro economia, però jo, pobret de mi em centro en la microeconomia. Per a mi, ara, en situació d’emergència econòmica, primer crec que haig d'estructurar casa meva. Saber el que ingressem i reduir el que gastem. Reconsiderades i ajustades les despeses, tot incorporant-t’hi el creixement del euribor, passem a preveure la seguretat dels ingressos.
Dins el mon funcionarial existeix una seguretat absoluta de cobrament. Dins l’àmbit privat depenem del funcionament de les empreses a on treballem. Aquí comencen a introduir se factors externs no controlables: finançament extern, vendes, costos de producció, competitivitat, etc.
Des de el meu punt de vista, actualment treballar a l’àmbit privat es, ara per ara, com un terratrèmol en període de somnolència que saps que en qualsevol moment pot despertar i remoure qualsevol concepte de seguretat.
Incertesa, aquets es el drama de la macroeconomia passada a la família que provoca indubtablement inseguretat econòmica.
Per a casa la recepta deu ser qui dia passa any empeny.

Catalunya radio

M'ha fet reflexionar el nou anunci:''la radio que fem entre tots''. Primer depuren i netegen, un cop l'han fet a la seva mida, absolutament polititzada i dirigida, aleshores ens presenten el gran lema publicitari. Jo afegiria a veure si son capaços de fer una radio per a tots. Com diuen ara ''som-hi''.

Unitat pel finançament

Ja n’hi ha prou. Saura pacta la pròrroga de Vilanova amb la ministra De la Vega i aquest termini es incomplert, com tothom ja preveia, igual com el del propi Estatut. Mentida. Montilla ha pactat un aplaçament de l’acord de finançament pel 2009. Retard i mes i mes incompliment. Unitat de les forces catalanes. Mentida. Els primers que cedeixen: els mentiders.

El pitjor de tot plegat es que el propi Montilla haurà de gestionar la misèria econòmica que ens arriba. Fets i no paraules. Ara es el moment de demostrar com es gestiona de be, ja que no saps exigir el que es nostre vull veure com de tres pessetes en fas un duro. O dit modernament com ens dones els serveis que necessitem, sense mes diners. Sort.

Educació

El govern vol educar els infants i el jovent. Jo sempre he cregut que l’escola ensenya i paral•lelament educa i la família educa i alhora ensenya. Sembla que amb el títol “educació” ho voldria fer tot l’estat: marcar que s’ha d’aprendre i amb quins valors. Crec que el fracàs de l’ensenyament democràtic d’aquest país esta mes que demostrat i mes que certificat. Es molt trist que un dels temes mes importants de la democràcia que era, i es, formar persones, ciutadans, que entenguessin valors com la democràcia, el respecte, la llibertat, la responsabilitat, etc. I això creiem que era possible amb un nivell cultural alt que sorgiria d’una bona escola, d’una bona educació.

Ara hem de recomençar. Primer saber en que l’hem cagada, analitzar-ho be. Veure en que ens superen els països que estan millor. Concloure el que s’ha de millorar, el que s’ha de canviar i consensuar d’una vegada un model educatiu perdurable. Que requereixi ajustos, no lleis noves per a cada fase política. Hem d’arribar al objectiu de país amb ciutadans lliures, que tinguin opinió, capacitat de disposar de treball de qualitat i alt nivell cultural i social.

Hem perdut mes de vint-i-cinc anys, no en podem perdre mes.

Nazisme

M’atreveixo a aconsellar un altre llibre “El niño con el pijama de rayas” de John Boyne. Es un llibre curt de llenguatge ràpid. Argumentalment sembla que toqui el nazisme de costat. Vas llegint i aconsegueix el més valuós, tocar profundament el sentiment del lector, emocionar. A mi m’ha fet emocionar dolorosament fins el punt de veure com llàgrimes de pena i de dolor afectaven el meu rostre. Diu que el deixem llegir als nostres fills, encara no m’atreveixo però serà bo que aprengui la historia que no s’ha de repetir a través d’una novel•la que protagonitzen nens.

L’AP7

L’autopista del Mediterrani eixampla la seva capacitat amb un carril mes del Vendrell fins passat Tarragona. Aquestes obres suposen l’ampliació de la concessió administrativa. Aquestes obres suposen una sèrie de molèsties per els consumidors/ usuaris obligats a circular a 80 km/hora. L’administració amplia la recaptació multant constantment tots els vehicles que superen aquesta velocitat. Aquestes obres no han suposat cap descompte del peatge pel sofert consumidor per un servei reduït i perillós, que res te a veure amb el que se suposa ha de ser un autopista.
Ja que l’administració no ens ha tingut en compte per defensar-nos davant aquest greuge, proposo, que per el proper any no s’incrementin les tarifes per compensar al client/consumidor d’un mal servei. Si recordeu va ser fàcil demanar a renfe, adif, una compensació per les molèsties ocasionades. Ara es hora de que l’administració catalana ho faci amb temes de la seva competència. I, per la recaptació, amb els radars, de 80 a 120 km/h, s’ha fet d’or. Esteu per defensar al ciutadà-contribuent, feu-ho.

L'ultim patriarca

Aquest estiu he pogut llegir diversos llibres. M’ha agradat, i per això el vull comentar, un relat novel•lat, “L’últim patriarca”, de pràcticament tres generacions de magrebins que emigren a Catalunya. Explica les dificultats, les peculiaritats, però el que mes m’ha enganxat son les diferencies culturals i religioses que fan de llast per a la integració en cultures europees. La mes perjudicada: la dona. I per això es important que el llibre estigui escrit per una autora que, essent magrebí, no demostra ni odi, ni incomprensió, ni revenja cap a la seva cultura si no, crec que el llibre desprèn una súplica cap a la seva pròpia cultura per ampliar les concepcions mentals, poc a poc, i per aconseguir una adaptació de la societat de la que parteix cap a una obertura diríem mes oberta sense necessitat de perdre tradicions i costums que no contradiguin la dignitat de la persona i, sobre tot de la dona.

El juego del angel

Distret, amè. Em sembla que es el segon llibre que llegeixo de Carlos Ruiz Zafón. No he trobat gaires diferencies amb el primer. Histories ben pensades, amb un toc policial i de misteri que permeten el seu seguiment constant del llibre. Jo el trobo molt ben escrit i relatat. M’agraden les seves descripcions concises però definitòries. La lectura m’ha aportat distracció, que la necessitava molt. La lectura abans d’anar a dormir m’ha permès oblidar les cabòries de la vida diària i el llibre va dient segueix, segueix... Frases que m’han frepat: “ Toda oportunidad de negocio parte de una incapacidad ajena de resolver un problema simple e inevitable”. “Siempre encontramos a alguien culpable de nuestro infortunio o fracaso, a alguien a quien queremos excluir”. I, el final, no l’explico però sorprenentment màgic.

Sensibilitat

Tots sabem que l’antiga església d’Olesa disposava d’orgue. Ara els amics de l’Orgue i de les arts han fet un llibret per recordar la inauguració del nou i m’agradaria fer un repàs del que ha escrit cadascú. Francesc Ferrés: “...hem pogut recuperar per a la nostra vila l’orgue de tubs que havíem perdut durant la Guerra Civil dels anys 1936-1939. En Jaume Monné escriu “... que va quedar completament destruït l’any 1936. “ . En Esteve Fernández es refereix al mateix tema i exposa: “ Crec que tornar a dotar el poble d’Olesa d’un nou orgue, instal•lat a l’església parroquial, com hi havia estat des del 1556 fins al 1936, ha de ser per tots nosaltres motiu d’orgull, de joia i de satisfacció.” En Xavier Rota, tret de l’arxiu, escriu: “ Amb 266 anys d’antiguitat l’orgue de tubs de l’església parroquial de Santa Maria d’Olesa de Montserrat va ser destruït en el incendi intencionat de l’església el 21 de juliol de 1936.”

Tan sols ho reescric remarcant com pot coexistir la memòria històrica amb sensibilitat i sense ferir a ningú i sense refregar ferides. Gracies a tots.

Death in venice

He tingut la sort de poder tornar al Liceu. Fantàstica opera de Britten ben coreografiada en aquesta versió, ben cantada tant pel tenor, el baix i el bon cor del teatre. Al director Sebastian Weigle li reconec una batuta màgica: per mi aconsegueix una sonoritat impecable, una vivacitat de l'orquestra i una coordinació amb el cant sense matar-lo. Per mi broda la musica. Ara, em costa mol entendre en Britten. Començo a copsar fragments de la seva musica i espero, algun dia, aconseguir que aquest tipus de musica m'arribi al sentiment.

Bernadette

El llibre de Pep Coll, les senyoretes de Lourdes es un llibre ben redactat i sembla que esta ben documentat. No es una historia que m'hagi portat a il•lusionar-me en la seva lectura. De les histories paral•leles del llibre he anat seguint el de l’ús de les llengües minoritàries, en aquest cas el patuès, que es va perdent per que no es llengua de prestigi fins al punt que costa entendre que la Verge pogués expressar-se en aquest idioma. La novel•la busca la polèmica religiosa, però crec que tot el que exposa i les fòbies que expressa ja son arxiconegudes i no crec que afectin gaire als creients que ja fa temps entenen que l’església es imperfecte com les persones que la composen i que el perdó i el recomençar cada dia es el camí per a la perfecció individual, la convivència social i la recerca religiosa. La religió habita dins de cadascú.

Matthew Tree

La vida després de Déu. Aquest es el llibre que he acabat de llegir ara mateix. Crec que esta ben documentat i que la finalitat real del llibre es expulsar els “dimonis” religiosos del propi autor. Potser estic errat, però durant tota la lectura m’ha donat la sensació que el llibre era una excusa del autor per autojustificar-se i acabar amb els seus propis fantasmes. M’ha agradat la reflexió de Jesús Purroy, que no el conec, però m’interessaré per ell, que es defineix com ateu però amb raonaments individualistes oberts a tothom. Jo potser em definiria com a catòlic, no dogmàtic, seguint el seu esquema.

Sentiment de culpabilitat

Un bon amic m’ha fet reflexionar sobre el poder del govern del nostre país. Diu que la base consisteix en fer sentir culpable al ciutadà de tot el que passa. Comencem: De bon matí et sents culpable d’haver desobeït el teu govern per haver gastat mes aigua al dutxar-te de la que et correspon, si no ha estat la dutxa segur que haurà estat quan et rentaves les dents o per que no has apagat aquella bombeta tot just t’has acabat de vestir. Tot seguit vas a fer un cafè a la cuina i, resulta que observes dos llumetes que t’han quedat enceses tota la nit, la vermelleta del televisor i la de la cafetera. Ja has contaminat el planeta, potser aquest és un dels pocs temes, que avui per avui, no esta penat, però si culpabilitzat. Agafes el cotxe i, tot i fer grans caravanes diàries, et sents culpable de no usar el transport públic, que es el correcte i sostenible. Però no tens temps de plantejar-t’ho que ja estàs preocupat de la velocitat, no sigui que l’únic quilòmetre que pots accelerar una miqueta hi hagi un radar. No tinguis pas un accident que la culpa sempre serà teva: excés de velocitat, mal manteniment del vehicle, distracció, etc. Mai serà per el mal estat de les carreteres, la mala senyalització o la manca de direcció policial en respecte a la circulació. Ja no et dic res si, per desgracia, et empresari: CULPABLE de tot. Tots els mals de la societat son per culpa de l’empresari: l’especulació, el increment de preus, els mileuristes, la no conciliació familiar, la venda de dades, el benefici sempre excessiu, l’evasió d’impostos, l’esclavatge laboral, el monopolisme, etc.

Seguim, no dinis i beguis qualsevol substancia que tingui un sol punt d’alcohol i condueixis: CULPABLE. No, perdoni, encara no he agafat cap vehicle, es igual, presumpte culpable i ja esta.

D’exemples en podem fer un llibre: boscos, incendis, aigua, contaminació, conductes socials, etc. El important es crear i conscienciar cadascú de tots nosaltres que no complim res del que sens diu, per tant podem ser penats amb tota la força de la llei. Això permet governar amb absoluta tranquil•litat: tothom es culpable d’alguna cosa i per tant no podrà ningú reclamar res. Si reclamen, segur que els hi trobarem un incompliment i els podrem comptabilitzar. Quin drama. Destorcen la persona, la sotmeten, la culpabilitzen i, si no s’ho creu, la penalitzen.

Contràriament existeixen els governs de convenciment i d’educació. Ens eduquen i ens convencent. Aquest tipus de governs serien mes adients al segle que estem, però requereixen mes esforç i mes força moral de la gent que mana. Que complicat. Culpabilitzar es mes fàcil.

Xavier Sala

Llegit el llibre de Converses, escrit per Jordi Graupera no aporta res de nou als que hem anat seguint la història i les creences econòmiques d’aquest economista transgressor. Ja fa temps que no creiem en teories absolutes aplicades a l’economia, ni Smith ni Keynes, i per tant fa temps que ens incorporem, de forma generalitzada, en el realisme de Sala que confirma que cada població, concepció poblacional, religió, costums, etc. afecta a les teories económiques essent difícil aplicar-les sense tindre totes aquestes variables en compte. Son per reflexionar la seva visió de Catalunya, el que s’ha de fer, o es pot fer, per anar pal•liant la pobresa al Africa i les seves teories sobre el creixement de la renda mundial en les últimes dècades.

El que es reiterant en les seves teories es la capacitat per preguntar-se les coses sense creure-les perquè si i, aleshores, a través del mètode, trobar respostes científiques. I, el que més m’ha agradat el la transposició del sistema de dubte-observació, passar-lo a pregunta i trobar la resposta al sistema educatiu. Reduir la importància de la memòria i de les veritats en l’educació i cercar el mètode del dubte observació, les preguntes i cercar empíricament les solucions. Un llibre, sobretot, de reflexions.

Sant Jordi

Si la faula fos diferent podria ser que el drac representes les crostes de l'amor. Tothom sap que per mes que estimis, aquest mateix amor, poc a poc i quasi sense voler, va deixant llastra de malentesos, certes insinceritats, dubtes, gelós, rancunietes, mentides, enganys, etc. Si tot això ho representa el drac amb la seva altivesa, poderiu, por, supèrbia, terror, etc i es mort per una llança portada per sant Jordi que encarna l'amor, la lleialtat, els principis, l'honor, la sinceritat, la veritat podria voler representar la diada de Sant Jordi com el dia de començar de nou en el difícil joc de l'amor. Matar antigues histories i amb una rosa i un llibre recomençar l'historia d'amor. Que maca seria la faula i que impossible es la realitat.

Departament d’atenció al client

El problema de l’atenció al client depèn tan sols de la captivitat a la que el tinguis sotmès. Pot ser client captiu perquè existeixi un monopoli, perquè tinguis l'exclusivitat d'un producte, perquè el negoci visqui de clients passa volants o perquè tinguis un producte d'una sola venda. En tots aquests casos no hi ha cap necessitat de fidelitzar al client i per tant, de vegades sense voler, inconscientment, el client no es tractat com a tal, sino com a consumidor obligat, circumstancial, esporàdic o unicomprador. En aquests casos l'esforç ha de ser superior perquè mentalment l'empresa ha d'oblidar la captivitat, la superioritat en vers els client i posar-se en el seu lloc. S'ha d'intentar ser client.

Tannhauser

Quina opera. Em meravella Wagner. La seva musica penetra en les fibres dels sentiments i evoca amb força i contundència les contradiccions humanes que parteixen del raonament i es contraposen al sentiment. Que es l'amor plaer o virtut? Quin dilema portat a l'extrem. Dualitat entre l'home raonat que estima amb virtuositat i l'home fogós que estima amb plaer. Dualitat entre la deessa Venus i la Verge Maria. Que escollir? Raó o sentiment. Amor cast o plaer il•limitat?. Indissolublement estem lligats a raó i sentiment, aquesta dualitat es conjunta i es complementa alhora que indissociablement ens turmenta. La resposta la dona Wagner a la pròpia obertura. La sabre llegir?

Velocitat

Ja hem finalitzat el primer trimestre. Jo, innocent de mi, hem pensava que cada mes ens donarien les dades de reducció de la contaminació a l’àrea metropolitana degut a la superreducció de velocitat a 80 per hora. Esperaré a veure si ens les donen trimestrals. I si es demostra que la velocitat dels vehicles no afecta substancialment al efecte contaminació, espero, aleshores que rectifiquin i, si us plau puguem circular a 100 que ja esta be per reduir accidents.

Garantia de subministrament

Unaltre cop peruque el tema segueix i segueix. Com deia des de fa molts anys l'ecosocialisme i el progressisme d'esquerres ha confós garantir el subministrament amb ecologia. Els mercats municipals obligatoris eren una manera de garantir el subministrament d'aliments a la població de les ciutats. Actualment les administracions no tenen necessitat de garantir el subministrament d'aliments però si el de l'aigua, l'energia,les comunicacions, el transport com han de garantir la seguretat i toles les prestacions socials com l’educació, sanitat, serveis socials, etc. Tot aquest garantiment amb totes les garanties ecològiques possibles, es clar i necessari. El lema hauria d'haver estat garantir subministraments amb el màxim respecte ecològic. Ara mesures urgents, anti-ecològiques, i repartint culpes a tort i a dret. Viure per veure, i no pas aigua.....

Aigua

Ara que necessitem aigua crec que cal remarcar la diferencia entre garantir el subministrament i estalviar. Crec que s’ha de diferenciar entre garantir el subministrament d’electricitat i l’estalvi energètic, crec que s’ha de separar entre garantir la mobilitat i els estalvis d’energia i també crec que és diferent entre garantir la seguretat i reglamentar-ho tot, abolint la llibertat.

Però avui vull parlar de l’aigua. No han volgut garantir el subministrament pensant que en l’estalvi estava la solució. Ja hem estalviat i el temps ens fa una mala passada: no plou. Per tant es demostra que falla la previsió de subministrament. I quan no hi ha previsió, l’ecologia es fa malbé a través de l’emergència: Plantes desalinitzadores a Almeria, vaixells de transport, i, ja ho veurem, aigua de l’Ebre a través del mini transvasament de Tarragona a no ser que algú es pugui creure que a Tarragona hi ha pous que poden subministrar aigua per a la conurbació de Barcelona. Reso perquè plogui i molt.