Penso que el Barça des de l’època Cruiff va agafar una mentalitat, un sistema on el joc del futbol deixava de ser un esport i intentava ser un espectacle per a gaudi dels seus seguidors. Per poder gaudir va organitzar un sistema de joc que requereix jugar amb rapidesa, intel•ligència i força física. S’han de tindre qualitats i s’ha de demostrar al cent per cent en cada partit.
Aquest sistema de joc obliga a que els jugadors gaudeixin també jugant, tan del seu joc, com del joc de l’equip. Aquest gaudir es contagia en l’espectador que ajunta el plaer de gaudir amb la por de patir perquè l’espectacle també comporta risc (que et facin gols). Aconsegueixen un tipus d’espectacle on s’inclou el plaer i el patir. I, si a demes és guanya .... millor. Aleshores es pot fer arribar a l’espectador a l’extasiïs, al súmmum de l’espectacle.
divendres, 16 de març del 2007
dimecres, 14 de març del 2007
Majories i Minories
De petit em varen dir que la Democràcia era el govern de les majories amb respecte de les minories. I m’ho vaig creure i durant molts anys he vist actuar els governs en base a aquest criteri.
Tot canvia i actualment podríem arribar a definir democràcia com el govern de les majories per a les minories. Ja no es respecte l’opinió majoritària sinó que qualsevol minoria, respectable en base, arrastra i tomba per sota a la majoria “silenciosa”. Ara esta en plena vigència aquella frase de ma mare: “qui no plora, no mama” i la podríem traduir “qui mes crida, mes aconsegueix.”
Podríem escriure un munt d’exemples, que tots hem viscut, fins i tot fent cues ordenades en llocs públics, on un cridaner guanya el torn i aconsegueix el que vol. La majoria vota i prou i per tant durant quatre anys se suposa que els governs haurien de reflectir la voluntat d’aquesta majoria. Doncs no es així, quan son al poder, no volen problemes (i això que estan cridats a manar per aportar solucions) i qualsevol plataforma, entitat, associació, grup de pressió pot fer variar, i fins i tot canviar el compromisos del govern, a través de reivindicacions, manifestacions i altres fórmules variades de pressió sempre amb d’inestimable col•laboració dels mitjans de comunicació que tan sols cerquen la polèmica com a base d’informació.
Per principi les minories no poden decidir i manar per la majoria. Seria una perversió de la Democràcia. I a més, si tan sols s’acontenten les minories, algun dia la majoria silenciosa se’n cansarà. I si la majoria es rebel•la....!!!. Un toc d’atenció, encara som a temps per fer les coses ben fetes i rectificar.
Tot canvia i actualment podríem arribar a definir democràcia com el govern de les majories per a les minories. Ja no es respecte l’opinió majoritària sinó que qualsevol minoria, respectable en base, arrastra i tomba per sota a la majoria “silenciosa”. Ara esta en plena vigència aquella frase de ma mare: “qui no plora, no mama” i la podríem traduir “qui mes crida, mes aconsegueix.”
Podríem escriure un munt d’exemples, que tots hem viscut, fins i tot fent cues ordenades en llocs públics, on un cridaner guanya el torn i aconsegueix el que vol. La majoria vota i prou i per tant durant quatre anys se suposa que els governs haurien de reflectir la voluntat d’aquesta majoria. Doncs no es així, quan son al poder, no volen problemes (i això que estan cridats a manar per aportar solucions) i qualsevol plataforma, entitat, associació, grup de pressió pot fer variar, i fins i tot canviar el compromisos del govern, a través de reivindicacions, manifestacions i altres fórmules variades de pressió sempre amb d’inestimable col•laboració dels mitjans de comunicació que tan sols cerquen la polèmica com a base d’informació.
Per principi les minories no poden decidir i manar per la majoria. Seria una perversió de la Democràcia. I a més, si tan sols s’acontenten les minories, algun dia la majoria silenciosa se’n cansarà. I si la majoria es rebel•la....!!!. Un toc d’atenció, encara som a temps per fer les coses ben fetes i rectificar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)