Com pot ser

Com pot ser que el dia set de gener s’acabin totes les expectatives previstes per tot un any. Com pot ser que les il•lusions d’un cap d’any durin tan poc. Com pot ser que costi tan canviar les coses per millorar-les.
El món ha canviat i les borses de plàstic que ens protegien han rebentat, han punxat. M’ho diuen i ja ho sé. Ja sé que hi han moltes persones que porten mesos i mesos fent jocs de mans i mànigues per resoldre situacions mes dures i costoses que la meva. Però cadascú se’n adona quan li arriba a la pròpia pell. Fins ara, creia i pensava que amb l’esforç, el treball i la il•lusió es podien superar els entrebancs constants que trobem ara que baixa l’economia a velocitat de Dragon Kant. Hem passat del cel a tocar de cop la terra sense temps ni de parpadejar
Resituem-nos. No queda altre remei. Ara tornem a no saber del cert res. El dema torna a ser una gran incògnita i cada dia es un pas mes de l’arada sense saber del cert si creixerà el blat.
Abracem-nos a la salut, la família, a l’amistat sincera i a la felicitat de les petites coses. Hem d’intentar resituar les il•lusions en el pròxim i no en el llunya. En el conegut, el proper i el diari. L’any serè dur, i la dècada que bé i qui sap si mai mes retornarem als estàndards de riquesa, de creació d’ocupació, de riquesa familiar de que hem gaudit en el passat.
I, un cop aterrats al dur sòl i acceptades les realitats mundanes actuals, pot ser amb cal una psicòloga sud-americana que amb el seu llenguatge dolç, ampli i generós em reompli d’il•lusions per poder seguir lluitant per petites felicitats. Bon any.