La tristor del 14J
Puc ser l'únic?. L'únic que no sap veure la grandesa del dia d'avui per la democràcia cristiana catalana?. Ara, fa un any de la gran decisió del trencament d'Unió.
Vaig apostar pel diàleg, pel pacte d'ambdues visions del moment, del respecte de les majories per les minories. Hi havien, i digueu-me il·lús, hi han, camins de concòrdia i possibilitat d'objectius i ideals, comuns.
En el tema del nacionalisme que tantes divergències comporta seguim tenint l'ideal del confederalisme. Tants sols entenent el respecte a la voluntat nacional, el dret d'autodeterminació, amb la fraternitat amb tots els altres pobles, espanyols i europeus tenim la feina feta. I sinó, que és Europa? una confederació de facto on cadascú és lliure d'acceptar o rebutjar, de cercar acords, de legislar i de canviar legislacions quan convé als estats. Nosaltres, amb l'ideal de l'Europa de les nacions podríem propulsar una Europa molt més justa perquè el gran obstacle de l'Europa actual és la prepotència i força dels estats.
Podria fer un llistat de temes a on en cada bogada hem perdut un llençol ideològic. Però aquesta no és la meva finalitat.
La meva creença és la de que els ideals democratacristians, amb les actualitzacions que requereix el nou món, son d'una gran amplitud política amb la cimentació del respecte a la dignitat de les persones, amb la paret de la cohesió social, amb la solidaritat i l'ecologia com a límits per l'economia de mercat, i amb la teulada de que tot un poble pugui decidir el que vol ser (dret d'autodeterminació).
Avui, totes dues bandes celebren el primer aniversari del trencament. Crec que tothom és necessari en política i totes les idees son respectables, però no crec en les tàctiques personals a curt termini perquè no son guies ni far de res i per tant no poden beneficiar a la societat a la que ens devem.
No, no tinc res a celebrar.
I el que més em dol és que no hem fet una reflexió profunda sobre els errors que ens han portat on som i no hi veig una manifesta voluntat de canviar d'actituds.
Avui, dec ser dels pocs que no tenim un pastís de primer aniversari ni una copa de cava per brindar del gran èxit de la divisió.
Tristor.
