Quan inicies nous projectes no penses mai en el seu final. La il•lusió, l’empenta, l’esperança, els esforços dedicats, el temps esmerçat, tot es poc. I fa que el final no existeixi. Inundes el cervell de projectes per engrandir l’empresa encomanada, organitzada i oblides en el mes absolut que tot inici te un fi.
Assumir que el projecte s’acaba es difícil. L’has de compaginar amb la realitat. No és un acabament brusc, es lent, complicat, carregat de traïcions, de dobles paraules i de grans costos emocionals. I, cada dia t’has de tornar a llevar, i intentar tornar a il•lusionar-te per que a casa et varen educar a lluitar fins el final, en deien acabar com un senyor.
I, quan la llarga agonia, amb alegries pròpies, personals, no reconegudes de la feina ben feta, arribi al seu fi caldrà cercar-ne de noves, encara que siguin petites i no tan reconfortants. Ja ho deia el poeta amb Itaca, és un llarg camí, i quan sembla que l’has trobada sabràs el que volen dir les itaques...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada