Dissabte hi era. Hi eren els meus pares i algun germà. Hi vaig trobar amics i coneguts. Tots amb una idea al cap: Ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de falta de respecte, de manca de consideració, de despropòsits, d’indignitat, de falsedats, de mentides, de prendre’ns el pèl. Volem tornar a aixecar el cap, a ser nosaltres mateixos, a que no ens diguin que hem de fer qui no ens entén ni ens vol entendre. A decidir, ja som grans, ja fa segles que som grandets.
En comptes d’una manifestació va semblar una ocupació dels carrers de Barcelona. Ni bellugar-nos duran mes de dues hores. Un clam clamorós que ha d’escoltar, no ja Espanya perquè no te orelles qui no vol sentir, sinó Europa i el món sencer.
Jo potser no ho veure, el camí a la independència és llarg i dur. Ens costarà i serà dolorós, però desprès d’ahir si que puc creure que la meva filla gaudirà d’un país: Catalunya.
I, per part nostra, no cedim... siguem dignes del nostre pais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada