Duran, Política i sentiment
S'apropa el Congrés d’UDC i, a part de la ponència, sobre la taula hi ha dues candidatures al Comitè de Govern. Per sort, a Unió, en el temps que porto militant, hi estem molt acostumats.
Gairebé al inici de la meva militància a la Unió de Joves ja va començar el qüestionament de la figura d'en Duran i Lleida. Primer amb la dicotomia Rigolistes - Duranistes. Mes tard vaig viure la pugna dels militants agrupats sota la marca del Mati, també qüestionant la figura d'en Duran i, ara s'inicià l’època Vila d'Abadal.
Des del meu punt de vista el tema polític de fons, el fil ideològic, el denominador comú de les tres opcions es basa en l'apropament-fusió amb CDC. També hi ha una qüestió personal de fons, el fil conductor del qual és la manca d'entesa personal i, fins i tot, l'enfrontament.
Políticament parlant, en Duran mereix, més que mai, un suport massiu de la militància d'Unió. Mai Unió havia guanyat unes eleccions com a cap de llista en unes eleccions generals, mai Unió havia estat tan ben situada al centre de la política catalana, mai Unió Democràtica havia pogut influir tant en la millora de la nostra societat des dels diferents llocs de representativitat com ara. Els moments són complexes, però Unió té un líder polític que porta dècades demostrant l'estimació pel país a traves d'Unió Democràtica. Se li ha d'agrair, com a plus, que ens ha sabut conduir, que és un gran defensor, coneixedor i ambaixador de la nostra ideologia, que ha sabut fer-la arribar i estendre-la.
Des del punt de vista personal hi han dades que no es poden oblidar. En Duran, s'ha format i es forma per treballar pel país a traves d’Unió Democràtica. Ho ha fet tota la vida, per sentiment ideològic i de pertinença. En Duran és complidor, esforçat, valent i lluitador. Crec que la seva principal virtut és la de ser molt amic dels seus amics, no falla. Per això tampoc ha fallat mai al partit.
Com totes les persones, té virtuts i defectes, tan polítics com personals, però si féssim les sumes i les restes, com diu el president Pujol, el diferencial positiu és incontestable.
Mentre vulgui, tenim una gran sort de gaudir d'un gran líder. Sort que també vàrem tindré amb en Miquel Coll. Els dos són baluards de la nostra supervivència i d'haver fet històrica a Unió, sempre al servei del nostre país i de la nostra gent.
diumenge, 22 d’abril del 2012
diumenge, 15 d’abril del 2012
Unio, idees...
Si la nova idea que es pot aportar a Unio Democratica de catalunya es la de que els seus líders no poden ser alhora càrrecs públics es una bona idea. Si la idea ha d'afectar tan sols a en duran i no afectar a la persona que la proposa, ja no es una idea es una manera com una altre de fer la guitza.
Podem discutir si els càrrecs públics han de ser membres del comitè de govern. A Unio ja ho hem fet en varis congresos. Hi havien les dues propostes que es necessari que hi siguin per lligar l'accio publica del partit amb la dels càrrecs públics, i la inversa, que no n'hi hagin i que el partit domini sobre els càrrecs públics.
Com pasa quasi sempre, ni una opció ni l'altre, es del tot correcte. A quadrets, com diem a Unio. Porció que permeti les sinergies entre càrrecs públics, partit i accio publica. La millor formula, a la fi es una combinació que permeti als càrrecs públics influir en l'opinio del partit i un partit fort que permeti influir en les decisions dels càrrecs públics.
El partit usa tres formules, com a mínim de direccio de l'accio Politica: el comitè de govern, el consell nacional i les comisions i equips especialitzats.
El que si confirmo es que les ideas son per aplicar a tothom, no per desgastar a algú i no aplicar-te-les per a tu.
Podem discutir si els càrrecs públics han de ser membres del comitè de govern. A Unio ja ho hem fet en varis congresos. Hi havien les dues propostes que es necessari que hi siguin per lligar l'accio publica del partit amb la dels càrrecs públics, i la inversa, que no n'hi hagin i que el partit domini sobre els càrrecs públics.
Com pasa quasi sempre, ni una opció ni l'altre, es del tot correcte. A quadrets, com diem a Unio. Porció que permeti les sinergies entre càrrecs públics, partit i accio publica. La millor formula, a la fi es una combinació que permeti als càrrecs públics influir en l'opinio del partit i un partit fort que permeti influir en les decisions dels càrrecs públics.
El partit usa tres formules, com a mínim de direccio de l'accio Politica: el comitè de govern, el consell nacional i les comisions i equips especialitzats.
El que si confirmo es que les ideas son per aplicar a tothom, no per desgastar a algú i no aplicar-te-les per a tu.
Amic/ga
Hi ha dies de feina que se'n tortolliguen. Plou i fa sol, calor i fred, el dia es fosc, de primavera plena. La feina va igual una cosa si, una altre no, una de blanca i una de negra, i tot amb un fosc panorama de fons.
Quan acabes el dia, sense una convicció de feina feta, que bo es rebre una telefonada, parar a fer un gintonic, o un xat, amb un amic/ga. Conversar, veure altres prismes, trobar una paraula acurada, escriure un somriure en un xat. Poqueta cosa que reconforta.
Te'n adones del que val una amic/ga.
Quan acabes el dia, sense una convicció de feina feta, que bo es rebre una telefonada, parar a fer un gintonic, o un xat, amb un amic/ga. Conversar, veure altres prismes, trobar una paraula acurada, escriure un somriure en un xat. Poqueta cosa que reconforta.
Te'n adones del que val una amic/ga.
dimecres, 4 d’abril del 2012
Governador civil versus Delgado del gobierno
Governadora civil
Hi ha un factor determinant que marca la diferència entre les funcions de ‘gobernador civil’ i les de ‘delegado del gobierno ‘. Mentre que el primer sembla que imposa, mana i obliga, emparant-se en una mena de poder absolut que li brinda un estat arbitrari; el delegat més aviat controla l'administració de l'estat en un territori, vetlla per l’eficiència dels seus recursos i gestiona per servir eficaçment els interessos del ciutadà de la comunitat on exerceix la responsabilitat que li pertoca. És a dir, que ha de coordinar-se amb l'administració pròpia reconeguda, com ara a Catalunya mitjançant la Constitució i l'Estatut que, encara que a algú no li sembli, son lleis.
A Catalunya, on sempre ens toca de rebre, semblaria que hem passat de un ‘delegado del gobierno’ a una ‘gobernadora civil’, si tenim en compte l’empremta que s’intenta imposar des de fa un temps ençà, amb l’obligatorietat i l’amenaça del pes de la llei estatal.
Ara, la pretensió és fer-nos creure que la Generalitat no hi pinta res i que l'Estat, que ens ha espoliat durant més de trenta anys que portem de democràcia formal, és qui ens ho ha d'arreglar tot. Arriba a tal punt la seva fe amb l’Estat que parla de competències en Ensenyament, Cultura, Sanitat…, en fi un estat espanyol que ho és tot i a tot arreu.
El pitjor és l’hostilitat , si no amenaça, que comporta assegurar que “ qui no està amb mi està en contra meva, i li caurà tot el pes de la llei espanyola”.
Els Ajuntaments, que conec prou bé per la meva feina, tenen problemes amb Adif, amb les costes, amb l’espai aeri, amb carreteres de l'estat, amb Renfe... Temes històrics, pendents fins a l’avorriment perquè s’arrosseguen indefinidament sense que ningú no els arregli., de competències estatals i que s’encallen amb el pas del temps ocasionant mals de cap als qui ho pateixen de prop.
Parlem de les carreteres nacionals espanyoles convertides en autovies? Dels peatges, que proliferen a Catalunya? Dels diners que no ens retornen encara que la llei així ho digui? De les lleis de traspassos incomplides? De les infraestructures, aprovades legalment, i que no ens fan? Hi ha molt a parlar, molt terreny per conrear, molt per fer i molt per vetllar amb un sentit prioritari pel bé dels nostres ciutadans i pel bon funcionament del nostre país, Catalunya.
Si vol imposar les banderes, la policia o l'idioma, la governadora, perdó, la delegada, sabrà. A mi m'agradaria recordar-li (perquè ho sap, encara que sembli que s’oblida) que els catalans hem prioritzat sempre la cohesió social, hem pactat per aconseguir-la. Dividir ara la societat no portà enlloc, generar un conflicte addicional en el marca que ens trobem, només ens fa restar. Només cal mirar la Espanya del ‘pan para hoy y hambre para mañana’.
Val mes la mà esquerra que el puny de ferro!.
Hi ha un factor determinant que marca la diferència entre les funcions de ‘gobernador civil’ i les de ‘delegado del gobierno ‘. Mentre que el primer sembla que imposa, mana i obliga, emparant-se en una mena de poder absolut que li brinda un estat arbitrari; el delegat més aviat controla l'administració de l'estat en un territori, vetlla per l’eficiència dels seus recursos i gestiona per servir eficaçment els interessos del ciutadà de la comunitat on exerceix la responsabilitat que li pertoca. És a dir, que ha de coordinar-se amb l'administració pròpia reconeguda, com ara a Catalunya mitjançant la Constitució i l'Estatut que, encara que a algú no li sembli, son lleis.
A Catalunya, on sempre ens toca de rebre, semblaria que hem passat de un ‘delegado del gobierno’ a una ‘gobernadora civil’, si tenim en compte l’empremta que s’intenta imposar des de fa un temps ençà, amb l’obligatorietat i l’amenaça del pes de la llei estatal.
Ara, la pretensió és fer-nos creure que la Generalitat no hi pinta res i que l'Estat, que ens ha espoliat durant més de trenta anys que portem de democràcia formal, és qui ens ho ha d'arreglar tot. Arriba a tal punt la seva fe amb l’Estat que parla de competències en Ensenyament, Cultura, Sanitat…, en fi un estat espanyol que ho és tot i a tot arreu.
El pitjor és l’hostilitat , si no amenaça, que comporta assegurar que “ qui no està amb mi està en contra meva, i li caurà tot el pes de la llei espanyola”.
Els Ajuntaments, que conec prou bé per la meva feina, tenen problemes amb Adif, amb les costes, amb l’espai aeri, amb carreteres de l'estat, amb Renfe... Temes històrics, pendents fins a l’avorriment perquè s’arrosseguen indefinidament sense que ningú no els arregli., de competències estatals i que s’encallen amb el pas del temps ocasionant mals de cap als qui ho pateixen de prop.
Parlem de les carreteres nacionals espanyoles convertides en autovies? Dels peatges, que proliferen a Catalunya? Dels diners que no ens retornen encara que la llei així ho digui? De les lleis de traspassos incomplides? De les infraestructures, aprovades legalment, i que no ens fan? Hi ha molt a parlar, molt terreny per conrear, molt per fer i molt per vetllar amb un sentit prioritari pel bé dels nostres ciutadans i pel bon funcionament del nostre país, Catalunya.
Si vol imposar les banderes, la policia o l'idioma, la governadora, perdó, la delegada, sabrà. A mi m'agradaria recordar-li (perquè ho sap, encara que sembli que s’oblida) que els catalans hem prioritzat sempre la cohesió social, hem pactat per aconseguir-la. Dividir ara la societat no portà enlloc, generar un conflicte addicional en el marca que ens trobem, només ens fa restar. Només cal mirar la Espanya del ‘pan para hoy y hambre para mañana’.
Val mes la mà esquerra que el puny de ferro!.
diumenge, 1 d’abril del 2012
Llum, estalvi
Estalvi de llum
Avui s'apuja el rebut de la llum. Pagarem l'energia mes cara.
Quan jo era petit, ma mare em va ensenyar que llum oberta era un lladre a casa. Vaig aprendre a usar la llum quan la necessitava. Mecanicament obro i tanco llums. Es un clic.
A l'escola, sobretot, varen ensenyar a la meva filla l'estalvi de l'aigua. En aquest cas era per sostenibilitat. Va aprendre a obrir i tencar aixetes. A usar l'aigua tan sols quan es necessari. A no llençarla perquè es un be escàs.
Pot-ser ara podríem unir les dues causes, la del aigua i la de la llum, i ajuntar-les sota els lemes: per la sostenibilitat i l'estalvi. I aviat pensar amb el gas, la benzina, etc...
Avui s'apuja el rebut de la llum. Pagarem l'energia mes cara.
Quan jo era petit, ma mare em va ensenyar que llum oberta era un lladre a casa. Vaig aprendre a usar la llum quan la necessitava. Mecanicament obro i tanco llums. Es un clic.
A l'escola, sobretot, varen ensenyar a la meva filla l'estalvi de l'aigua. En aquest cas era per sostenibilitat. Va aprendre a obrir i tencar aixetes. A usar l'aigua tan sols quan es necessari. A no llençarla perquè es un be escàs.
Pot-ser ara podríem unir les dues causes, la del aigua i la de la llum, i ajuntar-les sota els lemes: per la sostenibilitat i l'estalvi. I aviat pensar amb el gas, la benzina, etc...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)