Sempre he estimat i estimo aquest petit meu país. Ara fa set anys vaig a arribar a creure que si el nostre poble havia escollit un canvi era per que anéssim a millor. Ara fa quatre anys vaig arribar a voler entendre que si un partit tan nacionalista com ERC donava suport al PSC tot i tenint la possibilitat de confirmar una majoria amb CiU, era pel be del país. Ara, tots ells, menys IU que sempre son i seran la marca blanca del PSC, han renegat del que han fet. S’han equivocat, se’n han adonat i n’han renegat. I de savis es rectificar. I, de savis es donar-se un temps, reflexionar del per que, i quan convingui, ja tornaran a començar. CiU ha fet aquesta reflexió, ha entès el que no va fer be i te una idea clara, de on, en aquest moment tan dolent econòmicament, ha de portar el país i la seva gent. No ha fet promeses boges, ni ha ofert un paradís. Tenim ara una terra dura, àrida, seca, que s’ha de tornar a llaurar, a regar, a sembrar, a recol•lectar per que ens doni bons fruits.
I, si demana guanya Mas, que espero i desitjo que si, pot comptar amb mi per el seu projecte: Treball, valors, esforç... Des de qualsevol àmbit haurem de treballar tots per retornar aquest país a quotes de solidaritat, de transparència, de valors, de prestigi intern i extern... Costarà, el camí serà llarg i de pujada. Podem, el país i la gent, en tenim ganes d’arribar molt, molt mes lluny, i hi posarem el coll. Ara s’han d’ajuntar aquelles dues frases: Que pot fer el govern per a mi i que pot fer cadascú de nosaltres per el nostre país. Votaré CiU, es el inici de la il•lusió i l’esperança d’un nou camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada