diumenge, 22 de gener del 2012

Reflexions de l'amistat

Aquest cap de setmana ha caigut a les meves mans, estava per l'estanteria, un llibre de Ciceró que es titula de l'amistat. Es com un assaig filosòfic i posa en ordre el que es la verdadera amistat fins i tot oposant-la a la semblança d'amistat.
Aconsella que anteposem l'amistat a tots els interessos humans, car no hi ha cap altre cosa mes apropiada a la naturalesa ni més necessària per a la vida, tant en els moments favorables com en els adversos i que solsament pot existir entre persones bones, gent de bé.
L'amistat no es sinó una harmonia entre totes les coses, tant divines com humanes, acompanyada de benevolença i d'estimacio: crec de debò que, fent exepcio de la saviesa,no hi ha cap altre cosa més bona que ella atorgades pels déus immortals al gènere humà.
L'amistat fa brillar una bona esperança cap a l'esdevenidor, i no consent que els ànims s'afebleixin o es decandeixin, car aquell que posa la seva mirada en un veritable amic hi veu com un ideal de si mateix.
Procés de l'amistat
  • L'amistat es lliure (amor vertader i voluntari)
  • Es espontània, (sentiment d'afecte i no de càlcull)
  • Es basa en la virtut (integritat i bondat) i en l'aurosuficiencia (confiança pròpia)
  • Es desinteressada i condemna l'hedonisme.
  • Es la naturalesa la que engendra el sentiment d'amor i l'afecte de l'amistat. 
Lleis de l'amistat
  • Actitud positiva (honesta, disponible, aconsellar be)
  • No a l'egocentrisme ( benevolença i afecte)
  • L'amistat comporta preocupacions
  • Benevolença: virtut + amor = amistat
  • L'amistat és oberta a tothom
  • L'amistat no es compra
  • L'amistat es indulgent
Qualitats dels amics: ferms, estables i constants. Prova: amb un grapadet de diners hom descobreix fins a quin punt son febles alguns. Prefereixen el diner a l'amistat.
 
Virtuts de l'amistat
  • La fidelitat que és estabilitat 
  • La sinceritat
  • La afabilitat, dolcesa en les paraules i en el caràcter
  • La constància.
  • La modèstia. Situar-se al mateix nivell
  • La generositat
Indiscutiblement que Ciceró exposa els clarobscurs de l'amistat, el que sembla i no es amistat i, fins i tot com es pot trencar una amistat. Per mi el millor quan hi ha desamistat, o el amic a fallat, és el que diu Cató: cal descosir-les més que no pas esquinçar-les. I Ciceró diu: que sembli una amistat extinguida no ofegada.
 
Sentencia l'autor: l'amistat és l'unica cosa de la qual tothom reconeix, unànimement, el seu avantatge.
 
Hem de crecar algú per estimar i que ens estimi, car la vida sense l'amor i la benevolença d'altri perd tot el seu encís.
 
El recomano.

Credibilitat funcionarial

Si un metge ens digues que la seva manera de protestar per un ajust salarial o per les condicions salarials seria la de no receptar als malalts o la de no atendre'ls diríem que creuen una linea vermella de responsabilitat. L'efecte immediat per part dels malalts podria ser la desconfiança global que podria afectar fins i tot a la credibilitat del seucriteri profesional, provocant els dubtes, la solicitut de segons i tercers criteris i fins i tot les posibles demandes.
Entenent aixi que hi han col.lectius amb drets de manifestacions, pero amb limits de responsabilitat, imatge, credibilitats, on les repercusions poden ser determinants.

Seria el cas dels agents dels cossos de seguretat. Si la policia creua, com veiem aquests darrers dies,el que en podríem dir la linea de respecte profesional es perd el respecte que la societat te per a ells i per poder realitzar adecuadament la seva professió. Si la reclamació laboral de un cos imprescindible com aquest, actua canvian l'idioma propi, ocupant comissaries, retenit el transit pel sol fet de fer la guitza, inventant-se controls, etc...quina credibilitat els hi donarà després la societat quan el controla sigui de veritat, quan hagin de desocupar un local o un habitatge, en quin idioma voldran que la societat es dirigeixi a ells???. Hauran perdut el respecte, l'autoritat i l'ordre dins de les propies fronteres, hauran creuat aquesta linia vermella i la imatge que representa un cos de seguretat autonomic, fruit dels esforços de tots els nostre conciutadans, als que ara no representen ni tampoc reben la seva seguretat. En resum gaudiran de respecte i consideració?Tindran credibilitat??

Quasi el mateix podríem dir dels funcionaris de presons. Una competència que tan sols tenim a Catalunya. Una responsabilitat que no pot perdre tampoc la credibilitat.

Desitjo el retorn a la responsabilitat, l'abans possible, per la pròpia credibilitat dels funcionaris anomenats, pel respecte que mereixen per part de la societat, per la convivència general i pel retorn dels valors que representen.

dimecres, 18 de gener del 2012

Feina feta 2011

INFORME BALANÇ ANUAL DELEGACIÓ DEL GOVERN A BARCELONA

Segons els índexs i els marcadors de visites territorials dutes a terme pel delegat del Govern a Barcelona, es poden comptabilitzar les diferents actuacions en les comarques de la demarcació territorial de Barcelona.
 
En el període del 21 de gener, data de pressa de possessió del càrrec fina la tancament de l’any a data 31 de desembre del 2011, el delegat ha fet un total de 162 visites al territori. La màxima incidència, també pel volum i concentració d’activitat, ha estat al Barcelonès amb un total de 40 actes. El segueix en nombre de volum de visites Vallès Occidental (38), Vallès Oriental (27), Baix Llobregat (25), Maresme (20), Alt Penedès (7) i Garraf (5).
 
D’aquestes visites territorials, es desglossarien aquelles en les que el delegat ha assistit en acompanyament d’altres alts càrrecs del Govern de la Generalitat, complint amb una de les seves funcions pròpies com a delegat territorial. En total s’han dut a terme un total de 88 visites en acompanyament.
 
El màxim recompte de visites en acompanyament al territori, ha estat amb el President de la Generalitat, amb un total de 27, inclouen inauguracions i actes diversos de la nostra demarcació territorial.
El segueixen en aquest ordre d’acompanyament les visites realitzades amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat (11), la Vicepresidenta (8) i el Conseller de Benestar Social i Família (9) i el Conseller d’Interior (6). Considerant les bases competencials del delegat del Govern a Barcelona, són comprensibles les dades de més repercussió en àmbits propis.
Les conselleries que menys han estat objecte d’acompanyament són Cultura, Ensenyament i Justícia.

Motiu d’aquest resultats obtinguts podem ser conseqüència de dos factors diferenciats; un per manca de relació competencial en les matèries pròpies de la delegació o dos per manca de coordinació interdepartamental en el flux d’informació.
 
Dins del total de les 162 visites al territori, l’apartat que contempla les visites institucionals directes del delegat al territori, considerades com  aquelles reunions de feina amb els alcaldes de les diferents comarques, comptabilitzem un total de 41 visites. Les tres comarques que han generat un màxim volum de visites i actuacions han estat el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental. Les menys visitades, a nivell de municipi, el Garraf i l’Alt Penedès.
 
Referent a les Juntes Locals de Seguretat, competència del delegat del Govern a Barcelona, com a representant dins dels cossos de seguretat municipals i de Catalunya.

El delegat ha tingut una assistència a 74 convocatòries.

Les comarques que més celebracions de Juntes Locals de Seguretat han realitzat, són el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.
Destacar que comarques com l’Alt Penedès (1) o el Garraf (0), encara no han realitzat Juntes Locals de Seguretat o molts dels seus municipis no ho contemplen.
 
Des de la Delegació del Govern de Barcelona, el delegat va adreçar una carta informativa a tots els alcaldes i alcaldesses del municipis que encara no tenien la Junta Local constituïda, aprofundint en els beneficis i millores que aporten les celebracions de les mateixes.

De les Juntes Locals de seguretat realitzades al Barcelonès, destacar l’assistència a les 5 convocatòries, que inclouen les celebrades al propi Ajuntament de Barcelona.
 
Aquest proper any 2012, cal potenciar més l’assistència en les Juntes Locals de Seguretat de la comarca del Baix Llobregat.

S’hauria de poder puntualitzar amb els Ajuntaments el poder rebre convocatòries amb antelació prèvia per tal de poder organitzar les agendes dels assistents, en concret del delegat.
 
Altres de les competències comptabilitzades en aquest informe per motius d’exigència al càrrec, són el Comitès d’Avaluació i Seguiment de Millora del Barris de la nostra demarcació territorial. Del total de les convocatòries rebudes, el delegat ha participat en 47 d’elles.
 
Destacar dins d’aquest àmbit que les comarques que més comitès han celebrat, tenint present que estan inclosos en el programa de Llei de Barris, són Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
 
Com a objectiu de la delegació d’aquest any 2012, s’hauria de poder fer més seguiment en assistència a comarques com el Maresme, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Tenint en compte les possibles incidències del Departament de Territori i Sostenibilitat en aquests programes per aquest nou any, el delegat haurà de poder donar més suport assistencial i explicacions.
 
La delegació del Govern a Barcelona, considerada com a òrgan gestor representatiu del Govern de la Generalitat al territori, programa la reunió de coordinació de matèries setmanalment i d’aquí es fa anàlisi de les visites dutes a termes en el territori per part del delegat. En aquestes reunions es plantegen els temes i sol·licituds que els alcaldes, entitats, associacions, empreses i ciutadans plantegen al delegat per tal d’agilització de tràmits o de resolucions de consultes o gestions paralitzades.
  
Durant l’any 2011 a la Delegació del Govern a Barcelona hem obert i gestionat un total de 310 expedients de treball. 261 expedients han comportat diferents tipus de gestió: ja sigui de consulta o ja sigui una reclamació d’intervenció per part d’altres Departaments i/o unitats de la Generalitat, altres Administracions Públiques (Ministeris, Ajuntaments afectats, Diputació...) i fer-ne de punt de coordinació entre el territori i els Departaments responsables de les matèries que plantegen consulta. Alguns d’aquests expedients, concretament 49, els hem obert a nivell informatiu per tenir constància i facilitar la informació quan el delegat es desplaça pel territori.

D’aquests 261 expedients, a data 31 de desembre de 2011, la situació era la següent:
 
127 exp. arxivats: Això vol dir que havíem obtingut la resposta corresponent per part de l’organisme consultat i s’havia respost, quan així fos necessari, al demandant (habitualment l’alcalde/essa d’algun municipi de la demarcació de Barcelona). Els departaments als que més gestions hem plantejat i s’ha obtingut un alt nivell de resolució, són Governació i Relacions Institucionals, Ensenyament i territori i Sostenibilitat.
 
14 exp. en tràmit: En aquest cas es troben tots aquells expedients que tot i haver obtingut resposta per part de l’organisme consultat, aquesta no és definitiva perquè s’ha traslladat a alguna altra unitat o està pendent d’algun tràmit administratiu fins que ens donin la resposta definitiva. Els més destacats són el departament d’Empresa i Ocupació, Governació i Relacions Institucionals seguit de Territori i Sostenibilitat.
 
50 exp. amb actuació de la DTGB feta: Són tots aquells expedients que des de la Delegació Territorial hem consultat al òrgan competent i no hem obtingut resposta. Són expedients que he traslladat als Departaments responsables en la matèria, però no ens han facilitat la resposta concreta a la consulta. El motiu d’aquesta manca de solvatació del problema potser per excés de volum de feina de la unitat enviada, per solapament de competències entre diferents òrgans o bé per manca de resolució. En els controls trimestrals d’aquest tipus d’expedient, s’han tornat a reclamar les gestions, obtenint resposta i informant als consultors o bé mantenint actualment alguns expedients en curs.
Els departaments que es veuen afectats per aquests tipus de consulta i falta de resolució coincideixen Governació, Ensenyament i Territori i Sostenibilitat.
 
70 exp. pendents d’actuació: Són els expedients generats arran d’alguna visita del delegat i que des de la Delegació resten pendents de gestió a les unitats responsables.
 
En funció de la temàtica i del organisme competent, dels 310 expedients oberts el Departaments més consultats han estat Governació i Relacions Institucionals (61) i Territori i Sostenibilitat (60), seguits d’Ensenyament (35) i Empresa i Ocupació (24).
 
D’una banda, dels Departaments que s’ha obtingut més resposta i hem pogut tancar definitivament els expedients, a nivell percentual, han estat Benestar Social i Família (11 de 16) i Ensenyament (20 de 35).
 
Dos dels Departaments a tenir presents pel nombre de gestions que han acumulat en el decurs d’aquest 2011, han estat el de Salut, per les consultes generades pels tancaments i regularitzacions de serveis dels CAPs i el Departament d’Interior, per la competència que representa la figura del delegat en la matèria.
 
En dades comparatives amb les gestions realitzades pels càrrecs anteriors, podem aportar que el nombre de gestions realitzades i compatibilitzades es xifra en un total de 388 expedients al llarg de les dues legislatures de mandat.

En els períodes compresos entre el 2004 i el 2007,es van generar un volum de 274 expedients i del període del 2008 al 2011, un total de 114 expedients.Dades que corraboren que la incidència del Govern en el territori actualment és de major presència, gestió i possibilitat de resposta resolutiva.
 
Com a objectius per aquest 2012, més tractament directa amb Ajuntaments de petits municipis que no han estat visitat al llarg dels darrers anys, fent presència del Govern al territori i generant més seguiment de les consultes plantejades per ser resolutius. Coordinació amb els Departaments, seguiment dels expedients generats i informació de les línies i polítiques de millora del Govern al territori. Seguir essent granet de sorra dins la Generalitat i col.laborant en la segura remontada del nostre país i la nostra gent.
 

dimarts, 3 de gener del 2012

A 80 km/h

Accidents
Si us entreteniu veient l’històric d’escrits publicats comprovareu, com vaig manifestar que el fet de limitar la velocitat a 80 km/h a les entrades de Barcelona era una qüestió absolutament ideològica i no tenia res que veure amb la sinistralitat.
Per fi les dades em confirmen que les víctimes mortals i ferits de gravetat han baixat un 16,2 % tot i haver regulat amb un increment lògit les entrades a la capital.
De les 622 víctimes mortals de l’any 2000, hem passat a 200 a l’any 2011. Un bon auguri i, que serveixi per seguir posant seny a les normatives i per nosaltres els conductors, seny per quan conduïm.