S’han fet molts anàlisis sobre els resultats electorals i quasi tots tenen les conclusions encertades. Sobre el fracàs estrepitós del tripartit, s’ha dit que si massa soroll, que si eren govern i oposició a l’hora, si no tenien una idea conjunta de país, si la feina feta no l’han sabut explicar be, si hi havia manca de líder, si massa subordinació al PSOE, si massa cap a la independència, etc. etc. etc.
Jo crec que el tripartit, des de el primer, es va construir en contra de i no a favor de. En contra de CiU i amb la ferma voluntat de fer-la desaparèixer. Com una UCD sense Suarez. Pensaven que CiU sense Pujol s’esmicolaria tota sola. El segon tripartit va tornar a destruir, i aquest cop amb mes mala sanya. Les eleccions havien demostrat que CiU no s’havia mort sinó que incrementava vots i diputats. L’odi a CiU no va deixar veure a cap dels tres membres del tripartit que l’escena a Catalunya estava canviant. Es demanaven altres coses però es va tornar a confiar tot en les matemàtiques.
Construir País, no destruir adversaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada