PARLAMENT AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL ‘DÍA MUNDIAL DE LES VÍCTIMES D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT’


(Barcelona, 18 de novembre de 2012)



Sra. Marilina Ferrer, directora de la delegació de Catalunya d’ ‘STOP ACCIDENTS’; autoritats, senyores i senyors,
Conm a delegat territorial a la demarcació de Barcelona, sóc testimoni de que per els alcaldes i alcaldesses i els consistoris municipals, és una preocupació constant garantir la seguretat del trànsit a la seva localitat i a les vies comarcals i nacionals dels seus termes municipals.
D’altra banda, la seguretat del trànsit i la lluita contra els accidents és també una prioritat del Govern de la Generalitat. Com a ciutadans estem consternats per les alarmants xifres de víctimes d’aquesta xacra. Resulta desesperançador assistir al reguitzell de víctimes i afectats per accidents de trànsit. I sovint sembla que no va amb nosaltres, fins que ho patim directament o toca de patir en el nostre cercle d’amistats properes o de la família.
Els accidents de trànsit, les causes i les propostes de solució conformen un debat social permanentment obert des de ja fa dècades. És un mal, una amenaça, amb la que sembla que ens toca viure-hi irremissiblement, malgrat els esforços d’administracions públiques, d’autoritats i de la major part dels conductors per evitar-los.
En determinats trams, en determinades vies, s’han establert mesures que en alguns casos han reduït el nombre i han millorat les dades estadístiques. Però la realitat és que la suma de persones que han mort i les persones que queden afectades resulta sempre molt i molt decebedor.
D’altra banda la indústria de l’automòbil està basada en una demanda que difícilment renunciaria als valors que avui presenta en el mercat aquest producte. Potència i velocitat formen part indestriable de l’oferta. I l’ús i avantatges de seguretat que efectivament ofereixen van unides al risc que representen. Si a això li afegim les conductes irresponsables que malauradament hi ha, el risc potencial dels vehicles es converteix en una amenaça i malauradament en armes letals.
Per tot això és molt important no resignar-se a les habituals notícies d’accidents, no perdre la sensibilitat i tenir presents els patiments dels altres. Això ho feu molt i molt bé a la ONG ‘STOP ACCIDENTS’ des que es va crear fa 12 any. Compteu amb el reconeixement d’utilitat pública per a l’ajuda i orientació als afectats per accidents de trànsit. Sou els nostres millors aliats en la lluita contra la violència vial i uns experts en l’ajuda a les víctimes.
Aquesta associació predica la responsabilitat col•lectiva per la seguretat vial i reclama la implicació de tothom. La Generalitat no s’inhibeix. Al contrari, comparteix aquests objectius, senzillament perquè la seguretat de les persones i el dret a la vida són prioritats irrenunciables.
Per això, el Servei Català de Trànsit ha endegat recentment, el 22 d’octubre, una campanya de conscienciació viària que protagonitzen víctimes reals d’accidents sota el lema ‘Sí, podem evitar-ho’.
Per això, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el Servei Català de Trànsit van signar al setembre un conveni de col•laboració que estableix l’adhesió d’aquesta corporació professional al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), al qual ja s’han adherit i continuen adherint-se ajuntaments i altres entitats territorials.
Per això hi ha milers de Mossos repartits per la xarxa viària nacional per garantir la seguretat viària. I per això no es deixa d’invertir en la qualitat del ferm de les carreteres i en els dispositius de control, malgrat la situació econòmica adversa i el dèficit acumulat amb que es va trobar el nou Govern i que minva les possibilitats actuals d’aquest Executiu.
És un honor compartir amb tots vostès aquest acte commemoratiu del Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents de Trànsit i d’homenatge a totes les víctimes i persones i famílies afectades. Compteu amb nosaltres i amb el Govern de la Generalitat per a tot el que signifiqui suport a la sensibilització social d’aquest drama, la reducció d’accidents, i rebeu un cop més el reconeixement institucional que la tasca que feu es mereix.

Moltes gràcies!

Casa de Ceuta

PARLAMENT AMB MOTIU DE LA PARTICIPACIÓ EN EL SOPAR DE LA CASA DE CEUTA

(Barcelona, 17.11. 2012)

Sr. Rafael Corral, president de la Casa de Ceuta a Barcelona; Excm. Sra. Rocio Salcedo, viceconsellera de Educación del Govern de Ceuta; Sr. Jordi Martí, delegat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona; autoritats, senyores i senyors,

Em sento feliç i molt honrat de compartir amb vosaltres aquests actes de celebració del 46è aniversari de la fundació de l’entitat i la 33a. celebració del Dia de Ceuta a Barcelona.

Feu cultura identitària, i aquest tipus de manifestacions són dignes de respecte i d’admiració, i un signe de convivència. Es comparteixen sentiments, s’aprofundeixen afectes i es fa cohesió col·lectiva.

En el mateix sentit, no és bo pretendre obviar les realitats nacionals, perquè és negar la realitat dels lligams humans i els seus fonaments. A Catalunya hi ha molta gent que cerca solucions per avançar i superar entrebancs i avui estem immersos en un procés democràtic de gran transcendència en què les majories assenyalaran el camí perquè aquest país continuï endavant. Corren temps difícils, tant per la situació econòmica adversa que travessem, com també per qüestions polítiques no resoltes que urgeixen solucions participatives, d’aquí que el president de la Generalitat convoqui a les urnes.

Em trobo molt a gust entre tothom que hi viu a Catalunya, sense excepcions, perquè per sobre dels sentiments de cadascú fem gala de compartir un sentiment de pertinença a Catalunya. Sovint ens congratulem de formar part d’una comunitat i un país que és un exemple d’harmonia en la convivència i, més enllà de tota mena de reivindicacions, continua essent un projecte de futur compartit.

A Catalunya el poble propugna més sobirania i reclama ser un estat més dins d’Europa, perquè no renuncia a la seva vocació europea, ni renuncia a la projecció internacional dels seus valors nacionals, la riquesa dels seus recursos i la seva capacitat productiva.

Catalunya és pacífica i pacient, molt pacient, i molt abnegada també, però no conformista. A la fi, reclama més espai de llibertat i prosperitat. Els habitants de Catalunya, o sigui tots nosaltres, tenim aspiracions, volen progressar, ser capaços d’atendre les necessitats familiars, créixer a la feina, i mantenir la cohesió social, un dels valors que identifiquen Catalunya.

Parlem de democràcia, parlem de llibertat, parlem de drets a continuar evolucionant, pacíficament, des de la responsabilitat...

El Govern de Catalunya té la obligació de trobar sortida a la demanda del seu poble i a reivindicar les seves forces i la seva disponibilitatper relacionar-se amb Espanya i també amb l’exterior. Aquest és el missatge d’estímul que m’agradaria difondre. Evitem enfrontaments identitaris i evitem les pors.

Tots els espanyols de totes les regions i nacionalitats de l’Estat són referència d’integració de ciutadans que han sabut instal·lar-s’hi, prosperar i fer-se també catalans sense renunciar als propis arrels. A Catalunya estem molt orgullosos de la nostra personalitat nacional, precisament perquè estem orgullosos d’haver sabut integrar els sentiments naturals de tothom en harmonia i fent-los compatibles amb la identitat pròpia catalana.  

Enhorabona per la fraternitat i el caliu de la vostra festa. Felicitats per les iniciatives de la Casa de Ceuta. Permeteu-me agrair la vostra presència a Catalunya i l’esforç que feu des de les vostres responsabilitats per tirar endavant la família i per aixecar aquest país.

Moltes gràcies!

Justo Molinero

Divendres  tenía que presentar en un acte en Justo Molinero. Com no ho vaig poder fer, us adjunto el que li hagues dit:

PRESENTACIÓ DE JUSTO MOLINERO

El comunicador i empresari Justo Molinero és clar i català. Andalús d’origen, de Villanueva de Còrdova, molt arrelat a Santa Coloma de Gramenet i català insubornable, sense renunciar a res. És un home que manté ben equilibrats el seus sentiments de pertinença.

Clar i català, i demòcrata radical, com ha deixat constància en moltes ocasions. Per exemple, a l’entrevista que li va fer el diari Avui el 15 d’abril de 2010, en què opinava que si el Tribunal Constitucional no donava la raó al poble quant a l’Estatut aprovat pel seu Parlament, calia reformar la Constitució. També defensava llavors, sense embuts, el dret a decidir.

A l’octubre del mateix any, en un acte de Plataforma per la Llengua, Justo Molinero defensava la llengua catalana i les aspiracions nacionals de Catalunya, i mostrava el seu convenciment que “abans o després serem un país més d'Europa”.

Molt més recentment, el passat 11 de novembre, reiterava el dret a decidir de Catalunya “sense que això vulgui dir que sigui necessàriament independentista” –puntualitzava, en un reportatge publicat a El Periódico.

Locutor de ràdio, presentador de TV... És un professional reconegut (amb premis de reconeixement però, sobretot, reconegut pel públic)  que ha triomfat també com empresari. Presideix el Grup TeleTaxi, que gestiona les emissores Ràdio TeleTaxi i Ràdio RM, el canal Teletaxi TV, i també la companyia discogràfica Moval Music.

Poca cosa puc dir més d’un personatge popular apreciat, que no sapigueu, com no sigui recordar-vos que complirà anys coincidint amb la jornada de reflexió de la pròxima convocatòria a les urnes, diumenge, 25N.

Ell té la paraula, la seva paraula franca, fàcil i càlida.