Fa uns dies un noi d'uns trenta anys, tot xerrant, em va vindré a dir que la política es una feina, un treball. Em va donar la sensació que es referia a horari de feina, sou, ascensos, recompenses per la feina, etc. Li vaig contestar que portava quasi trenta anys en política i entenia la politica com un hobby. Com un voluntariat al servei de la societat i a on et sents feliç perquè et sents útil en vers els demés.
Vaig asseverar la meva postura dient que sempre havia gaudit de la meva feina i, que fora de les hores de treball laboral m'havia dedicat a servir en la política: com a secretari general de la unio de joves, conseller nacional, regidor de govern i d'oposicio del meu poble, com a conseller comarcal, etc. Sempre sense horari i sense compensacions pecuniàries, que si les rebia les retornava al partit. El benefici es personal, intern, propi.
El que em va saber greu es la pèrdua del valor de la política com a servei voluntari i gratuït, en essència, al servei del teu país i de la teva gent. Reitero la teoria de que les persones que es dediquen a la política han d'apendre també de les entitats social i cíviques. Seria bona la doble afiliacio: la política i la social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada