Avui al mati m'han telefonat per informar-me que una bona amiga, comuna a qui parlava, que esta a l’atur, té un càncer i li estan fent quimioteràpia. He quedat per fer un mos amb un gran amic, de la infància, i m’ha explicat que no pot pagar la hipoteca, que la feina no ven perquè la gent no consumeix, etc. Un empresari, que havia estat el meu cap, a part de passar-ho malament econòmicament, te una especia d’artritis o reuma que li provoca uns dolors insuportables des de ja fa sis mesos.
A primera hora de la tarda he anat al tanatori per donar el condol a una col·laboradora del despatx que ha perdut la seva parella de quaranta i tants anys i es queda amb una criatura de vint mesos. Quan retorno, a la porteria, m’explica un bon treballador el problema de la malaltia de la seva sogra, que no li troben d’on ve, que porta quinze dies i esta passant-t’ho fatal i tota la família al darrera. El conductor m’explica el procés accidentat que ahir va tenir el seu pare i que esta al hospital amb el peu i la cama feta un nyap.
Que algú em digui que no visc al món real.!!!! Que algú em digui com pots posar pau davant de tanta impotència !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada