PARLAMENT AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL ‘DÍA MUNDIAL DE LES VÍCTIMES D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT’


(Barcelona, 18 de novembre de 2012)



Sra. Marilina Ferrer, directora de la delegació de Catalunya d’ ‘STOP ACCIDENTS’; autoritats, senyores i senyors,
Conm a delegat territorial a la demarcació de Barcelona, sóc testimoni de que per els alcaldes i alcaldesses i els consistoris municipals, és una preocupació constant garantir la seguretat del trànsit a la seva localitat i a les vies comarcals i nacionals dels seus termes municipals.
D’altra banda, la seguretat del trànsit i la lluita contra els accidents és també una prioritat del Govern de la Generalitat. Com a ciutadans estem consternats per les alarmants xifres de víctimes d’aquesta xacra. Resulta desesperançador assistir al reguitzell de víctimes i afectats per accidents de trànsit. I sovint sembla que no va amb nosaltres, fins que ho patim directament o toca de patir en el nostre cercle d’amistats properes o de la família.
Els accidents de trànsit, les causes i les propostes de solució conformen un debat social permanentment obert des de ja fa dècades. És un mal, una amenaça, amb la que sembla que ens toca viure-hi irremissiblement, malgrat els esforços d’administracions públiques, d’autoritats i de la major part dels conductors per evitar-los.
En determinats trams, en determinades vies, s’han establert mesures que en alguns casos han reduït el nombre i han millorat les dades estadístiques. Però la realitat és que la suma de persones que han mort i les persones que queden afectades resulta sempre molt i molt decebedor.
D’altra banda la indústria de l’automòbil està basada en una demanda que difícilment renunciaria als valors que avui presenta en el mercat aquest producte. Potència i velocitat formen part indestriable de l’oferta. I l’ús i avantatges de seguretat que efectivament ofereixen van unides al risc que representen. Si a això li afegim les conductes irresponsables que malauradament hi ha, el risc potencial dels vehicles es converteix en una amenaça i malauradament en armes letals.
Per tot això és molt important no resignar-se a les habituals notícies d’accidents, no perdre la sensibilitat i tenir presents els patiments dels altres. Això ho feu molt i molt bé a la ONG ‘STOP ACCIDENTS’ des que es va crear fa 12 any. Compteu amb el reconeixement d’utilitat pública per a l’ajuda i orientació als afectats per accidents de trànsit. Sou els nostres millors aliats en la lluita contra la violència vial i uns experts en l’ajuda a les víctimes.
Aquesta associació predica la responsabilitat col•lectiva per la seguretat vial i reclama la implicació de tothom. La Generalitat no s’inhibeix. Al contrari, comparteix aquests objectius, senzillament perquè la seguretat de les persones i el dret a la vida són prioritats irrenunciables.
Per això, el Servei Català de Trànsit ha endegat recentment, el 22 d’octubre, una campanya de conscienciació viària que protagonitzen víctimes reals d’accidents sota el lema ‘Sí, podem evitar-ho’.
Per això, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el Servei Català de Trànsit van signar al setembre un conveni de col•laboració que estableix l’adhesió d’aquesta corporació professional al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), al qual ja s’han adherit i continuen adherint-se ajuntaments i altres entitats territorials.
Per això hi ha milers de Mossos repartits per la xarxa viària nacional per garantir la seguretat viària. I per això no es deixa d’invertir en la qualitat del ferm de les carreteres i en els dispositius de control, malgrat la situació econòmica adversa i el dèficit acumulat amb que es va trobar el nou Govern i que minva les possibilitats actuals d’aquest Executiu.
És un honor compartir amb tots vostès aquest acte commemoratiu del Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents de Trànsit i d’homenatge a totes les víctimes i persones i famílies afectades. Compteu amb nosaltres i amb el Govern de la Generalitat per a tot el que signifiqui suport a la sensibilització social d’aquest drama, la reducció d’accidents, i rebeu un cop més el reconeixement institucional que la tasca que feu es mereix.

Moltes gràcies!