D’oposició a govern

Un petit conflicte em permet una reflexió. A Olesa, una bona colla de veïns del casc antic varen sol•licitar a l'Ajuntament la supressió del so de les campanes durant les nits. El govern municipal, acostumat com estava a reivindicar des de la base, no sempre encertada, de qui més crida, més raó té, va decidir tancar el so de les campanes a les nits. Ràpidament, sobretot a través de les xarxes, una altra majoria de ciutadans varen sol•licitar la retirada de la decisió i que continuessin sonant les campanes. A part dels motius, raonats, d'una i altre part, l'Ajuntament va rectificar i va suspendre la decisió.

Independentment del motiu, la rocambolesca situació m'ha permès reflexionar al voltant d’aquests fets. Portàvem anys on qui mes cridava semblava que mes raó tenia. Aquesta practica ha estat fonamentalment promoguda, reconeguda i encoratjada per partits opositors. Acostumats a aquesta manera d'actuar, un cop al govern municipal, ni tan sols van pensar que podia existir una majoria que penses d'un altre manera i apostes per altres solucions menys dràstiques.

És positiu per a tots que, per fi, el nostre equip de Govern municipal hagi entès que no és el mateix oposar-se a tot i reclamar a crits, que governar per a tot un poble, pels que criden i pels que no, pels qui voten i pels que no voten. Avui dia la frase quien no llora no mama, ja no té tant valor. Tenim la sort que la ciutadania expressa la seva opinió a traves de molts altres canals, sobretot Internet. Aquest fet permet més reflexió, plantejar més i millor els problemes i les solucions i ajuntar a tots aquells que hi estan d'acord o en desacord. És mes fàcil i raonat conèixer els diferents criteris davant mesures polítiques.

Que el nostre govern municipal passi de mentalitat d’oposició a mentalitat de govern és una bona notícia, que sàpiga rectificar, també. A continuar, bona línia.