èxit de les idees

Des de jovenet tinc unes idees bàsiques de funcionament, tant personal com del meu entorn. Segur que al llarg de la meva vida he anat adaptant-les i ajustant-les a les circumstancies viscudes i als nous coneixements incorporats per l'aprenentatge.

En un moment com l'actual, en el que la confusió i la negació són el pa nostre de cada dia, crec que cal aturar-se i reconsiderar els principis i els objectius establerts ja fa temps, tant a nivell personal com aquells que creia imprescindibles per una societat mes justa.

D'entrada continuo creien en la justícia social i en la persona com a subjecte de respecte, de consideració i d'amor. Continuo creien en el meus país i en la seva màxima llibertat. Entenc que, a Catalunya, el binomi llibertat nacional i benestar social, van de la mà.

Dos somnis que continuen vigents: cap persona al vago de cua, cap nació subjugada.

Portar aquestes idees a la practica, i després d'aquests anys on hem viscut les males praxis polítiques i financeres, em direu que és impossible. El realisme s'imposa, cadascú a la seva i que es salvi qui pugui. Doncs no, el somni no se m'ha esfumat. L'ideal continua vigent i, per a mi, més necessari que mai. Ningú es creia que un tros de ferro voles, i després de moltes males experiències, ha acabat volant. No rendir-se.

És cert que cal tenir les idees, però l'èxit, diuen és un 1% inspiració i un 99 % transpiració, és a dir, treball. Podem esforçar-nos molt més per a dos grans objectius: un mínim social de garantia per a la dignitat de la persona i un mínim de dignitat per al país, el dret a votar que volem ser.

Ens hem de plantejar, cadascú de nosaltres, què estem disposats a donar per aconseguir els somnis. Fins a on estem disposats a arribar?

Sabem segur, que per a qualsevol dels dos objectius trobarem gent que hi està en contra, gent  que passa o que es mostra indiferent i gent que està esgotada que ja no s’il·lusiona per a res. Els que quedem, si volem alguna cosa, hem de treballar cada dia, sense defallir, per aconseguir-la.

És veritat que, en aquestes tasques a llarg termini, es pot perdre tot, però ens ha d’ajudar a mantenir-nos vius, el fet que també es pot guanyar tot. No podem caure en la negativitat, ni esperar que el pas del temps solucioni alguna cosa. Hem de treballar i lluitar cada dia. Paciència, si. Sabem que les grans fites no es solucionen en tres dies, i que cal perseverança diària, constància. Una platja s'aconsegueix amb cada gra de sorra, si tothom portes un gra de sorra, cada dia, oi que acabaríem creant una platja?

Em confirmo en que en aquest país, cal certa bogeria, cal estimar molt les idees bàsiques i cal molta il·lusió, constància i esforç. 

Oh !!!!! Europa !!!!

D’aquí menys d’un any aproximadament estarem davant les Eleccions Europees.  Tornarà la campanya  electoral i tornarem a criticar els ciutadans per no entendre la importància de les mateixes i la seva repercussió en la vida de cadascú de nosaltres. Direm que la gent no vota, vota poc, vota sense donar-li importància o passa de les votacions.

Crec en Europa, sobretot en l’Europa dels pobles i em sap molt de greu com s’usa per part dels Estats membres.

Quan els Estats reben diners de la U.E.  i amb aquests fan obres i gestionen serveis, amaguen la importància de l’ajut que aporta Europa per la cohesió i desenvolupament.  Les inauguracions son presidides per el polític estatal partidista del moment que se’n oblida, descuida o omet voluntàriament l’esforç fet per els altres estats europeus, manifestant solament el seu goig per la infraestructura o servei  inaugurat. 

Si que veiem constantment com els polítics, sempre que poden, carreguen contra Europa per normatives que afecten negativament als seus ciutadans. No fan pedagogia del perquè, de la utilitat. Simplement acusen al mes llunyà de tots els mals. Mes reflectit que ara, mai. Amb la crisi, totes les culpes cap a Europa.

Els Estats no creuen en Europa ni pel protocol. En la visita de fa pocs dies del president italià a la Moncloa, l’ordre de les banderes era el següent: La espanyola al mig, a la dreta la italiana i a l’esquerra la europea. A mi, dieu-me innocent, m’hagués agradat veure la bandera europea al mig.

Primer hem de creure en Europa, fer pedagogia diària, manifestar-ne les avantatges i corregir els inconvenients... després podrem fer campanyes...  Oh!!!  Pobre Europa !!!

ESM i control del mercat financer (1)

L'economia social de mercat i el control del mercat financer

1er. Antecedents febrer 2012

La Unió de Treballadors Demòcrata Cristians de Catalunya va aprovar, el febrer del 2009, un document molt bo, anomenat "compromesos amb un món canviant " on es fa un resum actualitzat dels punts més importants de l'economia social de mercat. Tracta dels factors que han propiciat la crisi, de la cohesió social com a integració de les persones amb més dificultats, de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, de la conciliació de la vida laboral i familiar, de la millora del teixit productiu, de la Formació Professional de qualitat i de la immigració en el món del treball.

El document ja reflecteix, en la seva introducció que hi ha situacions singularment greus que colpeixen el nostre país, i com a primera fa referencia a la crisi financera... S'exposa com a causes el fet de que mai, en la historia de la humanitat, havia sigut tan fàcil fer diners sense produir pràcticament bens, tan sols especulant i en molt poc temps. Assegura que estem en una etapa de la historia econòmica que es caracteritza per fer rics a molt pocs i, sobre tot, a costa de la gran majoria que pràcticament s'ha quedat a la intempèrie. La segona respon a l’actitud expectant de la majoria de governs que han permès i, estan permeten, que els mercats financers actuïn lliurement, pràcticament sense cap tipus de control. 

Aquesta introducció de la ponència avisa de que la sortida de la crisi ha de ser global, canviant les regles de joc i establint un nou sistema jurídic, garantint una fiscalitat equitativa en tot moviment de bens i capitals internacionals. 

La introducció finalitza dient que calen unes noves regles basades en sòlids principis ètics que donin seguretat i garanties en el moviment de capitals globals i en la seva repercussió en les persones. D’aquí parteix el perquè de la ponència.

La ponència del anterior congrés es va concentrar a estudiar i concretar respostes en base a les afectacions directes a la societat catalana. Ara plantejarem actuacions de control del mercat financer, des de la globalitat, per que és on juga el mercat financer, per mirar de sotmetre’l al control democràtic, que a la fi és la gran qüestió: està sotmès el mercat financer al control democràtic?.  Està el mercat financer sotmès a algun codi ètic de respecte a la persona i de reconeixement del be social?

Empresa en crisi

Tinc sobre la taula la reconversió d’una empresa que esta a un pas de la suspensió de pagaments. Porta cinc anys perdent anualment diners al seu compte de resultats. Te voluntat de sortir-se’n i te valor patrimonial.

El primer que hem fet es valorar el producte amb els ingressos i les despeses. Essent el producte vàlid, hem pensat incrementar els ingressos a traves d’incrementar les vendes. Estem convençuts que disposem d’un producte que es necessari, però hem de millorar el màrqueting. Necessitem que el consumidor els consideri mes imprescindible i necessari, útil i precís.  Ens concentrarem en el producte estrella de l’empresa, l’actualitzarem, el modernitzarem i aprofundirem el seu coneixement a traves d’una bona campanya per augmentar la seva penetració en el mercat.

Tot seguit ens hem concentrat en les despeses. Les hem repassat totes, una a una i fins el mes mínim detall. Hem fet un estudi detallat i pormenoritzat de cadascuna, ajustant tot el que entem que es “superflu” i rebaixant els costos  els preus de compra. La base es treballar amb menys i millor.  Es bàsica la implicació de tot el personal de l’empresa que no volem tocar perquè es el motor de l’empresa i es imprescindible per la fabricació i comercialització del producte.  L’objectiu es aconseguir el dèficit cero. El primer any no guanyarem, però no perdrem, a partir del segon, amb l’increment de vendes podrem continuar amb la viabilitat de l’empresa.

Tot seguit hem abordat el deute bancari que ens escanya amb els interessos i el retorn de capital. Creiem que el podem reduir i ajustar amb una ampliació de capital per la que hem de convèncer a l’accionista que amb el producte basic remodelat, ben venut, amb el nou pla de viabilitat i amb l’esforç i compromís de tota l’estructura professional, val la pena, amb viso de tres o quatre anys, obtenir beneficis i remuntar l’empresa per la seva continuïtat a mig termini.

Ú de maig

MANIFEST DE LA UNIO DE TREBALLADORS DEMOCRATACRISTIANS DE CATALUNYA EN EL DIA DEL TREBALL:  L'1 DE MAIG DE DOS MIL TRETZE

El qüasi un milió d'aturats a Catalunya ens obliguen a pensar en les persones i les famílies que estan fent grans esforços per trampejar la greu i llarga crisi que estem patint.  L'1 de maig ha d'estar centrat en la creació de llocs de treball. El binomi ocupació i cohesió social són dues cares de la mateixa moneda i és obligació de tota la societat aixecar l'economia amb plena i convençuda solidaritat.

Dèiem l'any passat que essent imprescindibles les mesures d'ajust eren alhora necesaries mesures de reforma estructural i de suport i d'impuls a les empreses. En aquests moments, mes que mai, requerim innovació i creixement que creïn nous llocs de treball i conservin el valor salarial just d'intercanvi per la feina realitzada.

Des de la Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya reiterem les nostres propostes i principis i posem especial èmfasi en :

• Aplicar els principis ètics i els valors reflectits en l'economia social de mercat i ampliar-los a tots els nivells econòmics de la nova globalització.
• Rebaixar al màxim el cost de les contractacions laborals, bonificar les quotes de la Seguretat Social i primar els nous contractes com a pla de xoc urgent per a la creació d'ocupació.
• Abaixar els tipus d'interès i facilitar crèdit  per a les pimes per a la seva subsistència i la creació de llocs de treball. 
• Emetre, raonablement, mes moneda, a risc d'un increment de la inflació per mobilitzar el consum i la subsistència familiar. 
• Continuem apostant per la formació continua com a mitjà necessari per la qualificació, el reconeixement de competències professionals i la reconversió de professionals per facilitar l'ocupació.
• Seguir el desenvolupament de la reforma laboral perquè respecti els drets dels treballadors en la dignitat personal i la valoració professional.
• Donar suport al nou procés nacional del nostre país com a mitjà per garantir una millor qualitat de vida dels nostres compatriotes amb la presa de decisions afavoridores de l'economia productiva i del benestar social. 

Qualsevol mesura, creiem que requereix cada vegada mes d'acords polítics, sindicals i socials, ha d'anar dirigida a solucionar l'emergència econòmica que es manifesta  objectivament en les desastroses dades de l'atur.  Requerim mesures afavoridores per garantir la ràpida creació d'empreses i mesures de crèdit i ajuts a l'exportació per a les  pimes existents. 

Recordem que la societat, les persones i les entitats, són les que estan garantint les condicions mínimes de subsistència a les persones sense feina ni mitjans. Aquesta solidaritat demostra que els valors familiars i socials estan vigents en la nostra societat i és obligació donar-los suport i reconèixer que en aquests moments sóm tan puntals com l'estat del benestar per la cohesió social.

Militant democratacristià

De la lectura de la conferència del senyor San Miguel Perez, titulada "la cultura social cristiana un estilo" n'he tret les següents asseveracions que considero de gran utilitat per a la militància social cristiana i per això les vull escriure.

Comença afirmant que un demòcrata-cristià és una persona cortès i afectuosa en el tracte, que vol i sap defensar les seves idees i propostes. Considera bàsic comprendre totes les dimensions de l'existència per comprendre les posicions d'altres persones. Els democratacristians defensem la llibertat, la creativitat i el dret a la pròpia identitat dels ciutadans i dels pobles.

Diu que, per definició, hauríem de demostrar estar molt lluny de la comoditat. No a la comoditat econòmica, social, política o intel•lectual. Valora la formació per afrontar desafiaments polítics i per a ser bons administradors en les pitjors crisis perquè l'humanisme porta incorporat el coneixement de la frugalitat, la humilitat i la senzillesa. Resumint l'autenticitat.

Aquesta autenticitat es manifesta en la franquesa de l'expressió, la transparència, la honradesa i la integritat en l'actuació dins d'una preocupació permanent i preferent per la gent, per les necessitats i aspiracions concretes i dinàmicament adaptables a cada situació i a les circumstàncies de cada persona concreta. I per ser congruents aquesta reflexió ha de partir d'una actitud sincera i congruent.

Amplia el concepte de benestar. Hem d'atendre el benestar polític, el benestar econòmic a més del benestar humà integral.

El treball del democratacristià ha de ser gratuït en el ser, en l'estar i sobretot en l'actuar. Remarca el diàleg com a expressió oberta de la pluralitat i sense el qual la democràcia no és possible.

Si hi ha reconeixement i atenció a les persones hi haurà, de per se, l'ideal de justícia, això és la distribució de la igualtat en l'aplicació de la funció política, com a servidor públic.

Incorpora emocions com l'alegria i la il•lusió en l'activitat política d'un democratacristià.

La persona entregada a la política amb els nostres ideals ha de ser exigent amb el seu comportament i tenir una humana i legitima ambició posada al servei de la dignitat humana.

Resumeix l'estil o forma de ser ideal d'un socialcristià amb la idea d'amistat exigent. Una amistat basada en la feina, en el projecte exigent, esforçada, laboriosa, amb compromís i responsabilitat. La política per nosaltres, més que per ningú, ha de ser ètica i l'acció política un exercici de responsabilitat.

L'autor completa les reflexions exposades amb molts arguments morals i religiosos que he deixat de banda amb la idea de separar criteris i motivacions. De totes maneres és un ideal complert incorporar, per els qui hi creguin, valors morals cristians que reforcen, en molt, els arguments tractats.

D’oposició a govern

Un petit conflicte em permet una reflexió. A Olesa, una bona colla de veïns del casc antic varen sol•licitar a l'Ajuntament la supressió del so de les campanes durant les nits. El govern municipal, acostumat com estava a reivindicar des de la base, no sempre encertada, de qui més crida, més raó té, va decidir tancar el so de les campanes a les nits. Ràpidament, sobretot a través de les xarxes, una altra majoria de ciutadans varen sol•licitar la retirada de la decisió i que continuessin sonant les campanes. A part dels motius, raonats, d'una i altre part, l'Ajuntament va rectificar i va suspendre la decisió.

Independentment del motiu, la rocambolesca situació m'ha permès reflexionar al voltant d’aquests fets. Portàvem anys on qui mes cridava semblava que mes raó tenia. Aquesta practica ha estat fonamentalment promoguda, reconeguda i encoratjada per partits opositors. Acostumats a aquesta manera d'actuar, un cop al govern municipal, ni tan sols van pensar que podia existir una majoria que penses d'un altre manera i apostes per altres solucions menys dràstiques.

És positiu per a tots que, per fi, el nostre equip de Govern municipal hagi entès que no és el mateix oposar-se a tot i reclamar a crits, que governar per a tot un poble, pels que criden i pels que no, pels qui voten i pels que no voten. Avui dia la frase quien no llora no mama, ja no té tant valor. Tenim la sort que la ciutadania expressa la seva opinió a traves de molts altres canals, sobretot Internet. Aquest fet permet més reflexió, plantejar més i millor els problemes i les solucions i ajuntar a tots aquells que hi estan d'acord o en desacord. És mes fàcil i raonat conèixer els diferents criteris davant mesures polítiques.

Que el nostre govern municipal passi de mentalitat d’oposició a mentalitat de govern és una bona notícia, que sàpiga rectificar, també. A continuar, bona línia.