èxit de les idees

Des de jovenet tinc unes idees bàsiques de funcionament, tant personal com del meu entorn. Segur que al llarg de la meva vida he anat adaptant-les i ajustant-les a les circumstancies viscudes i als nous coneixements incorporats per l'aprenentatge.

En un moment com l'actual, en el que la confusió i la negació són el pa nostre de cada dia, crec que cal aturar-se i reconsiderar els principis i els objectius establerts ja fa temps, tant a nivell personal com aquells que creia imprescindibles per una societat mes justa.

D'entrada continuo creien en la justícia social i en la persona com a subjecte de respecte, de consideració i d'amor. Continuo creien en el meus país i en la seva màxima llibertat. Entenc que, a Catalunya, el binomi llibertat nacional i benestar social, van de la mà.

Dos somnis que continuen vigents: cap persona al vago de cua, cap nació subjugada.

Portar aquestes idees a la practica, i després d'aquests anys on hem viscut les males praxis polítiques i financeres, em direu que és impossible. El realisme s'imposa, cadascú a la seva i que es salvi qui pugui. Doncs no, el somni no se m'ha esfumat. L'ideal continua vigent i, per a mi, més necessari que mai. Ningú es creia que un tros de ferro voles, i després de moltes males experiències, ha acabat volant. No rendir-se.

És cert que cal tenir les idees, però l'èxit, diuen és un 1% inspiració i un 99 % transpiració, és a dir, treball. Podem esforçar-nos molt més per a dos grans objectius: un mínim social de garantia per a la dignitat de la persona i un mínim de dignitat per al país, el dret a votar que volem ser.

Ens hem de plantejar, cadascú de nosaltres, què estem disposats a donar per aconseguir els somnis. Fins a on estem disposats a arribar?

Sabem segur, que per a qualsevol dels dos objectius trobarem gent que hi està en contra, gent  que passa o que es mostra indiferent i gent que està esgotada que ja no s’il·lusiona per a res. Els que quedem, si volem alguna cosa, hem de treballar cada dia, sense defallir, per aconseguir-la.

És veritat que, en aquestes tasques a llarg termini, es pot perdre tot, però ens ha d’ajudar a mantenir-nos vius, el fet que també es pot guanyar tot. No podem caure en la negativitat, ni esperar que el pas del temps solucioni alguna cosa. Hem de treballar i lluitar cada dia. Paciència, si. Sabem que les grans fites no es solucionen en tres dies, i que cal perseverança diària, constància. Una platja s'aconsegueix amb cada gra de sorra, si tothom portes un gra de sorra, cada dia, oi que acabaríem creant una platja?

Em confirmo en que en aquest país, cal certa bogeria, cal estimar molt les idees bàsiques i cal molta il·lusió, constància i esforç.