Infraestructures i equilibri territorial

Infraestructures i equilibri territorial

Amb el triangle que assenyala Daniel Arasa en el seu article ‘Dues Catalunyes’ (La Vanguardia, 15 de gener) a partir de les grans obres viàries i ferroviàries dels darrers anys (bàsicament Eix Transversal, Eix Diagonal i el corredor ferroviari litoral) s’ha aconseguit eixamplar l’accessibilitat i l’intercanvi interterritorial de tot el país. Tothom és més a prop de tot arreu. I estem en millors condicions de competir també internacionalment. No és cap equilibri perfecte, però la millora és inqüestionable.

No hi ha una Catalunya de dues velocitats, com sosté l’articulista. Els governs de Catalunya handesenvolupat sempre projectes que cerquen l’equilibri territorial. Durant dècades, quan l’economia ho ha permès, invertint en infraestructures vertebradores de l’espai nacional. Carreteres i promocions urbanes per facilitar la mobilitat, el transport i el trànsit intercomarcal i per fomentar i eixamplar el creixement industrial i residencial en determinades zones.

És cert que Catalunya té àrees de marcat pes industrial, que ha massificat la població, i altres d’àmbit agropecuari i entorns naturals, de menys densitat d’habitants. Catalunya té una àrea metropolitana al voltant de Barcelona de marcat pesurbà fins i tot europeu, derivat de l’aglomeració urbana barcelonina i els potencials de creixement que signifiquen l’hinterland al voltant dels ports de Barcelona i Tarragona i l’aeroport de Barcelona-ElPrat de Llobregat. Per extensió, ocupen grosso modo les superfícies del Barcelonès, el Vallès Occidental i l’Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme,el Garraf i l’Alt Penedès, comarques que també conserven espais paisatgístics i mediambientalspropis i una oferta cultural i turística molt rellevant.

Catalunya gaudeix alhora d’un cert equilibri productiu, diversificat en el seu territori, que és la suma de les potencialitats de tots els racons del país. No, no n’hi ha dues Catalunya. Una altra cosa és la innegable dualitat del que s’ha anomenat la Catalunya urbana i la Catalunya rural, quelcom que encara forma part intrínseca de l’essència d’aquest país, juntament amb una xarxa de ciutats petites i mitjanes, un altres dels valors d’equilibri territorialque molt altres països voldrien.

En qualsevol cas, el Govern vol i actua per aconseguir les mateixes oportunitats i el mateix futur de benestar i de prosperitat per a tothom, tenint en compte les necessitats de tots els territoris.

Cas Pallerols

El publico, perquè com ho vaig viure, hi puc donar fe. La direcció no en tenia ni idea i fins i tot crec que la finalitat era  desmontar la direcció de l'epoca.


COMUNICAT D’UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

En relació amb l’acord d’ahir a l’Audiència de Barcelona al voltant de l’anomenat cas Pallerols i a l’espera de la publicació de la sentència, Unió Democràtica de Catalunya vol manifestar:

1.- l’acord acceptat per les parts en la causa, en la qual Unió Democràtica de Catalunya mai no ha estat directament imputada, reflecteix la seva responsabilitat civil a títol gratuït, posició que correspon legalment a qui actuant de bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits es beneficia dels seus efectes, motiu pel qual s’ha retornat l’import entre les parts.

2.- en conseqüència, la direcció d’Unió mai va rebre ni va tenir coneixement dels fets.

3.- Mai cap altre partit ha fet el que Unió va fer i ara farà en relació a unes acusacions de finançament. Va obrir una comissió d’investigació amb persones externes a Unió amb el degà de la facultat de Dret d’Esade, Antoni Marzal, amb el president de l’Associació de la Premsa Internacional, Ernest Udina, i amb el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona, Eduard Berenguer.

De les conclusions d’aquesta comissió, es va derivar l’assumpció de responsabilitats polítiques, com l’expulsió de qui havia estat el secretari d’Organització i la dimissió del president del consell nacional, sense perjudici que altres militants implicats es van donar voluntàriament de baixa de tal manera que, entre els condemnats, no hi ha cap militant d’Unió.

A més, Unió Democràtica va encarregar al Col.legi de Censors de Comptes de Barcelona que verifiqués si era cert que hi havia algun ingrés procedent de Fidel Pallerols. A tal efecte, el Col·legi va designar d’ofici un auditor que va treballar lliurement i va elaborar un informe que negava aquesta eventualitat.

Finalment, malgrat tot, no per responsabilitat penal sinó civil subsidiària, Unió retornarà uns diners a l‘Administració, situació que no s’ha produït mai en cap altre cas.

Tot i això, lamenten la situació generada i demanem disculpes en nom dels que van intervenir encara que a hores d’ara s’hagin donat de baixa o hagin estat expulsats dels partit. Expressem el respecte escrupolós per la justícia, alhora que en demanem per al nostre partit, així com per a alguns dirigents no condemnats que durant setze anys ha sofert una constant agressió a la seva honorabilitat amb un judici paral·lel als mecanismes proce

Reflexions post electorals

  

Ens hem presentat a les eleccions amb una idea francament molt clara: l'autodeterminació. Tant Convergència com Unió han defensat aquesta fita. Unió, des de l'any 31, té una posició clara i sòlida sobre aquest concepte, doncs sempre ha reclamat el dret a l’autodeterminació. Per tant, estic absolutament convençut que en el procés cap al referèndum d’autodeterminació, Convergència i Unió i fins i tot Esquerra Republicana treballaran amb un mateix concepte cap a una mateixa finalitat.

On rau aleshores el problema? el problema recau en l'endemà. I jo no sé que pensa Esquerra Republicana ni Convergència. M'agradaria intuir per on volem anar Unió Democràtica de Catalunya. Si a la primera època, i durant molts anys, defensàvem la confederació dels pobles ibèrics, entenc que actualment aquesta postura seria difícil de defensar donada la no existència de reciprocitat o receptivitat per part de les diferents comunitats de l'Estat espanyol i  del propi Estat. Si aquesta impossibilitat és tan manifesta com ja han demostrat i autodeterminació vol dir respecte a Catalunya, com podem articular l'endemà?

L'endemà s'ha d'articular amb un Estat propi que trobi diferents sortides per encaixar Catalunya dins del món actual. Aquest encaix, segons la meva forma de veure-ho, tan sols podria ser a través de la confederació de pobles europeus.

Entenc que  Catalunya, en un futur, hauria de signar els pactes europeus per tal d’assumir la legislació europea, en economia, en política exterior, en drets humans i en totes aquelles legislacions que ja han estat aprovades per Europa. Alhora hauria de fer pactes amb l'Estat espanyol en aspectes com la recaptació d'impostos, l'energia, la representació exterior, en els llocs on no en tenim de pròpia,  la defensa, l'aigua, etc. En definitiva, una nova relació amb un tractament de tu a tu, d'igual a igual.

Que més m'agradaria, que aquest procés que engegarà Catalunya, fos un pas per diluir els estats tradicionals i iniciés el procés de creació de l'Europa dels pobles. Una veritable confederació europea.

Catalunya, per tant, només té una raó de ser en un futur que és disposar d’eines suficients per potenciar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra forma de ser, però també per recaptar els nostres impostos i distribuir-los de tal forma que siguin justos per nostra població. En altres paraules hem de poder mirar cara a cara als demés estats per defensar el que és nostre i per administrar els nostres recursos al servei de les persones a través d’una economia social de mercat dirigida i destinada al repartiment equitatiu de la riquesa per una societat del benestar el més justa possible. 

Tres reptes transcendents

El president ha anat recordant, ja des d’abans de les eleccions del 25 de novembre, però també al voltantdel debat d’investidura, que tenim tres reptes de gran transcendència i que van ben lligats: un, donar-li la volta a una recessió econòmica persistent; dos,consolidant alhora l’estat del benestar i, tres, situar el nostre país en peu d’igualtat amb altres nacions, o sigui fer efectiu el dret a decidir.

És evident que la prioritat és donar-li viabilitat alprogrés del país i, per tant, trobar fórmules efectives de reactivació i creixement econòmic. Quelcom que requereix la implicació compromesa i el protagonisme actiu de tots els sectors productius.

És de desitjar que el nou curs d’apassionant políticainiciat a partir d’aquest desembre comporti també, a més d’enfrontaments ideològics i batalles dialèctiques, acords socials de gran calat, amb solucions per als requeriments desesperants delsdrets bàsics de les persones.

Però encara que la representació parlamentària i el Govern s’hi posi, cal també disponibilitat i predisposició per part d’inversors i d’emprenedors, d’institucions i d’entitats de tota mena. Cal generositats i enginy, més que mai, per donar resposta al sacrifici dels col·lectius més afeblits.

A la fi, perquè la comunitat progressi, perquè el país esdevingui sobirà i pròsper, cal poder garantir el desenvolupament dels projectes de les famílies i de les persones que li serveixen.

Tant de bo el 2013 representi l’inici d’un canvi de cicle. Que els Mags ens portin tones d’il·lusions i de coratge.

PARLAMENT AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DEL ‘DÍA MUNDIAL DE LES VÍCTIMES D’ACCIDENTS DE TRÀNSIT’


(Barcelona, 18 de novembre de 2012)



Sra. Marilina Ferrer, directora de la delegació de Catalunya d’ ‘STOP ACCIDENTS’; autoritats, senyores i senyors,
Conm a delegat territorial a la demarcació de Barcelona, sóc testimoni de que per els alcaldes i alcaldesses i els consistoris municipals, és una preocupació constant garantir la seguretat del trànsit a la seva localitat i a les vies comarcals i nacionals dels seus termes municipals.
D’altra banda, la seguretat del trànsit i la lluita contra els accidents és també una prioritat del Govern de la Generalitat. Com a ciutadans estem consternats per les alarmants xifres de víctimes d’aquesta xacra. Resulta desesperançador assistir al reguitzell de víctimes i afectats per accidents de trànsit. I sovint sembla que no va amb nosaltres, fins que ho patim directament o toca de patir en el nostre cercle d’amistats properes o de la família.
Els accidents de trànsit, les causes i les propostes de solució conformen un debat social permanentment obert des de ja fa dècades. És un mal, una amenaça, amb la que sembla que ens toca viure-hi irremissiblement, malgrat els esforços d’administracions públiques, d’autoritats i de la major part dels conductors per evitar-los.
En determinats trams, en determinades vies, s’han establert mesures que en alguns casos han reduït el nombre i han millorat les dades estadístiques. Però la realitat és que la suma de persones que han mort i les persones que queden afectades resulta sempre molt i molt decebedor.
D’altra banda la indústria de l’automòbil està basada en una demanda que difícilment renunciaria als valors que avui presenta en el mercat aquest producte. Potència i velocitat formen part indestriable de l’oferta. I l’ús i avantatges de seguretat que efectivament ofereixen van unides al risc que representen. Si a això li afegim les conductes irresponsables que malauradament hi ha, el risc potencial dels vehicles es converteix en una amenaça i malauradament en armes letals.
Per tot això és molt important no resignar-se a les habituals notícies d’accidents, no perdre la sensibilitat i tenir presents els patiments dels altres. Això ho feu molt i molt bé a la ONG ‘STOP ACCIDENTS’ des que es va crear fa 12 any. Compteu amb el reconeixement d’utilitat pública per a l’ajuda i orientació als afectats per accidents de trànsit. Sou els nostres millors aliats en la lluita contra la violència vial i uns experts en l’ajuda a les víctimes.
Aquesta associació predica la responsabilitat col•lectiva per la seguretat vial i reclama la implicació de tothom. La Generalitat no s’inhibeix. Al contrari, comparteix aquests objectius, senzillament perquè la seguretat de les persones i el dret a la vida són prioritats irrenunciables.
Per això, el Servei Català de Trànsit ha endegat recentment, el 22 d’octubre, una campanya de conscienciació viària que protagonitzen víctimes reals d’accidents sota el lema ‘Sí, podem evitar-ho’.
Per això, el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el Servei Català de Trànsit van signar al setembre un conveni de col•laboració que estableix l’adhesió d’aquesta corporació professional al Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), al qual ja s’han adherit i continuen adherint-se ajuntaments i altres entitats territorials.
Per això hi ha milers de Mossos repartits per la xarxa viària nacional per garantir la seguretat viària. I per això no es deixa d’invertir en la qualitat del ferm de les carreteres i en els dispositius de control, malgrat la situació econòmica adversa i el dèficit acumulat amb que es va trobar el nou Govern i que minva les possibilitats actuals d’aquest Executiu.
És un honor compartir amb tots vostès aquest acte commemoratiu del Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents de Trànsit i d’homenatge a totes les víctimes i persones i famílies afectades. Compteu amb nosaltres i amb el Govern de la Generalitat per a tot el que signifiqui suport a la sensibilització social d’aquest drama, la reducció d’accidents, i rebeu un cop més el reconeixement institucional que la tasca que feu es mereix.

Moltes gràcies!

Casa de Ceuta

PARLAMENT AMB MOTIU DE LA PARTICIPACIÓ EN EL SOPAR DE LA CASA DE CEUTA

(Barcelona, 17.11. 2012)

Sr. Rafael Corral, president de la Casa de Ceuta a Barcelona; Excm. Sra. Rocio Salcedo, viceconsellera de Educación del Govern de Ceuta; Sr. Jordi Martí, delegat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona; autoritats, senyores i senyors,

Em sento feliç i molt honrat de compartir amb vosaltres aquests actes de celebració del 46è aniversari de la fundació de l’entitat i la 33a. celebració del Dia de Ceuta a Barcelona.

Feu cultura identitària, i aquest tipus de manifestacions són dignes de respecte i d’admiració, i un signe de convivència. Es comparteixen sentiments, s’aprofundeixen afectes i es fa cohesió col·lectiva.

En el mateix sentit, no és bo pretendre obviar les realitats nacionals, perquè és negar la realitat dels lligams humans i els seus fonaments. A Catalunya hi ha molta gent que cerca solucions per avançar i superar entrebancs i avui estem immersos en un procés democràtic de gran transcendència en què les majories assenyalaran el camí perquè aquest país continuï endavant. Corren temps difícils, tant per la situació econòmica adversa que travessem, com també per qüestions polítiques no resoltes que urgeixen solucions participatives, d’aquí que el president de la Generalitat convoqui a les urnes.

Em trobo molt a gust entre tothom que hi viu a Catalunya, sense excepcions, perquè per sobre dels sentiments de cadascú fem gala de compartir un sentiment de pertinença a Catalunya. Sovint ens congratulem de formar part d’una comunitat i un país que és un exemple d’harmonia en la convivència i, més enllà de tota mena de reivindicacions, continua essent un projecte de futur compartit.

A Catalunya el poble propugna més sobirania i reclama ser un estat més dins d’Europa, perquè no renuncia a la seva vocació europea, ni renuncia a la projecció internacional dels seus valors nacionals, la riquesa dels seus recursos i la seva capacitat productiva.

Catalunya és pacífica i pacient, molt pacient, i molt abnegada també, però no conformista. A la fi, reclama més espai de llibertat i prosperitat. Els habitants de Catalunya, o sigui tots nosaltres, tenim aspiracions, volen progressar, ser capaços d’atendre les necessitats familiars, créixer a la feina, i mantenir la cohesió social, un dels valors que identifiquen Catalunya.

Parlem de democràcia, parlem de llibertat, parlem de drets a continuar evolucionant, pacíficament, des de la responsabilitat...

El Govern de Catalunya té la obligació de trobar sortida a la demanda del seu poble i a reivindicar les seves forces i la seva disponibilitatper relacionar-se amb Espanya i també amb l’exterior. Aquest és el missatge d’estímul que m’agradaria difondre. Evitem enfrontaments identitaris i evitem les pors.

Tots els espanyols de totes les regions i nacionalitats de l’Estat són referència d’integració de ciutadans que han sabut instal·lar-s’hi, prosperar i fer-se també catalans sense renunciar als propis arrels. A Catalunya estem molt orgullosos de la nostra personalitat nacional, precisament perquè estem orgullosos d’haver sabut integrar els sentiments naturals de tothom en harmonia i fent-los compatibles amb la identitat pròpia catalana.  

Enhorabona per la fraternitat i el caliu de la vostra festa. Felicitats per les iniciatives de la Casa de Ceuta. Permeteu-me agrair la vostra presència a Catalunya i l’esforç que feu des de les vostres responsabilitats per tirar endavant la família i per aixecar aquest país.

Moltes gràcies!

Justo Molinero

Divendres  tenía que presentar en un acte en Justo Molinero. Com no ho vaig poder fer, us adjunto el que li hagues dit:

PRESENTACIÓ DE JUSTO MOLINERO

El comunicador i empresari Justo Molinero és clar i català. Andalús d’origen, de Villanueva de Còrdova, molt arrelat a Santa Coloma de Gramenet i català insubornable, sense renunciar a res. És un home que manté ben equilibrats el seus sentiments de pertinença.

Clar i català, i demòcrata radical, com ha deixat constància en moltes ocasions. Per exemple, a l’entrevista que li va fer el diari Avui el 15 d’abril de 2010, en què opinava que si el Tribunal Constitucional no donava la raó al poble quant a l’Estatut aprovat pel seu Parlament, calia reformar la Constitució. També defensava llavors, sense embuts, el dret a decidir.

A l’octubre del mateix any, en un acte de Plataforma per la Llengua, Justo Molinero defensava la llengua catalana i les aspiracions nacionals de Catalunya, i mostrava el seu convenciment que “abans o després serem un país més d'Europa”.

Molt més recentment, el passat 11 de novembre, reiterava el dret a decidir de Catalunya “sense que això vulgui dir que sigui necessàriament independentista” –puntualitzava, en un reportatge publicat a El Periódico.

Locutor de ràdio, presentador de TV... És un professional reconegut (amb premis de reconeixement però, sobretot, reconegut pel públic)  que ha triomfat també com empresari. Presideix el Grup TeleTaxi, que gestiona les emissores Ràdio TeleTaxi i Ràdio RM, el canal Teletaxi TV, i també la companyia discogràfica Moval Music.

Poca cosa puc dir més d’un personatge popular apreciat, que no sapigueu, com no sigui recordar-vos que complirà anys coincidint amb la jornada de reflexió de la pròxima convocatòria a les urnes, diumenge, 25N.

Ell té la paraula, la seva paraula franca, fàcil i càlida.