Infraestructures i equilibri territorial

Infraestructures i equilibri territorial

Amb el triangle que assenyala Daniel Arasa en el seu article ‘Dues Catalunyes’ (La Vanguardia, 15 de gener) a partir de les grans obres viàries i ferroviàries dels darrers anys (bàsicament Eix Transversal, Eix Diagonal i el corredor ferroviari litoral) s’ha aconseguit eixamplar l’accessibilitat i l’intercanvi interterritorial de tot el país. Tothom és més a prop de tot arreu. I estem en millors condicions de competir també internacionalment. No és cap equilibri perfecte, però la millora és inqüestionable.

No hi ha una Catalunya de dues velocitats, com sosté l’articulista. Els governs de Catalunya handesenvolupat sempre projectes que cerquen l’equilibri territorial. Durant dècades, quan l’economia ho ha permès, invertint en infraestructures vertebradores de l’espai nacional. Carreteres i promocions urbanes per facilitar la mobilitat, el transport i el trànsit intercomarcal i per fomentar i eixamplar el creixement industrial i residencial en determinades zones.

És cert que Catalunya té àrees de marcat pes industrial, que ha massificat la població, i altres d’àmbit agropecuari i entorns naturals, de menys densitat d’habitants. Catalunya té una àrea metropolitana al voltant de Barcelona de marcat pesurbà fins i tot europeu, derivat de l’aglomeració urbana barcelonina i els potencials de creixement que signifiquen l’hinterland al voltant dels ports de Barcelona i Tarragona i l’aeroport de Barcelona-ElPrat de Llobregat. Per extensió, ocupen grosso modo les superfícies del Barcelonès, el Vallès Occidental i l’Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme,el Garraf i l’Alt Penedès, comarques que també conserven espais paisatgístics i mediambientalspropis i una oferta cultural i turística molt rellevant.

Catalunya gaudeix alhora d’un cert equilibri productiu, diversificat en el seu territori, que és la suma de les potencialitats de tots els racons del país. No, no n’hi ha dues Catalunya. Una altra cosa és la innegable dualitat del que s’ha anomenat la Catalunya urbana i la Catalunya rural, quelcom que encara forma part intrínseca de l’essència d’aquest país, juntament amb una xarxa de ciutats petites i mitjanes, un altres dels valors d’equilibri territorialque molt altres països voldrien.

En qualsevol cas, el Govern vol i actua per aconseguir les mateixes oportunitats i el mateix futur de benestar i de prosperitat per a tothom, tenint en compte les necessitats de tots els territoris.