ESM i control del mercat financer (1)

L'economia social de mercat i el control del mercat financer

1er. Antecedents febrer 2012

La Unió de Treballadors Demòcrata Cristians de Catalunya va aprovar, el febrer del 2009, un document molt bo, anomenat "compromesos amb un món canviant " on es fa un resum actualitzat dels punts més importants de l'economia social de mercat. Tracta dels factors que han propiciat la crisi, de la cohesió social com a integració de les persones amb més dificultats, de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, de la conciliació de la vida laboral i familiar, de la millora del teixit productiu, de la Formació Professional de qualitat i de la immigració en el món del treball.

El document ja reflecteix, en la seva introducció que hi ha situacions singularment greus que colpeixen el nostre país, i com a primera fa referencia a la crisi financera... S'exposa com a causes el fet de que mai, en la historia de la humanitat, havia sigut tan fàcil fer diners sense produir pràcticament bens, tan sols especulant i en molt poc temps. Assegura que estem en una etapa de la historia econòmica que es caracteritza per fer rics a molt pocs i, sobre tot, a costa de la gran majoria que pràcticament s'ha quedat a la intempèrie. La segona respon a l’actitud expectant de la majoria de governs que han permès i, estan permeten, que els mercats financers actuïn lliurement, pràcticament sense cap tipus de control. 

Aquesta introducció de la ponència avisa de que la sortida de la crisi ha de ser global, canviant les regles de joc i establint un nou sistema jurídic, garantint una fiscalitat equitativa en tot moviment de bens i capitals internacionals. 

La introducció finalitza dient que calen unes noves regles basades en sòlids principis ètics que donin seguretat i garanties en el moviment de capitals globals i en la seva repercussió en les persones. D’aquí parteix el perquè de la ponència.

La ponència del anterior congrés es va concentrar a estudiar i concretar respostes en base a les afectacions directes a la societat catalana. Ara plantejarem actuacions de control del mercat financer, des de la globalitat, per que és on juga el mercat financer, per mirar de sotmetre’l al control democràtic, que a la fi és la gran qüestió: està sotmès el mercat financer al control democràtic?.  Està el mercat financer sotmès a algun codi ètic de respecte a la persona i de reconeixement del be social?

Empresa en crisi

Tinc sobre la taula la reconversió d’una empresa que esta a un pas de la suspensió de pagaments. Porta cinc anys perdent anualment diners al seu compte de resultats. Te voluntat de sortir-se’n i te valor patrimonial.

El primer que hem fet es valorar el producte amb els ingressos i les despeses. Essent el producte vàlid, hem pensat incrementar els ingressos a traves d’incrementar les vendes. Estem convençuts que disposem d’un producte que es necessari, però hem de millorar el màrqueting. Necessitem que el consumidor els consideri mes imprescindible i necessari, útil i precís.  Ens concentrarem en el producte estrella de l’empresa, l’actualitzarem, el modernitzarem i aprofundirem el seu coneixement a traves d’una bona campanya per augmentar la seva penetració en el mercat.

Tot seguit ens hem concentrat en les despeses. Les hem repassat totes, una a una i fins el mes mínim detall. Hem fet un estudi detallat i pormenoritzat de cadascuna, ajustant tot el que entem que es “superflu” i rebaixant els costos  els preus de compra. La base es treballar amb menys i millor.  Es bàsica la implicació de tot el personal de l’empresa que no volem tocar perquè es el motor de l’empresa i es imprescindible per la fabricació i comercialització del producte.  L’objectiu es aconseguir el dèficit cero. El primer any no guanyarem, però no perdrem, a partir del segon, amb l’increment de vendes podrem continuar amb la viabilitat de l’empresa.

Tot seguit hem abordat el deute bancari que ens escanya amb els interessos i el retorn de capital. Creiem que el podem reduir i ajustar amb una ampliació de capital per la que hem de convèncer a l’accionista que amb el producte basic remodelat, ben venut, amb el nou pla de viabilitat i amb l’esforç i compromís de tota l’estructura professional, val la pena, amb viso de tres o quatre anys, obtenir beneficis i remuntar l’empresa per la seva continuïtat a mig termini.

Ú de maig

MANIFEST DE LA UNIO DE TREBALLADORS DEMOCRATACRISTIANS DE CATALUNYA EN EL DIA DEL TREBALL:  L'1 DE MAIG DE DOS MIL TRETZE

El qüasi un milió d'aturats a Catalunya ens obliguen a pensar en les persones i les famílies que estan fent grans esforços per trampejar la greu i llarga crisi que estem patint.  L'1 de maig ha d'estar centrat en la creació de llocs de treball. El binomi ocupació i cohesió social són dues cares de la mateixa moneda i és obligació de tota la societat aixecar l'economia amb plena i convençuda solidaritat.

Dèiem l'any passat que essent imprescindibles les mesures d'ajust eren alhora necesaries mesures de reforma estructural i de suport i d'impuls a les empreses. En aquests moments, mes que mai, requerim innovació i creixement que creïn nous llocs de treball i conservin el valor salarial just d'intercanvi per la feina realitzada.

Des de la Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya reiterem les nostres propostes i principis i posem especial èmfasi en :

• Aplicar els principis ètics i els valors reflectits en l'economia social de mercat i ampliar-los a tots els nivells econòmics de la nova globalització.
• Rebaixar al màxim el cost de les contractacions laborals, bonificar les quotes de la Seguretat Social i primar els nous contractes com a pla de xoc urgent per a la creació d'ocupació.
• Abaixar els tipus d'interès i facilitar crèdit  per a les pimes per a la seva subsistència i la creació de llocs de treball. 
• Emetre, raonablement, mes moneda, a risc d'un increment de la inflació per mobilitzar el consum i la subsistència familiar. 
• Continuem apostant per la formació continua com a mitjà necessari per la qualificació, el reconeixement de competències professionals i la reconversió de professionals per facilitar l'ocupació.
• Seguir el desenvolupament de la reforma laboral perquè respecti els drets dels treballadors en la dignitat personal i la valoració professional.
• Donar suport al nou procés nacional del nostre país com a mitjà per garantir una millor qualitat de vida dels nostres compatriotes amb la presa de decisions afavoridores de l'economia productiva i del benestar social. 

Qualsevol mesura, creiem que requereix cada vegada mes d'acords polítics, sindicals i socials, ha d'anar dirigida a solucionar l'emergència econòmica que es manifesta  objectivament en les desastroses dades de l'atur.  Requerim mesures afavoridores per garantir la ràpida creació d'empreses i mesures de crèdit i ajuts a l'exportació per a les  pimes existents. 

Recordem que la societat, les persones i les entitats, són les que estan garantint les condicions mínimes de subsistència a les persones sense feina ni mitjans. Aquesta solidaritat demostra que els valors familiars i socials estan vigents en la nostra societat i és obligació donar-los suport i reconèixer que en aquests moments sóm tan puntals com l'estat del benestar per la cohesió social.

Militant democratacristià

De la lectura de la conferència del senyor San Miguel Perez, titulada "la cultura social cristiana un estilo" n'he tret les següents asseveracions que considero de gran utilitat per a la militància social cristiana i per això les vull escriure.

Comença afirmant que un demòcrata-cristià és una persona cortès i afectuosa en el tracte, que vol i sap defensar les seves idees i propostes. Considera bàsic comprendre totes les dimensions de l'existència per comprendre les posicions d'altres persones. Els democratacristians defensem la llibertat, la creativitat i el dret a la pròpia identitat dels ciutadans i dels pobles.

Diu que, per definició, hauríem de demostrar estar molt lluny de la comoditat. No a la comoditat econòmica, social, política o intel•lectual. Valora la formació per afrontar desafiaments polítics i per a ser bons administradors en les pitjors crisis perquè l'humanisme porta incorporat el coneixement de la frugalitat, la humilitat i la senzillesa. Resumint l'autenticitat.

Aquesta autenticitat es manifesta en la franquesa de l'expressió, la transparència, la honradesa i la integritat en l'actuació dins d'una preocupació permanent i preferent per la gent, per les necessitats i aspiracions concretes i dinàmicament adaptables a cada situació i a les circumstàncies de cada persona concreta. I per ser congruents aquesta reflexió ha de partir d'una actitud sincera i congruent.

Amplia el concepte de benestar. Hem d'atendre el benestar polític, el benestar econòmic a més del benestar humà integral.

El treball del democratacristià ha de ser gratuït en el ser, en l'estar i sobretot en l'actuar. Remarca el diàleg com a expressió oberta de la pluralitat i sense el qual la democràcia no és possible.

Si hi ha reconeixement i atenció a les persones hi haurà, de per se, l'ideal de justícia, això és la distribució de la igualtat en l'aplicació de la funció política, com a servidor públic.

Incorpora emocions com l'alegria i la il•lusió en l'activitat política d'un democratacristià.

La persona entregada a la política amb els nostres ideals ha de ser exigent amb el seu comportament i tenir una humana i legitima ambició posada al servei de la dignitat humana.

Resumeix l'estil o forma de ser ideal d'un socialcristià amb la idea d'amistat exigent. Una amistat basada en la feina, en el projecte exigent, esforçada, laboriosa, amb compromís i responsabilitat. La política per nosaltres, més que per ningú, ha de ser ètica i l'acció política un exercici de responsabilitat.

L'autor completa les reflexions exposades amb molts arguments morals i religiosos que he deixat de banda amb la idea de separar criteris i motivacions. De totes maneres és un ideal complert incorporar, per els qui hi creguin, valors morals cristians que reforcen, en molt, els arguments tractats.

D’oposició a govern

Un petit conflicte em permet una reflexió. A Olesa, una bona colla de veïns del casc antic varen sol•licitar a l'Ajuntament la supressió del so de les campanes durant les nits. El govern municipal, acostumat com estava a reivindicar des de la base, no sempre encertada, de qui més crida, més raó té, va decidir tancar el so de les campanes a les nits. Ràpidament, sobretot a través de les xarxes, una altra majoria de ciutadans varen sol•licitar la retirada de la decisió i que continuessin sonant les campanes. A part dels motius, raonats, d'una i altre part, l'Ajuntament va rectificar i va suspendre la decisió.

Independentment del motiu, la rocambolesca situació m'ha permès reflexionar al voltant d’aquests fets. Portàvem anys on qui mes cridava semblava que mes raó tenia. Aquesta practica ha estat fonamentalment promoguda, reconeguda i encoratjada per partits opositors. Acostumats a aquesta manera d'actuar, un cop al govern municipal, ni tan sols van pensar que podia existir una majoria que penses d'un altre manera i apostes per altres solucions menys dràstiques.

És positiu per a tots que, per fi, el nostre equip de Govern municipal hagi entès que no és el mateix oposar-se a tot i reclamar a crits, que governar per a tot un poble, pels que criden i pels que no, pels qui voten i pels que no voten. Avui dia la frase quien no llora no mama, ja no té tant valor. Tenim la sort que la ciutadania expressa la seva opinió a traves de molts altres canals, sobretot Internet. Aquest fet permet més reflexió, plantejar més i millor els problemes i les solucions i ajuntar a tots aquells que hi estan d'acord o en desacord. És mes fàcil i raonat conèixer els diferents criteris davant mesures polítiques.

Que el nostre govern municipal passi de mentalitat d’oposició a mentalitat de govern és una bona notícia, que sàpiga rectificar, també. A continuar, bona línia.

Propostes pel partit

La ciutadania està consolidant un sentiment de desconfiança i per tant de distanciament cap a la mal anomenada classe política. Es una constatació del que pasa al carrer i del que malauradament reflecteixen les enquestes.

Tothom està fent reflexions de com reorientar la democràcia per que sigui valorada i creguda pels ciutadans. Es veuen  moviments reformistes de dalt a baix: reformes de lleis electorals, de institucions, de transparència, etc. Totes son vàlides i, unes no exclouen les atres, sinó quantes mes propostes i solucions millor.

La reflexió d'aquest escrit parteix de la idea de que els primers que han de guanyar credibilitat son els propis partits polítics per que son la pedra bàsica d'articulacio de la democràcia representativa. Son l'agrupacio dels ciutadans per trobar els millors, inter nos, per guiar-nos en la convivència ciutadana, la qualitat de vida, la justicia social, la seguretat, etc.

Actualment, dona la sensació, que els partits polítics estan mes preocupats per l'estrategia del dia a dia que per la ideologia de fons.  La ideologia es el pensament, sense pressions, raonat i discutit de les metes on vols arribar. Son les metes que vols aconseguir en política per afavorir la vida de tots nosaltres amb els paràmetres mes afavoridors possibles. Cada partit te els seus propis camins i tots amb la mateixa finalitat. La ideologia, es la que s'usa, incorporant-t'hi actuacions, per convèncer els ciutadans a les campanyes electorals. Puc concloure que l'estrategia política es pot ajustar a la ideologia pero és traïdoria ajustar la ideologia a l'estrategia, o actuar-hi en contra o obviar-la. 

Cal obrir el debat per fer mes demòcrates els partits polítics i, com cal aportar idees per poder-les discutir i consensuar, proposo.

• Signatura, per part dels militants, de un compromís mínim ideològic, ètic i de compromís en respecte al partit en el que volen militar. Mínims ideològics de base.
• Períodes màxims de pertenencia en un càrrec de partit. Per exemple vuit anys. Permet la renovació, l'impuls i la reflexió.
• Tot militant ha de ser electe i elector per i de qualsevol càrrec. Això que es una obvietat, s'ha de millorar cercant formules, incitant a la presentació de candidats i usant el màxim possible, les llistes obertes. 
• Tornar a estudiar si es possible als òrgans de govern la presencia garantida de les minories, amb la seva proporció. Es pot exempcionar el mes executiu per la celeritat de les decisions del dia a dia.
• Limitació dels càrrecs públics, electes o nomenats, que ocupen llocs de direcció del partit. S'ha d'equilibrar, per exemple en un 50%, la presencia de dues formes de interpretar la ideologia: la del militant mes oberta i la del polític professional, mes tàctica. Aquest sistema podria equilibrar mes l'ajust de la tàctica al servei de les idees. Mirar a mes llarg termini. 
• L'organisme màxim de representació del partit, entre congressos, ha de permetra una gran amplitud de representació de persones que aportin un ampli ventall d'opinions i propostes sectorials, territorials, etc. Per això i per les funcions de seguiment i control de l'executiu les persones de la mesa tampoc haurien de ser càrrecs públics.
• Donada la situació actual caldriar crear un organisme, depenent del Consell nacional, que poder fer un seguiment de les tasques dels càrrecs públics. Tanmateix disposaria de les declaracions de bens dels mateixos i en faria el seguiment i control. Pensem que els primers perjudicats per la mala gestió, per imputacions, per accions que malmeten la reputació del partit, som els propis militants. Hem de cercar un sistema de proteccio de la honorabilitat del partit i dels militants. 
• Fer ràpida i efectiva la suspensió provisional de la militància als efectes dels càrrecs interns de partit, en els casos flagrants estudiats en l'apartat anterior. També s'ha de garantir la defensa per part del partit dels nostres militants. 
• Estudiar si els caps de llista han de ser escollits amb unes primàries obertes a la societat propera a la ideologia del partit.

Aquestes propostes inicials s'han s'ampliaran, modificar i concretar amb les vostres idees. Us agrairia col.laboracions, gràcies. 

Garantia d'estat

He comentat, varias vegades, que el control financer que li hem donat a la Banca Espanyola partia de l'epoca de Zapatero, que va permetre l'ampliacio de garanties als comptes i diposits de 20.000€ a fins a 100.000€ per titular.

En teoria, el Fons de Garantia de Dipòsits (estat), ens garanteix 100.000 per titular de compte. Un càlcul aproximat dona que aquest aval garanteix un total de 800.000 milions d'euros. El F.G.D. no te reserves ni per cobrir el 10% d'aquest multimillonari import. Sense tenir en compte les despeses, aquest fons, ingressa uns 900 milions anuals. Quina garantia es aquesta??? El fons trigaria 888 anys per tornar els diners als contribuents.

Ara em pot entendre molta gent quan explicava que aquesta garantia donava la paella pel mànec a la banca espanyola. I s'ha demostrat que es mes "barat"  rescatar que pagar el que s'ha garantit. Quan ens hagués costat aquesta garantia de dipòsits en els casos de Caixa de Catalunya, caixa de Madrid, del Mediterraneo, Laietana, etc. etc.?

No se si un altre decisió hagués estat mes correcte, menys dolorosa i mes barata. Varem prendre aquesta i paguem gust i ganes del seu cost. Quan les entitats financeres tenien beneficis no hi erem, quan tenen pèrdues les socialitzem. Ho trobo injust !.