Quan quelcom inicia un mandat, en qualsevol organització i/o empresa, es normal que vulgui distanciar-se i diferenciar-se de les persones que anteriorment dirigien el mateix estament i vulguin marcar característiques pròpies a través de les seves primeres actituds, decisions i/o declaracions.
Fa pocs dies, el nou president del Barça, va fer el discurs d’assumpció del càrrec, en tres idiomes, incloent-hi el castellà i l’anglès. Si ho va fer per marcar distancies amb el president anterior, te, per part meva, perdó. Si ho va fer per marcar decisió ideològica de cap a on anirà l’ús institucional de la llengua catalana, anem, des de el meu punt de vista, cap enrere. No em cap al cap un discurs de proclamació d’un president de qualsevol entitat catalana multilingüe. Quan podrem entendre que no es deixa de ser universal per la llengua que uses???? Quan podrem entendre que podem ser universals, com a club i com a poble, sense deixar de ser catalans ??????
Marcar diferencies amb l’antecessor hauria de ser sense odi ni rancúnies. Les dues primeres decisions de la no Junta son: Retirar la medalla d’honor i manifestar la crítica a la rescissió del contracte del gerent de l’entitat. Crec que, si ho trobava adient, podia haver pres la mateixa decisió, sense ser necessari a la primera reunió, es podia haver suspès la categoria de soci d’honor amb categoria de president d’honor i deixar la decisió final a una propera assemblea de compromissaris. O, altres opcions, que segur que n’hi ha i que no deixessin entreveure revenja.
En el tema de gerència, tard o d’hora, sabrem que cobra el nou gerent i la clàusula de rescissió pactada. I, no crec que sigui molt diferent, o pensem que les persones amb vàlua, no cobren ????????
Mal peu d’entrada, però com hi ha cent dies de gracia, i el que interessa és que tota l’entitat vagi sobre rodes, sobretot en resultats esportius, ho deixem com a critica a un mal començament, amb possibilitats de rectificar, i sobretot ànims per seguir amb un barça únic.
dilluns, 5 de juliol del 2010
divendres, 2 de juliol del 2010
Estatut
Desencoratjador. Si el que varem votar ja em va sembla de mínims, un cop retallat per Madrid. Si l’únic estatut que ens podia portar cap a la independència era el que va sortir del Parlament de Catalunya. Si les esperances ja les varem situar sota mínims. Ara un cop retallat reinterpretat i escapçat que hem de fer? Si, aniré a la manifestació, clar que si, es com el dret de pataleta. Però no en tinc prou. Vull mes.
I, no se pas com. Sense violència no veig camí cap a l’autodeterminació del meu país. Se que no ens volen i soc conscient que no ens deixaran marxar.
Tornar a negociar, tornar al peix al cove, tornar a esperar que no tinguin majories a les Corts Espanyoles per anar pidolant competències i marges de poder econòmic, financer i polític, ja em cansa. No n’hi ha prou.
I no hi veig sortida. Tan sols seria possible si els partits catalans tinguessin tots un mateix patró catalanista. Però quan tens partits politics, sobretot PP i PSOE, a casa, que et diuen que tan sols han retallat una miqueta, que ja l’usarem, que alguna coseta en sortirà, que no n’hi ha per tant, etc, etc. Que nassos s’ha de fer?.
Tinc necessitat de que algú m’indiqui camins de sortida d’aquest atzucac. Gracies
I, no se pas com. Sense violència no veig camí cap a l’autodeterminació del meu país. Se que no ens volen i soc conscient que no ens deixaran marxar.
Tornar a negociar, tornar al peix al cove, tornar a esperar que no tinguin majories a les Corts Espanyoles per anar pidolant competències i marges de poder econòmic, financer i polític, ja em cansa. No n’hi ha prou.
I no hi veig sortida. Tan sols seria possible si els partits catalans tinguessin tots un mateix patró catalanista. Però quan tens partits politics, sobretot PP i PSOE, a casa, que et diuen que tan sols han retallat una miqueta, que ja l’usarem, que alguna coseta en sortirà, que no n’hi ha per tant, etc, etc. Que nassos s’ha de fer?.
Tinc necessitat de que algú m’indiqui camins de sortida d’aquest atzucac. Gracies
dimarts, 29 de juny del 2010
Inicis i finals
Quan inicies nous projectes no penses mai en el seu final. La il•lusió, l’empenta, l’esperança, els esforços dedicats, el temps esmerçat, tot es poc. I fa que el final no existeixi. Inundes el cervell de projectes per engrandir l’empresa encomanada, organitzada i oblides en el mes absolut que tot inici te un fi.
Assumir que el projecte s’acaba es difícil. L’has de compaginar amb la realitat. No és un acabament brusc, es lent, complicat, carregat de traïcions, de dobles paraules i de grans costos emocionals. I, cada dia t’has de tornar a llevar, i intentar tornar a il•lusionar-te per que a casa et varen educar a lluitar fins el final, en deien acabar com un senyor.
I, quan la llarga agonia, amb alegries pròpies, personals, no reconegudes de la feina ben feta, arribi al seu fi caldrà cercar-ne de noves, encara que siguin petites i no tan reconfortants. Ja ho deia el poeta amb Itaca, és un llarg camí, i quan sembla que l’has trobada sabràs el que volen dir les itaques...
Assumir que el projecte s’acaba es difícil. L’has de compaginar amb la realitat. No és un acabament brusc, es lent, complicat, carregat de traïcions, de dobles paraules i de grans costos emocionals. I, cada dia t’has de tornar a llevar, i intentar tornar a il•lusionar-te per que a casa et varen educar a lluitar fins el final, en deien acabar com un senyor.
I, quan la llarga agonia, amb alegries pròpies, personals, no reconegudes de la feina ben feta, arribi al seu fi caldrà cercar-ne de noves, encara que siguin petites i no tan reconfortants. Ja ho deia el poeta amb Itaca, és un llarg camí, i quan sembla que l’has trobada sabràs el que volen dir les itaques...
dissabte, 26 de juny del 2010
Josep Oriol
Josep Oriol , tu ets d’aquells que m’entendrà si et dic fins aviat. Les teves virtuts personals i el teu amor per la família han estat ben recordades. A mi m’agradaria remarcar la teva implicació política per Catalunya, des del respecte i comprensió de les persones, a traves d’Unió Democràtica. Ha estat un honor i un gran aprenentatge tindre’t com a mestre. La virtut que més et valoro es la de lligar els valors morals de l’Església amb els principis humanístic i socials d’Unió i intentar sempre aplicar-los.
Jo no soc nascut a Olesa, però no oblidaré l’acolliment a casa seva. Els mestratge polític, respecte i estimació a les persones, treball per la pàtria a través d’Olesa i per benefici de la seva població. Sempre parlaves de paus politiques, sempre home de seny i home de pacte. Sense defallir, tot i les adverses circumstancies.
T’haig de reconèixer, ara fa poques setmanes, que en visitar-te, vas saber confortar-nos mes a nosaltres que nosaltres a tu. Serenitat, confiança, fe, segur de la feina ben feta, del sembrat que deixes aquí, i preparat per a més. T’explicàvem problemes d’Olesa i repeties: “no us hi enfadeu”, “feu les paus”. Mestratge fins al final.
Josep Oriol, amb tu si que podem acomiadar-nos dient-nos “Fins aviat”.
Jo no soc nascut a Olesa, però no oblidaré l’acolliment a casa seva. Els mestratge polític, respecte i estimació a les persones, treball per la pàtria a través d’Olesa i per benefici de la seva població. Sempre parlaves de paus politiques, sempre home de seny i home de pacte. Sense defallir, tot i les adverses circumstancies.
T’haig de reconèixer, ara fa poques setmanes, que en visitar-te, vas saber confortar-nos mes a nosaltres que nosaltres a tu. Serenitat, confiança, fe, segur de la feina ben feta, del sembrat que deixes aquí, i preparat per a més. T’explicàvem problemes d’Olesa i repeties: “no us hi enfadeu”, “feu les paus”. Mestratge fins al final.
Josep Oriol, amb tu si que podem acomiadar-nos dient-nos “Fins aviat”.
dimarts, 22 de juny del 2010
Morro
Porto dies veïnet una campanya que exposa paraules del President Montilla, dites a Pinós el 10.04.2010.
La primera que m’agrada es la de “Segueixo creient en la política”. Crec que deu ser la seva política, la de qualsevol cosa pel càrrec. Trair Maragall, pactar amb qui sigui, destrossar l’Estatut quan era ministre, cobrar com el de mes quan es President. Humiliar al President de la Generalitat al besa peus “del presidente del partido socialista....”!!!! Fets i no paraules....
La segona es “Segueixo creient en la Catalunya de tots”. Ara si que el meu desconcert augmenta. La Catalunya d’esquerres es la de tots. Ells que han abanderat les esquerres per damunt de qualsevol visió global de país, de les persones que poblem Catalunya. Carai, fets i no paraules.
La tercera es de “Segueixo creient en la justícia social”. Ara, amb fets, que els hi demostrin als pensionistes, als aturats i als mes desvalguts de tots, els que esperaven tant de la Llei de la dependència. A veure com els hi demostra amb els seus fets. Fets i no paraules.
Has convertit la Generalitat amb una Diputació de tercera, que potser es el teu objectiu. Qui es tort sap que tan sols pot manar en un país de cecs.
La primera que m’agrada es la de “Segueixo creient en la política”. Crec que deu ser la seva política, la de qualsevol cosa pel càrrec. Trair Maragall, pactar amb qui sigui, destrossar l’Estatut quan era ministre, cobrar com el de mes quan es President. Humiliar al President de la Generalitat al besa peus “del presidente del partido socialista....”!!!! Fets i no paraules....
La segona es “Segueixo creient en la Catalunya de tots”. Ara si que el meu desconcert augmenta. La Catalunya d’esquerres es la de tots. Ells que han abanderat les esquerres per damunt de qualsevol visió global de país, de les persones que poblem Catalunya. Carai, fets i no paraules.
La tercera es de “Segueixo creient en la justícia social”. Ara, amb fets, que els hi demostrin als pensionistes, als aturats i als mes desvalguts de tots, els que esperaven tant de la Llei de la dependència. A veure com els hi demostra amb els seus fets. Fets i no paraules.
Has convertit la Generalitat amb una Diputació de tercera, que potser es el teu objectiu. Qui es tort sap que tan sols pot manar en un país de cecs.
divendres, 11 de juny del 2010
Burka
Avui he escoltat el President del Parlament exposant que si ara, el ús del burka, no era un problema expansiu, no feia falta una regulació. Em recorda aquella famosa frase de quan estudies dret que diu: “les lleis sempre van al darrera de la realitat”. Per una vegada, si tots, en general, tenim clar que aquest tipus de vestimenta va en contra de la identificació de la persona i, el que es mes greu, comporta una rebaixa dels drets de la dona, s’ha de legislar prohibint-la als àmbits que li son propis de regular per la Administració: Carrers, locals de concurrència pública, hospitals, escoles, etc...
Seria, a demes, un nou pas en defensa de la dignitat i els drets de la dona. Crec que el parlament s’ha d’avançar als esdeveniments i no esperar a que la bola se li faci grossa. Ja veurem
Seria, a demes, un nou pas en defensa de la dignitat i els drets de la dona. Crec que el parlament s’ha d’avançar als esdeveniments i no esperar a que la bola se li faci grossa. Ja veurem
divendres, 4 de juny del 2010
Sous i politics
En Iu Forn escriu avui al seu diari del mateix nom:
"Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials. Què passa, que fa un mes no calia? És evident que o bé són uns mentiders, o bé són uns inútils, o bé continuen pensant que som imbècils (jo voto per un pica-pica de totes tres opcions)."
A Olesa, ni som uns inútils, ni som uns mentiders. Des de CiU, que ja fa molt de temps que plantegem propostes a ZP per anar sortint de la crisi, com la veiem, i amb el sentit de responsabilitat que ens caracteritza, quan varem assumir l’alcaldia, fa mes de vint-i-tres dies, l’alcaldessa es va reduir el sou un 36 %. Ni un 5 %, ni un 15 % com el Montilla a final de legislatura, si no un 36 % al inici del seu compromís com alcaldessa en respecte el seu antecessor.
Paraules i fets, CiU d’Olesa
"Fa 23 dies això era xauxa. Ni havia explotat la bombolla immobiliària, ni hi havia 5 milions d’aturats reals, ni cues a Càritas. I, renoi, que feliços vivíem. Fa 23 dies hi havia un model productiu sòlid, de futur i amb brots verds. Però fa 23 dies vam caure del cavall com sant Pau (però nosaltres des del pis 25 i de morros) de tal manera que les administracions competeixen a veure qui anuncia més retallada de sous, de càrrecs o de cotxes oficials. Què passa, que fa un mes no calia? És evident que o bé són uns mentiders, o bé són uns inútils, o bé continuen pensant que som imbècils (jo voto per un pica-pica de totes tres opcions)."
A Olesa, ni som uns inútils, ni som uns mentiders. Des de CiU, que ja fa molt de temps que plantegem propostes a ZP per anar sortint de la crisi, com la veiem, i amb el sentit de responsabilitat que ens caracteritza, quan varem assumir l’alcaldia, fa mes de vint-i-tres dies, l’alcaldessa es va reduir el sou un 36 %. Ni un 5 %, ni un 15 % com el Montilla a final de legislatura, si no un 36 % al inici del seu compromís com alcaldessa en respecte el seu antecessor.
Paraules i fets, CiU d’Olesa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)