Amics i atur

Tinc amigues i amics, professionals lliberals (arquitectes  i enginyers), directors d’oficines bancaries, periodistes, administratius, auxiliars administratius, operaris, antic empresaris, ... tots amb un desgraciat denominador comú: l’atur.

Totes, tots, és maten cada dia buscant feina. Tots estiren dels estalvis per continuar mantenint els mínims familiars. Tots intenten mantenir l’esperança d’un demà amb feina. Però el temps, el llarg temps i la constatació de que al teu voltant ja n’hi ha molts, masses, com tu, fan que vagin perdent la fe.  Els ulls perden la brillantor i el cervell  és munta un bucle sobre una maleïda idea: Estic fora de la societat i aquesta ja no fa res per reincorporar-me.

El que em dona voltes al cap és que fins ara, quedaves amb els amics, xerraves, animaves, il·lusionaves, abraçaves i sabíem que estàvem junts. Estem arribant a un moment on això ja no serveix. La fe en el futur ja el veiem tan gris que costa molt imaginar que li donarem la volta a temps per recuperar aquest parell de generacions que tindran l’edat excloent per a les noves contractacions.

Necessito fer alguna cosa per els meus amics, amigues i no se'm acut res. Ajudeu-me si us plau.

Llibre Llach

No volia comprar el llibre que ha escrit en Llach.  L'admiro, el valoro i el gaudeixo com a músic-cantant. Tinc quasi tota la seva discografia, en cassette primer, i en CD després. Per a mi, en Llach transmet emocions amb les cançons i composicions. Tant m'agrada la sensibilitat, la sensualitat de les cançons d'amor, d'amistat, com la força de les cançons idealistes, de país, de revolta, de denuncia i d'empenta. Preveia que era molt difícil incorporar tantes emocions i sensacions en un llibre.

Em varen regalar el llibre "memòria d'uns ulls pintats" i, després de molts mesos sobre la taula, l'he llegit. Tenia por de rebaixar la meva estima pel cantautor i no ha estat així. En Lluís en el llibre, ho reflecteix tot: guerra, amor, odi, venjança, afecte, amor, revolta, denuncia. Tot, igual que a les cançons. Amb la mateixa sensibilitat, impecable. Amb finor, amb tendresa. En el meu cas ha arribat a  penetrar en les parts més íntimes de la meva ànima.

Escriu amb argument continuat, amb llenguatge clar i culte. No hi ha odi, està ple de reflexions viscudes pels personatges, persones. Ho escriu com una realitat viscuda explicada des de la distancia dels anys. Esbiaixat ideològicament?, pot ser un xic, però no desmereix el valor del relat. Cadascú té el seu punt de vista.

En global una novel·la d'amors familiars, de barri, de grups, de parelles.... En un context històric més que difícil, composat d’il·lusions i decepcions, de joies i guerres, de somnis i decepcions, d’intel·lecte i imposició....

Un compendi de Llach. Gracies per escriure'l. 

Cohesió Social

La cohesió social és un terme utilitzat en la política social, sociologia i ciències polítiques per descriure els nexes o lligams que uneixen a les persones en la societat, particularment en el context de la diversitat cultural. Aquesta definició és la que em permet reflexionar sobre el insistent recurs de que el dret a decidir, el referèndum, enfronta el catalans, els divideix i fa perillar la cohesió social.

Entenc la cohesió social com aquell àmbit cultural i social que permet la integració i el respecte a totes les persones per gaudir la seva llibertat i alhora per comprometre's amb responsabilitat amb la societat a la que pertanyen, per naixement, per residencia, per treball, per cultura, per sentiment, etc.

Entenc que un referèndum sobre el dret a decidir no és pot considerar trencador. Cap tipus de votació és per sé trencadora. Les votacions verifiquen, en democràcia i llibertat, majories i minories, per consolidar la cohesió social. A Espanya, a Catalunya, als Ajuntaments han governat diferents i distants grups polítics, en cap cas acceptats per majories de dos terços, o majories qualificades. I no s'ha trencat res, s'han acceptat resultats, per els guanyadors i pels perdedors, i cadascú ha assumit el rol dins la governança de la societat. No he sentit dir mai que si guanya tal o qual partit és trencarà la cohesió social. La realitat és que si algú ha volgut alarmar en aquest tema la constatació de la realitat ens confirma la mentida.

El dret a decidir, en referencia a la cohesió social, és simplement aixo: saber la opinió dels catalans sobre la relació que hem de mantenir amb l'estat espanyol. Que trenca això? Els que guanyin en faran governança i els que perdin seguiran fent campanya per algun dia guanyar en base al convenciment democràtic. I sempre restarà oberta la via de referèndum per repetir-lo si la minoria arriba a majoria i vol tornar a saber el que volen els ciutadans.

Trencar res. Votar es un exercici democràtic, de llibertat personal i de respecte a les decisions de la majoria i de consideració a les minories.

Ser independentista no és cap pecat

Llibre de Hilari Raguer de lectura ràpida i consistent. El subtitula l'Església i el nacionalisme català.

El pròleg ès de Feancesc-Marc Álvaro i es de cinc pagines. Un resum impecable de la situació actual de Catalumya amb una conclusió clara sobre l'Esglesia: " la que vol ser al costat del sentit majoritari del poble és sempre conscient de la injustícia i dels seus efectes nocius sobre les dones i els homes  concrets, i això explicaria perquè catalanisme i catolicisme comparteixen tans espais i perquè la veu dels creients nacionalistes és una de les mes rellevants dins de la transversalitat del pensament i la pràctica nacionalistes a Catalunya".

El llibre ofereix una síntesi molt ben construïda de les relacions complexes entre el nacionalisme català, el nacionalisme espanyol, l'esglesia espanyola i l'esglesia catalana. Per a mi especial atenció al capítol " el Vaticà i els drets de les nacions"  explicant clarament la sobirania de les nacions. També es rellevant la distinció entre nacionalisme catòlic català i el nacionalcatolicismo espanyol.

El recomano, molt curt, fàcil de llegir i ple de contingut formatiu. 

Centralització

En època de bonança econòmica, les empreses tendeixen a centralitzar els processos empresarials. Tenen la idea, per a mi de curta volada, de què com més centralitzin, més diners guanyaran. El raonament és basa en la teoria de què sumant els marges de benefici dels serveis subcontractats, el benefici de l'empresa mare s'incrementarà de forma substanciosa. L'altra argument de la centralització de les empreses és el de què des de la casa mare donaran millor servei al client.

L’experiència reafirma la creença popular de "zapatero a tus zapatos". Cadascú fa millor allò en el què està especialitzat, sap fer i en el què ha de competir. A la llarga és millor un proveïdor especialitzat que ha de competir que una macro estructura empresarial acomodada.

La realitat econòmica és que en èpoques de bonança les empreses tendeixen a centralitzar i, en èpoques de crisi a descentralitzar. Ara es veu com és subroguen tots aquells processos empresarials que no son consubstancials i imprescindibles per la fabricació, comercialització i innovació. S'externalitza el transport, la producció de components del producte, la publicitat, parts de comptabilitat, etc.

Vaig treballar per un empresari que tenia el lema " tingues cura dels proveïdors i dels clients i tindràs empresa per anys, escanya’ls i guanyaràs més avui, però moriràs demà."

Al Govern central els hi ha agafat la mateixa "neura".  Ara volen centralitzar-ho tot. Possiblement, potser, l'efecte immediat sigui d'un estalvi a curt ermini, però perdrem dues coses bàsiques: futur sostenible i serveis. Un cop desmuntada l'empresa qui la tornarà a crear? Un cop perduts els serveis qui els tornarà a prestar?. Cal parlar de subsidiarietat i proximitat.

Això sense entrar en el debat, d’una banda,  del respecte a les competències que atorga l’Estatut d’Autonomia a Catalunya, ni de l’altra, de l’inexplicable manteniment de ministeris i d’altres organismes estatals anys després d’haver transferit totes les competències a les comunitats autònomes. La millor manera de donar exemple és començant per casa, no per la casa dels altres.

El baix llobregat nord

El Montserratí (comarca de Montserrat, Pla de Montserrat o Baix Llobregat Nord), és el territori situat a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat. Es proposà per primera vegada en el Pla d’organització Agrària de la Mancomunitat el 1924. Aquest àmbit també fou respectat pel geògraf Pau Vilà en l’organització de comarques de la república.

És un sentiment identitari estès majoritàriament entre el jovent de la subcomarca del Baix Llobregat Nord, consolidant-se amb l’aparició de l'informe Roca sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (any 2000) i reformant-se amb la proposta del 2005 de l'exconseller Carretero.

També sabem que el Consell Comarcal del Baix Llobregat, en les dècades que porta exercitant llurs competències, no ha fixat mai els ulls en el Baix Llobregat Nord. Sempre ens ha mirat i tractat de reüll. Ja, ens els seus inicis, vàrem demanar la creació d'una subcomarca amb els alcaldes del Baix Llobregat Nord, amb un pressupost, i amb possibilitats de resoldre les nostres problemàtiques concretes. Mai se'ns ha escoltat.

Ara hi ha una oportunitat, anomenem-la Baix Llobregat Nord, Montserratí o pla de Montserrat, per desenvolupar-nos, degut a la proposta de modificació de les comarques, feta des del Govern de la Generalitat amb voluntat de ser pactada d’una manera àmplia.

Tothom sap que les nostres problemàtiques no tenen res a veure amb les de Gavà, Viladecans, Castelldefels, Cornellà o Sant Boi, per posar uns exemples. Nosaltres disposem de poblacions mitjanes, amb serveis molt per sota dels del Baix Llobregat Sud. Amb la nova proposta podrem coordinar-nos per millorar els serveis, sobretot els socials, per a les compres municipals, per a les inversions al territori, per als mitjans de comunicació i per a moltes altres coses més.

No entenc, per tot això i més coses, la reivindicació de la unitat territorial de la comarca signada, fa uns dies, pels alcaldes i alcaldesses del Montserratí. Dona la sensació que els signants han pensat més ens els seus interessos i en els de la burocràcia que tenen creada, que en els avantatges que tindria per la població, sobretot per als que residim a la nova comarca del Montserratí.

Col·laboració

            Sempre he cregut que és consubstancial en mi la col·laboració amb totes les persones, i sobretot les més properes. Indiscutiblement quan vaig venir a viure a Olesa de Montserrat em vaig incorporar a diferents entitats i associacions d'Olesa. Per tant, com a Olesà, en qualsevol de les meves activitats personals, professionals i polítiques que he desenvolupat he tingut espai per ajudar i col·laborar amb els olesans/nes i a qualsevol de les múltiples entitats, associacions i fundacions que existeixen i que treballen efectivament per la solidaritat, la cultura, l'esport, el voluntariat, la joventut, etc.

            Aquí a Olesa, he disposat d'un molt bon exemple: En Josep Oriol Segura. Em va ensenyar a treballar per la gent d'Olesa encara que no tingues cap reconeixement ni polític, ni personal, com va ser el seu cas, durant tota la seva vida.

            Davant de peticions de persones i entitats d'Olesa cal ajudar i dedicar-hi temps, esforç, gestió i posar-hi tota la bona voluntat possible per col·laborar. No pots garantir que les gestions fetes acabin resolent les problemàtiques o qüestions plantejades. El que si que es pot garantir és que faràs tot el que bonament puguis per ser d'utilitat.

            En tot cas, des de qualsevol lloc a on em porti la vida, sempre que pugui, trobareu, en mi, una mà que col·laborarà en tot allò en que bonament pugui ser útil per Olesa i per tots els olesans i olesanes.

            No es tan sols un compromís personal, sinó que porto mes de 30 anys reflectint-lo amb la meva militància política a Unió Democràtica de Catalunya. Sé que, políticament, es poden qüestionar les gestions que he pogut fer per a les persones i entitats del poble que m'ho han demanat. Soc conscient que algunes gestions no han donat els fruits que esperàvem. També crec que és millor intentar-ho que no girar la cara, fer veure que no saps la problemàtica, i preferir no fer res.

            Assumeixo el risc i la crítica, per tant, si creieu que puc se d'ajut, compteu amb mi.