Tinc amigues i amics, professionals lliberals (arquitectes i enginyers), directors d’oficines bancaries, periodistes, administratius, auxiliars administratius, operaris, antic empresaris, ... tots amb un desgraciat denominador comú: l’atur.
Totes, tots, és maten cada dia buscant feina. Tots estiren dels estalvis per continuar mantenint els mínims familiars. Tots intenten mantenir l’esperança d’un demà amb feina. Però el temps, el llarg temps i la constatació de que al teu voltant ja n’hi ha molts, masses, com tu, fan que vagin perdent la fe. Els ulls perden la brillantor i el cervell és munta un bucle sobre una maleïda idea: Estic fora de la societat i aquesta ja no fa res per reincorporar-me.
El que em dona voltes al cap és que fins ara, quedaves amb els amics, xerraves, animaves, il·lusionaves, abraçaves i sabíem que estàvem junts. Estem arribant a un moment on això ja no serveix. La fe en el futur ja el veiem tan gris que costa molt imaginar que li donarem la volta a temps per recuperar aquest parell de generacions que tindran l’edat excloent per a les noves contractacions.
Necessito fer alguna cosa per els meus amics, amigues i no se'm acut res. Ajudeu-me si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada